Jo crec que el que varem viure ahir és quelcom més que una "felicitat petita", va ser una cavalcada que no crec que ni els nens que varen tenir la sort de participar-hi ni nosaltres que els acompanyavem oblidem mai la cara de felicitat que varen fer tota l'estona. Gracies Montserrat i gracies a l'escola per donar-nos aquests moments inolvidables.
He de reconeixer que encara em fa il·lusió trobar un regal per mi el dia de Reis, i aquells que no t’esperes encara més. Entre tots els regals que aquesta nit màgica "Ses Majestats" ens han deixat, per mi el millor de tots es recordar les cares d'il.lusio, emoció, nerviosisme, el somriure i mirada de complicitat dels nostres fills.(no em canso de mirar les fotos ) GRACIES Srta Elena i Montserrat
Esgotador, morts de fred i tremolant... de l'emoció. Val la pena l'esforç, només cal veure les seves cares. Participar a la cavalcada és una manera mooooolt especial de viure la nit de Reis. MOLTES GRÀCIES.
Jo aquella tarda-nit vaig veure realitzat un dels meus somnis en els ulls de la meva filla, va ser espectacular, meravellós, extraordinari... no puc definir els sentiments que ens van envoltar a tots i que a dia d'avuí perduran. La Neus de tant en tant em deia mama estic molt contenta d'estar aqui a dalt de la carrossa, pero cada cop que ho deia perdia la força i el caramel que llançava anava a parar al meu cap, puc assegurar que si hi ha una propera vegada portaré una chichonera com barret. Viure la cavalgada d'aquesta manera no te res a veure a com l'hem vist altres anys, a la meva panxa desde les quatre de la tarda hi havian papallones que revolotejavan, i espero que el meu pare desde el cel hagi pogut veure la felicitat de la seva neta i de la seva filla. Gràcies a l'escola per haver fet posible aquest somni. Francesca
Vimos pasar una, dos, tres veces ,la cabalgata desde la barrera, recogimos caramelos, dimos palmas,saludamos y nos dejamos la garganta llamando a Melchor, Gaspar y Baltasar. Este año estabamos impacientes deseando ver pasar "nuestra carroza, la de nuestro cole" la primera vez pasó demasiado deprisa, la segunda no llegamos pero la tercera la disfrutamos ¡Que guapos iban todos!.Cada año vivo la cabalgata contagiada por Marta, por su ilusión, su alegría, su emoción... de tal forma que esa noche me pillo pensando... "y los camellos,¿ donde los habrán dejado este año?... "caray que bien se conserva Baltasar"... por unas horas , por una noche para nosotros fantasia y realidad era lo mismo... Nuria
Nosotros este año vivimos la cabalgata de forma diferente, ya que es la primera del Eric. Le encanto, cuando vio la carroza del cole con sus primitos, se puso super contento. Y luego a los reyes les tocaba palmas. La verdad es que fue una noche magica para todos, para los niños y los padres. Noelia.
9 comentaris:
Estaven guapissims tots ells!!!!! Quina llàstima no haver pogut assisitir però el dia 8 ens veiem segur :)
Petonets i Feliç dia de Reis!
Jo crec que el que varem viure ahir és quelcom més que una "felicitat petita", va ser una cavalcada que no crec que ni els nens que varen tenir la sort de participar-hi ni nosaltres que els acompanyavem oblidem mai la cara de felicitat que varen fer tota l'estona. Gracies Montserrat i gracies a l'escola per donar-nos aquests moments inolvidables.
He de reconeixer que encara em fa il·lusió trobar un regal per mi el dia de Reis, i aquells que no t’esperes encara més.
Entre tots els regals que aquesta nit màgica "Ses Majestats" ens han deixat, per mi el millor de tots es recordar les cares d'il.lusio, emoció, nerviosisme, el somriure i mirada de complicitat dels nostres fills.(no em canso de mirar les fotos )
GRACIES Srta Elena i Montserrat
Esgotador, morts de fred i tremolant... de l'emoció. Val la pena l'esforç, només cal veure les seves cares. Participar a la cavalcada és una manera mooooolt especial de viure la nit de Reis.
MOLTES GRÀCIES.
Jo aquella tarda-nit vaig veure realitzat un dels meus somnis en els ulls de la meva filla, va ser espectacular, meravellós, extraordinari... no puc definir els sentiments que ens van envoltar a tots i que a dia d'avuí perduran. La Neus de tant en tant em deia mama estic molt contenta d'estar aqui a dalt de la carrossa, pero cada cop que ho deia perdia la força i el caramel que llançava anava a parar al meu cap, puc assegurar que si hi ha una propera vegada portaré una chichonera com barret. Viure la cavalgada d'aquesta manera no te res a veure a com l'hem vist altres anys, a la meva panxa desde les quatre de la tarda hi havian papallones que revolotejavan, i espero que el meu pare desde el cel hagi pogut veure la felicitat de la seva neta i de la seva filla.
Gràcies a l'escola per haver fet posible aquest somni.
Francesca
Gràcies al fotograf per les fotos. francesca
Vimos pasar una, dos, tres veces ,la cabalgata desde la barrera, recogimos caramelos, dimos palmas,saludamos y nos dejamos la garganta llamando a Melchor, Gaspar y Baltasar. Este año estabamos impacientes deseando ver pasar "nuestra carroza, la de nuestro cole" la primera vez pasó demasiado deprisa, la segunda no llegamos pero la tercera la disfrutamos ¡Que guapos iban todos!.Cada año vivo la cabalgata contagiada por Marta, por su ilusión, su alegría, su emoción... de tal forma que esa noche me pillo pensando... "y los camellos,¿ donde los habrán dejado este año?... "caray que bien se conserva Baltasar"... por unas horas , por una noche para nosotros fantasia y realidad era lo mismo...
Nuria
Nosotros este año vivimos la cabalgata de forma diferente, ya que es la primera del Eric. Le encanto, cuando vio la carroza del cole con sus primitos, se puso super contento. Y luego a los reyes les tocaba palmas. La verdad es que fue una noche magica para todos, para los niños y los padres.
Noelia.
hola! estan tots molt guapos!!!
sarai
Publica un comentari a l'entrada