7/1/09

Dijous, 8 de gener de 2008
LA MÀGIA DELS REGALS
Hem sobreviscut a les festes de Nadal. Han passat una darrera de l’altra mentre que nosaltres gairebé ni ens aixecàvem de la taula.
Demà ens espera un dia ple de feina.
Tot i així el Nadal és una de les meves festes preferides.
A mi m’agrada tenir la casa adornada, plena d’estrelles, purpurines, “espumillon”, l’arbre i el pessebre. M’agraden les nadales que turmenten el meu cervell sense pietat.
M’agrada la taula parada i la cuina plena de torrons, neules, menjar que ha sobrat, la vaixella que nomes trec aquests dies i la cristalleria que cal rentar a mà.
Malgrat tot, tot i saber que es un tòpic i que cada cop m’agrada menys, tothom sap que m’agrada el fred i la pluja. Ho he dit tantes vegades que ara ja no puc tirar enrere.
M’agrada fer regals i que me’n facin.
Jo reivindico els regals. Hi ha persones que sempre rondinen perquè no saben que regalar. Pensen que és un problema i un mal de cap i acaben donant diners o aquesta mena de targetes regal que han inventat els grans magatzems.
Jo no he regalat mai diners, i molt menys aquestes targetes. I de ben segur és l’únic regal que no em faria cap mena d’il·lusió.
Un regal sempre ha de ser sorpresa ja que sinó perd la màgia. Si ho encertes genial i sinó cal que filem més prim la propera vegada. Aquest és el risc i l’emoció dels regals.
Un regal ha de ser personalitzat, tant és el seu valor material, això és el de menys.
Darrera el regal que et fan hi ha tot un ritual. L’han anat a comprar pensant amb tu, han dubtat sobre que és el que més t’agradarà, quin color és més bonic. L’han embolicat delicadament i han patit per veure si t’agradarà.
Quan dono un regal m’agrada veure la cara del qui el rep però encara m’agrada més veure la cara de la persona que em dona, amb il·lusió, un regal a mi.
Per Nadal regalem infinitats de coses: entrades, roba, bosses, joies, aparells electrònics, llibres, música... però jo us animo a regalar durant tot l’any, cada dia.
Què es pot regalar??? Moments, felicitats petites, records, històries, somriures, agraïments, petons, abraçades, mirades, silencis...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada fer regals, fins i tot més que rebre’ls.
Normalment quan he de fer algun regal, primer penso què pot agradar, però també que m’agradi a mi.
Com tu penso que els regals s’han de fer amb il•lusió, amb ganes de fer content a l’altra persona i amb el propòsit d’arrencar un somriure.
Ah i no cal fer un regal car, ostentós; el fet és regalar alguna cosa de cor, segur que així ho encertem.

Anònim ha dit...

A mi això dels regals no m'agrada massa. No sé mai que regalar i el que hem regalen tampoc acostuma a encerta-ho. Jo prefereixo diners o una targeta regal aixi em compro el que trio jo i segur que m'agrada

Anònim ha dit...

A mi m'agrada regalar i diria una mentida si digués que no m'agrada que em regalin, i a més a més m'agradan les sorpreses, no m'agrada dir el que vull, m'agrada que la gent es trenqui el cap pensan amb allò que a mi m'agrada, aquest any el reis no m'han demanat una carta per saber el que m'agradaria rebre, i sabeu que? que han acertat de ple i aixó que no han rebut pas ninguna ajuda ha estat una bona sorpresa.Els regals que més m'agradan son aquells que es fan amb el cor i no perque sigui una data senyalada, una rosa, un esmorzar al llit, un sopar amb espelmes, una cara de felicitat, un petó. Fa uns dies una bona amiga em va regalar una foto en la que estavam ella, jo i el Sergi en un marc, em va fer molta il-lusió perque no l'esperava i perque estavam totes dues rien i plenes de felicitat.
Francesca.