Dilluns, 12 de gener de 2009
REALITATS I BUROCRÀCIA (POST REAL I DUR)
Fa estona que estic intentant escriure el post d’avui però ser políticament correcte és complicat. Tot i així escriuré, per sobre, el que penso del nostre sistema educatiu i del treball extraescolar i inútil que hem de realitzar.
Els mestres del nostre país hem de treballar moltes hores fent papers que ens demana el Departament d’ensenyament (i/o educació). Papers que serveixen de ben poc i que ens comporta una feinada impressionant.
En teoria ho hem d’apuntar tot: allò que fem a la classe i allò que no fem, els resultats positius obtinguts i els negatius, les reaccions dels nens... els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge, les de reforç, les d’ampliació, les de millora... Allò que avaluarem i el que reforçarem. Les estratègies, els plans lectors... les memòries, els plans setmanals... Les hores que destinem a parlar del cos humà o les que destinem a parlar de com viuen els esquimals. Les cançons que aprendrem, els conflictes diaris, les propostes de millora, el que has comentat amb cadascú dels pares, les hores que dediques a estructures comuns, a ètica... de ben segur que si ho apuntem tot el millor que podem fer és sortir de l’aula, deixar els nens sols i començar a escriure tot allò que passa.
Us asseguro que no estic exagerant gens, al contrari, encara em deixo coses que hauríem d’apuntar.
L’ensenyament de cada dia no es fa des d’un despatx. La realitat escolar està dintre de l’aula, amb uns nens reals, amb problemes reals, amb aprenentatges reals i amb dificultats reals.
Als mestres ens haurien de deixar treballar a l’aula, les nostres energies han d’anar destinades únicament als nens.
Acabaré el post amb unes definicions, molt divertides, que he rebut i que us garantitzo que són una realitat.
Ens fan aprendre un vocabulari complicat però no ens donen cap pista per poder resoldre el dia a dia, per motivar als nens i mai mai mai ens donen solucions. Només demanen papers.
Però com que no hem de perdre el bon humor aquí us poso un exemple de coses que hem de fer els mestres. Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l'àmbit de l'ensenyament, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural). Espero que el diccionari us sigui útil.
DICCIONARI DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT-CATALÀ
ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària
ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA: Donar llibres de primària als alumnes de secundària (però un de diferent a cada alumne)
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Dedicar més estona als alumnes que no volen estudiar que als que si volen
AVALUACIÓ INICIAL: Test de principi de curs que serveix perquè el professor constati que els alumnes no saben res
AVALUACIÓ FORMATIVA: Exàmens parcials
AVALUACIÓ SUMATIVA: Exàmens finals
COMPETÈNCIA SOCIAL: Es diu que un alumne té "competència social" quan el noi o noia sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues
COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Saber fer la O amb un "canuto"
CONSTRUCTIVISME: Tendència que afirma que els nens i adolescents aprenen les coses sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se'ls estigui mirant tot omplint papers i memòries
CRITERIS D'AVALUACIÓ: Llista de les coses que puntuen per a la nota
CRÈDIT: Fragment d'assignatura que dura 30 hores
CRÈDIT VARIABLE: Assignatura "maria"
CRÈDIT DE SÍNTESI: 30 hores pasturant. La Síntesi del Descrèdit del Sistema Educatiu
CURRÍCULUM: Programa. Pla d'estudis. (Però en llatí, que queda més guai)
NIVELL EDUCATIU: Curs
UNITAT DIDÀCTICA: Lliçó. Tema
ACTIVITAT D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Exercici
EIXOS TRANSVERSALS: Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les iaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu
ESCOLA INCLUSIVA: Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. (La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes, acaben podrides)
ESTABLIR UNA RELACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe
MEDIACIÓ: Intentar que un alumne li torni a l'altre el mp3 que li ha pres
POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer que seguin i que callin.
PROJECTE CURRICULAR: Armari molt gros amb molts papers que es sol obrir un cop a l'any quan ve l'inspector
RELACIONS POSITIVES A L'AULA: Comptar a 10 i respirar fons
SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT: No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra.
9 comentaris:
Sembla difícil exercir la llibertat de càtedra amb tantes cotilles! Un pessic d'ironia i un pensament de sal, i tornem-hi, que la millor avaluació és la valoració que cada dia fan pares i nens de l'escola.
Ui Montserrat es nota que no estas acostumada a tenir ningu que et pressioni, organitzi, mani.
Aixo passa a gairebe totes les feines que ens passen la mitat de la nostra jornada fent paperassa, contestant trucades inutils que et desconcentren i no et deixen avançar o havent de prioritzar assumtes que ens encolomen sense tenir-ne res s veure. Paciencia, diuen que forma part del sou
Montserrat,
Si et serveix de consol et diré que això de fer paperassa inútil per l'administració està molt més estès del que ens pensem. Els metges i les infermeres de l'hospital Vall d'Hebrón, per exemple, es queixen del mateix, i a més a més són plenament conscients que tota aquesta paperassa no se la llegeix ningú encara que... sempre queda arxivada. I si algun dia sorgeix un problema amb un malalt (o amb un alumne en el teu cas) llavors surt tot l’expedient a la llum i pot ser que allò que ara només et sembla “burrocràcia” se’t torni en contra.
A moltes feines hi ha paperassa inútil i burocràcia que fa perdre el temps i la paciència però una cosa és la paperassa i una altra la pedanteria que envolta aquesta manera de parlar en l`ensenyament.
Normalment tot el que fa referencia a burocràcia, es converteix amb una cosa aburrida, pero totes les feines tenen el seu costat negatiu, a la meva feina per exemple el primer trimestre d'any es el meu burocràtic, s'ha de fer el tencament de l'any anterior, has de preparar la declaració del 347 ( una tonteria impresionant) i s'ajunta tot amb el primer trimestre de l'any (IVAS, IRPF..), amb una nota inclosa aquest any, i es que qualsevol client que pagui mes de 6000 euros en efectiu s'ha de decalarar, així que no teniam prou que ens donan més. Jo crec que volen tenir les coses tant controlades que l'únic que fan es descontrolar-les, es lamentable que no s'adonin que omplin tants papers l'únic que es fa es deixar de costat coses molt més importants, pero que hi farem aguantar i seguir treballant amb un gran sonriure.
Francesca
Veritablement és un gran esforç i perdua de temps fer feina inutil quan la teva prioritat és tirar endavant l'escola, el dia a dia. Com a pare això és el que tinc com a prioritari en una escola. El tracte personal d'entrades i sortides que ens dones, la disponibilitat de temps, conèixer a tots... i sobretot escriure el blog fora d'hores de feina.
Mentalitzat que els papers no acaben mai... és un problema de la nostra societat.
Ahhh això de que no tens a ningú que et presioni jo li diria a l'ANONIM, que si et mira una estona a les entrades i sortides se n'adonara que no observa massa bé.
Salut
deu n'hi do, aixó de la paperassa burocràtica que després no es deu mirar ningú és demencial, tot el contrari del que hauria de ser el temps de dedicació d'un mestre a la seva feina real que es ensenyar. I ja veig que els eufemismes estàn a l'ordre del dia.
La pena de la burocràcia és que el temps que hi perds en omplir informes o paperassa no el pots dedicar a altres coses més constructives i que repercutissin directament en l'alumnat...Sílvia Z.
Llegint tot aixó ningú diria que Espanya va a la cua d'Europa en matèria d'Educació i Catalunya a la cua d'Espanya. Penso que és una vergonya i que estàn jugant amb el futur dels nostres fills.
Ànim a tu i a tots els professionals de l'ensenyament.
Li
Publica un comentari a l'entrada