Dijous, 29 de gener de 2009
REFLEXIÓ
Avui m’heu deixat sense paraules. Després dels comentaris que m’heu fet arribar, via blog o personalment, em permeto un dia de reflexió.
Podem reflexionar sobre els sentiments i la importància de dir, sense vergonya i sense por a fer el ridícul, allò que sentim.
Li heu dit avui que l’estimes?
7 comentaris:
si, els hi dic cada dia un munt de vegades, tantes que em diuen que sóc una pesada, però.. no m'agradaria que de grans no recordessin que no els hi hem dit.
Ahir, senzillament, conmovedor.
Judit
Cada día, cuando los dejo en el colegio, y de vez en cuando les recuerdo "sabes que te quiero no?" y me contestan "si" y les vuelvo a preguntar "pero sabes que te quiero más que a nadie en el mundo?" y me vuelven a contestar (sobre todo el mayor) "que siiii", "vaaaale" digo yo, y así sucesivamente, y no me cansaré nunca de recordárselo.
Sinceramente me pareció precioso lo que publicaste ayer, desprende mucha ternura.
Li
Nosaltres a casa fem servir tots quatre una serie de "claves", que sempre fem servir a la nit avans d'anar a dormir, pero que també les fem servir en el moment que considerem durant al dia. Algunes d'aquestes paraules son: paraula màgica? pregunto jo per exemple a la Neus i ella respon t'estimo molt, teletubi (llavors en abracem),peaje ( es un petó)...pero pensant en el que has dit potser fa temps que no dic t'estimo a altres persones importants a la meva vida com pot ser una amiga un amic un germà...així que ho posaré en pràctica.
Francesca
gracies per la confiança de mostrar aquestes coses tan íntimes, una gran poesia plena de sentiment...felicitats a totes dues per aconseguir mantenir aquest lligam, espero poder seguir els teus passos, encara que sigui una mica... Felicitats
Rosa
Hola Montserrat!, realment estic amb un nus al coll i m'has fet plorar i tot, crec que al llegir els teus sentiments tant personals, ens hem identificat totes les mares amb tu, ami també m'agraden els blocs que parlen de sentiments i m'omple d'orgull recordar que els meus fills van poder estar en una etapa de la seva vida al teu costat.
Felicitats a la Marta per tenir la mare que li ha tocat!, i a tu per ser com ets.
Fins sempre,ah ja veus que et segueixo eh?,, un petó
Dolors Casanovas
Hace unos días que no he podido seguir el blog y
me encontrado un canto a la poesía , al amor desinteresado, algo que perfectamente les podría estar diciendo a mis hijas , entonces he sentido diferente el blog, he notado como “caliu” y realmente me ha producido un sentimiento bonito, en otras palabras , ha sido una conexión interior con tu sentir y el mío, un poco lo que buscas al participar en un “lugar “donde expresar , como tu dices, sin vergüenza tus sentimientos, pensamientos,emociones....
Petons
És molt tendre dir a la teva filla que l'estimes i encara més commovedora la seva contesta sincera:Jo també a tú, mami! seguida d'un forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada