Dijous, 24 de juliol de 2008
EXCURSIÓ A "LA GRANJA"
9:25 Una vegada hem repartit els dinars, hem passat llista i hem cordat els cinturons a tots els nens, sortim en autocar des de l'Av. Madrid cap a la Granja "Canpidelaserra" a Castellbisbal http://www.canpidelaserra.com/

10:05 Ja hem arribat sense cap tipus de problema, la olor característica de la granja, i dels

animals és el primer que ha cridat l'atenció dels nens.

10:35 Estem encantats veient i tocant una petita vedella de 2 mesos que es diu "wapa".

11:07 Ara hem anat a recollir els ous que havien posat les gallines, i després les hem hipnotitzat. Ara anirem a agafar els conills.

11:25 Estem amb les ovelles i les cabres.

12:00 Ara ens n'anirem a donar civada a les cabres.

12:26 Després de donar el menjar a les cabres, ara ens n'anem cap a pujar en carro. Ho estem passant molt bé i la granja està molt neta i ben preparada.

13:00 Hem anat a veure els ponies i els més valents s'han atrevit a tocar-los i acariciar-los.

13:50 Estem dinant a sota unes moreres on estem molt fresquets i agafant forces per seguir a la tarda.

14:30 Ja hem acabat de dinar i ara aprofitarem perqué juguin una estoneta perqué s'està molt fresquet i bé.

15:20 Ara comencem a preparar tots els nens per el viatge de tornada.

15:35 Ja estem tots a dalt de l'autocar, els cinturons cordats i tornem cap a Barcelona.

16:20 Ja hem arribat a l'escola. El viatge ha anat molt bé, tots hem estat molt a gust i els nens han pogut conèixer una miqueta més en detall els animals de la Granja.

Dimarts, 22 de juliol de 2008
POSTA DE SOL

Té 5 anys.
Un munt de regals, festes i alegries han omplert aquests dies. Gairebé no hi ha espai a casa per poder tenir-ho tot.
Cotxes teledirigits, jocs electrònics, piscina i batalles de pirates imaginaris...
Ha fet moltes coses, potser massa i tot, però a vegades ens agrada donar-los aquests moments i veure l’alegria als ulls quan obren regals.
Tot ha tornat a la normalitat i li he preguntat:
- Què és el que més t’agradat de totes les coses que t’han regalat i de tot el què has fet?
- Veure una posta de sol amb el papa!

Dilluns, 21 de juliol de 2008
MAPES I ATLES
Avui llegia aquesta història, que diuen és real: una patrulla es va perdre a la frontera que separa Suïssa d’Àustria. No tenien mapes, ni brúixoles, ni cap mena de material per orientar-se.
Els soldats no reconeixen res del que tenien al seu voltant i començaven a defallir.
De sobte un d’ells va trobar, al fons de la butxaca del seu abric, un tros de mapa.
Gràcies al mapa van començar a distingir un cim, un port de muntanya i identificar-hi una direcció a seguir per poder arribar a un lloc poblat.
Ben aviat eren a Berna. Quan es van recuperar i van mirar atentament es van adonar que el mapa corresponia als Pirineus!
De fet no hi ha res d’estrany en aquesta història: el mapa, tot i no pertànyer al lloc correcte, els va ajudar a recuperar la confiança. Però si fem una altra lectura ens adonem de la importància que pot tenir llegir un mapa i poder donar nom als llocs.
Els nens actualment no tenen atles. No gaudeixen llegint el nom de països, de pobles, de muntanyes, de rius... no saben pas on són ni que hi ha al voltant, per no parlar del que hi ha a l’altra punta del món.
Podria estar bé que aconseguíssiu mapes i, de tant en tant, juguéssiu a buscar països, conèixer la bandera que tenen, fer viatges imaginaris...
Aprofiteu les vacances per ubicar-los allà on aneu, per veure per on passareu i en quines aigües us banyareu.
Sense cap dubte això seria uns deures més profitosos que fer una pàgina de càlcul o de cal·ligrafia.

Dijous, 17 de juliol de 2008
A PUNT DE VACANCES!!!
Malgrat que soni presumptuós per part meva em considero una persona molt disciplinada en la meva feina. El fet d’escriure un blog diari durant dos anys parla per si sol.
L’escola és un vaixell bonic, i a vegades complicat, de portar. No saps massa bé com hi trobaràs el mar. Si bufarà vent de ponent o de llevant.
No puc preveure quina tormenta em trobaré o quan sortirà el sol, que de fet surt cada dia, però a mi ja m’agrada enfrontar-me a nous reptes.
La monotonia i la rutina no són sants de la meva devoció.
En aquests moments tenim el vaixell ja preparat pel nou curs.
Aquest vespre hi passejava. L’escola té vida pròpia i m’acull tendrament.
Les classes estan a punt per començar el nou curs, netes i ordenades. Els prestatges buits i els penjadors, sense nom, esperen noves rialles i cridòria.
Queda una setmana per començar les vacances i tinc ganes de deixar el vaixell. D’aquesta manera el veuré més bonic quan hi torni i de ben segur que el trobaré a faltar.
Però em queda encara una mica de camí i el farem amb el millors dels meus somriures.
Ahir vam fer un pastisset per berenar i avui ho hem passat molt bé al parc. La setmana que ve encara arribarà plena d’activitats i sorpreses.
Ànims que entrem en la recta final.

Dimecres, 16 de juliol de 2008

MARE DE DÉU DEL CARME

FESTA DE L’ESCOLA.

Vuitanta-un anys d’història.

GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU CONFIAT, I CONFIEU, AMB L'ESCOLA.

BRINDEM TOS JUNTS.

Dimarts, 15 de juliol de 2008
L'ANÈCDOTA DE L'EXCURSIÓ
L’anècdota més divertida de l’excursió va ser la següent:
És l’hora de fer fila per anar a buscar l’autocar. La prioritat en aquests moments és mirar que portin la motxilla penjada a l’esquena i comptar-los a tots per enèsima vegada.
La conversa entre nosaltres és sempre la mateixa:
- quants en dúiem?
- 45
- Ah, si, és veritat
- Feu la fila ben feta que us comptarem

Quan estem a la meitat dels comptes evidentment ens descomptem perquè es mouen. Si aconseguim comptar-los en surten 44.
Tornem a començar.
Mentrestant la Clara li reclama a l’Ernest, el monitor, les papallones. Vol anar a buscar les papallones.
No la deixem moure de la fila, tot dient-li que deixi tranquil·les a les papallones, que volin pel bosc.
Ella insisteix però jo sóc inflexible: ningú es mou de la fila fins que no em surtin els 45 nens!
Ja estan tots. Fem ullada ràpida per la zona vigilant que no quedi res i marxem.
La Clara plora que vol les papallones i l’Ernest l'insisteix en que cal deixar-les lliures.
Quan arribem a la Plaça Major del poble em giro per mirar la fila. La Clara és un mar de llàgrimes. És estrany que plori tant per unes papallones.
M’acosto a ella i li pregunto:
- Què et passa? Per què plores?
- M’he deixat les papallones al picnic
- Clara, no pots endur-te les papallones, elles han d’anar amb la seva mama -Li dic per consolar-la del drama

Però algú em diu:
- Són les papallones que portava per recollir el cabell!!!

De seguida faig que l’Ernest vagi ben depresa a buscar les boniques i enormes papallones de color rosa que la Clara portava al cabell i que havia deixat en una de les taules de la zona de
picnic. Per sort les vam recuperar i tornen a lluir en el seu cabell.

Divendres, 11 de juliol de 2008
EXCURSIÓ AL POBLE ESPANYOL
9:25 Sortim en autocar des de l'Av. Madrid cap al Poble Espanyol.
9:37 Hem arribat al Poble Espanyol sense cap contratemps.
10:00 Estem esmorzant i anirem cap al forn de vidre.
10:25 Som al forn de vidre (fa molta calor).

10:55 Anem cap al taller de paper.
11:45 Som al taller de paper i els de Quatro TV ens estan filmant mentre experimentem. Ho passaran la propera setmana a l'informatiu de les 14:30 (estic pendent de que em confirmin el dia).

12:30 Ens trobem al conta contes on ens estan explicant un conte de la història del paper i ho estem passant molt bé. Encara ens queda molta feina a fer.

13:10 Després d'un matí tan atrafegat ara anem cap a la zona de picnic a dinar per agafar forces per la tarda.

14:05 Ara hem acabat de dinar. Com que estem a la zona de picnic i han estat tot el matí tan enfeinats ara tenen ganes de jugar i d'esbarjo.

15:30 Ja hem acabat de jugar i estem preparant la tornada cap a l'escola.

16:05 L'autocar ja ha arribat a l'escola sense cap problema. Hem aprés moltes coses, hem jugat i ens ho hem passat molt bé. Ara una bona dutxa i a descansar!


Teniu més fotos de l'excursió al Poble Espanyol al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dijous, 10 de juliol de 2008

BIBLIOTECA
Passar un matí a la Biblioteca ha estat molt i molt bé.
Només us diré que el Director ha vingut a felicitar-nos pel comportament dels nens i que es sorprenia de veure nens tan tranquils.
Com a mestra ha estat una gran satisfacció que m’ho diguessin.

Dimarts, 8 de juliol de 2008
TEATRE
Us imagineu un teatre amb varis escenaris?
Podeu escollir el que vulgueu veure.
Jugar al pati


Pintar



Fer música



Jugar amb aigua

Teniu més fotos dels jocs d'aigua al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dilluns, 7 de juliol de 2008

UN MUNT D'ACTIVITATS

Ambient estiuenc. Jocs, pintar... i l'art d'explicar contes.

Dijous, 3 de juliol de 2008

PARC SOL DE BAIX

Hem anat al parc de Sol de Baix. El temps ens ha ajudat molt, el fet d’estar núvol és sempre un avantatge quan surts amb nens.
No feia massa calor i això vol dir que no tenien set, per tant no hem tingut l’urgència d’improvisar cap lavabo.
Aquest parc està força bé. L’he trobat net i hem estat pràcticament sols tot el matí.
Els grans han jugat a una mena d’adaptació de beisbol i els petits amb els jocs de fusta i la sorra.
Podeu veure les fotos al web.

Dimecres, 2 de juliol de 2008

FOTOS DEL CASAL

LA BELLESA ESTÀ EN ELS ULLS QUE MIREN

Dimarts, 1 de juliol de 2008
CONTINUEM AMB FELICITATS PETITES...
M’agrada molt escoltar les converses dels nens quan juguen amb les joguines.
No parlo de quan juguen al pati a jocs lliures de pilota o esport, sinó quan estan compartint tranquil·lament les joguines de l’aula.
Durant el curs no tinc massa ocasions de fer-ho però durant el casal sovint tinc l’oportunitat.
Cal però que ells no s’adonin de la meva presència i molt menys han de notar que els estic escoltant.
Un grupet de nens i nenes de P4 jugaven amb una casa de nines enorme que tenim. És una nova adquisició i tots estaven força entusiasmats.
Jo els escoltava com s’organitzaven per parar la taula, col·locar les cadires, buscar plats, culleres...s’ho passaven d’allò més be.
Quan gairebé ja ho tenien tot a punt han trobat el piano de la casa de joguines i han decidit que posarien música mentre els personatges, herois i princeses, sopaven.
- Escoltarem música de Beethoven!
- No, de Mozart!
- Va, escoltarem dels dos!

Tot rient han començant a taral·lejar una de les simfonies de Beethoven que els hi he fet escoltar durant el curs.
M’he afegit als seus cants i malgrat que al començament m’han mirat sorpresos, hem acabat tots cantant.
De nou felicitats petites.

Dimarts, 1 de juliol de 2008
ELS CONTES
Avui comentava amb un grup de mestres que havíem escollit el “contes” com centre d’interès del casal d’estiu.
La conversa ha començat comentant que era bonic que recuperéssim els contes clàssics, la seva innocència i els valors que ens transmetien, però hem anat derivant la xerrada cap a la part fosca del contes.
Qui no recorda la tristesa que va sentir quan maten a la mare de Bambi?
El primer bulling de la història el trobem en el moment en que neix Dumbo i les altres mares, envejoses, riuen i es mofen de les seves enormes orelles.
Qui no s’ha imaginat la panxa oberta del llop desbudellat per treure les set cabretes o ha tingut mals sons veient la bruixa dolenta de la Blancaneus.
Mai he volgut anar sola per bosc pensant que em sortiria el llop i que es menjaria la meva àvia, sense oblidar a la malvada Cruella de Vil que volia cadellets de dàlmata per fer-se un abric.
Què em dieu del poca-solta del Pinotxo que es tan poc agraït amb el seu pare, la “madrastra” que maltracta a la Ventafocs i el maleducat Peter Pan?
Fins i tot les entremaliades i divertides Tres bessones tenen en els seus contes la bruixa avorrida que no és res més que el record, que l’autora té, de la seva mestra.
Ningú com un nen per separar la realitat de la ficció.

Dilluns, 30 de juny de 2008
COMENCEM!!!
Jocs de relleus, carreres… cal aconseguir el màxim de puntuació i de pistes per poder endevinar

quin serà el centre d'interès

Dijous, 27 de juny de 2008
CAL ANAR AL CASAL D'ESTIU?
Avui hem comentaven uns pares que ells no eren partidaris de portar els seus fills al casal d’estiu i que reivindicaven l’avorriment dels infants.
Recordo que, fa ja temps, això mateix ho vaig sentir a dir a l’escriptor Quim Monzó. Ell deia que actualment no deixem que els nens s’avorreixin i que constantment els bombardegem d’activitats. Recordava com ell passava les seves llargues vacances sense fer res, assegut al balcó de casa veient passar els dies. Afegia que aquesta manca d’activitat mai havia estat un impediment en la seva vida.
Podeu imaginar que jo no estic gens d’acord amb tot això.
Tots hem de tenir una estona de no-oci, sense fer res i deixar que les idees ballin sense rumb pel nostre cervell però fer això durant tot el dia, al llarg de tres mesos, potser és un gra massa.
La mandra porta mandra i, personalment, la gent mandrosa és un dels defectes que no acostumo a tolerar massa bé en les persones, ni en els nens.
Aquesta conversa m’ha fet reflexionar sobre els avantatges de fer el casal d’estiu, i fer-lo a la pròpia escola.
Aquestes han estat les meves conclusions:
- Els nens continuen en un ambient i amb companys coneguts, no cal adaptació
- La línia educativa és la mateixa, per tant no entren en conflictes de valors i normes
- Tenim la possibilitat de treballar amb ells d’una manera diferent, en situacions que no vivim durant el curs i això ajuda a conèixer-los d’una altra manera
- Barregem classes i edats similars, per tant es crea unió a l’escola i la possibilitat de tenir amics a altres classes
- Veuen la seva escola com a un lloc polivalent: podem estudiar, jugar, fer tallers, jocs d’aigua, excursions... el ventall és ampli

Podeu, si voleu, ampliar les meves conclusions.

Dimecres, 26 de juny de 2008
CASAL D'ESTIU
Avui ha començat el Casal d’estiu. La dinàmica aquests dies és molt diferent. Estem més tranquils, més relaxats. Tot es fa més a poc a poc. L’esport, el joc, la diversió... seran els protagonistes aquests dies.
Hem programat un munt d’activitats, de sortides i alguna excursió.
El mes serà llarg, si més no per a mi, per a ells serà ben curt. Evidentment tot depèn de en quin bàndol et trobis.
Espero que la calor, que tan poc m’agrada, ens deixi respirar. L’estiu ha començat.

NOTES A PRIMÀRIA
Dijous, 26 de juny, dia d’entrega de notes a Primària. Per alguns serà un gran dia, per altres no tant. Sigui quin sigui el resultat és important que valoreu l’esforç que han fet. Que entre tots reflexioneu si es podia haver treballat més i pensar en propostes de millora pel proper curs.
Sóc absolutament partidària de la recompensa i el premi de final de curs. Els nens han treballat molt, alguns més que altres, i cal que se’ls hi valori.
A tots ens agrada que se’ns feliciti per la feina ben feta i que ens ho diguin. Els nostres fills no són una excepció.
Jo no parlo de premis cars, ni joguines, ni diners... parlo de fer-los protagonistes i recordar que el curs ha estat llarg i que han aprés molt. Que els àlbums tenen molts fulls i els llibres estan tots acabats. Sigui com sigui es pot celebrar amb un sopar familiar amb el menú triat per ell, o anar a menjar una pizza, o un gelat gegant... fins i tot es pot anar a veure una pel·lícula i tornar tard, anar al Tibidabo, a patinar sobre gel... tant és, busqueu una cosa que els hi pugui agradar i que surti de la rutina perquè avui ell és el protagonista i premiem el seu esforç.

REVETLLA DE SANT JOAN

BONA REVETLLA A TOTHOM!!!

Aquí teniu uns consells per a que no tinguem cap ensurt la nit més curta i més màgica de l’any:http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_revetlles.htm

FINAL DE PARVULARI PELS ÓSSOS

El curs vinent els nens i les nenes de P4 canvien d’edifici.
Deixen el Parvulari per passar ja a l’escola de Primària.
La majoria han passat quatre anys allà, i tot i que ells no en són conscients, acaben amb una etapa de la seva vida.
Han de fer encara l’últim curs d’educació Infantil i cal que s’adaptin poc a poc als nous canvis.
Deixen les taules rodones per seure de dos en dos. Ja no seran els gran de l’escola, com aquest curs, sinó que passen a ser els més petits.
De totes maneres els hàbits i les rutines són les mateixes per tant no patiu.
No us oblideu que llegeixin cada dia. El que han aprés s’oblida fàcilment i no hem de llençar per la borda l’esforç de tot l’any.
De totes maneres ells estan contents i dediquen aquest aplaudiment de la foto al seu parvulari.

Dijous, 19 de juny de 2008
FINAL DE CURS... PERÒ CONTINUEM
El curs arriba a la fi. Ha estat un bon curs escolar. No m’agrada massa fer valoracions, ni memòries, ni tan sols propostes de millora per obligació i per què toca fer-ho.
Penso que la vida es viu dia a dia. Cal aprendre amb el present i gaudir d’allò que se’ns posa davant. Millorar cada dia i posar esforç i il·lusió, tot el demés és passat o futur.
No podem viure del passat ni esperar que arribi el futur. El moment és ara mateix.
Tampoc m’agraden els acomiadaments. Mai m’acomiado de ningú. Ni que sàpiga que marxa a l’altra punta de món. No se sap mai on ens trobarem de nou.
Richard Bach va dir: “Viatja lliure i feliç més enllà dels acomiadaments, per sobre de la paraula “sempre”, i ens trobarem alguna vegada, quan així ho vulguem, en mig de la única celebració que mai pot acabar”

Dimarts, 18 de juny de 2008
CRÒNICA D'UNA GRADUACIÓ ANUNCIADA
8:00 estem ja a l’escola esperant que ens portin la tarima
9:00 la tarima encara no ha arribat. Obro l’escola
10:00 he d’anar a comprar un faristol, l’any passat es va trencar i no ho recordava. Encara no ens han portat la tarima.
10:15 truco a l’empresa de transport, no saben on estar el transportista però no pot trigar. Intento provar de posar el power point... l’ordinador no funciona
10:30 arriba la tarima. Encara no funciona l’ordinador i no tinc faristol
10:45 el transportista es talla la ma tot descarregant la tarima, cura d’emergència. He demanat la tarima més gran i per poc no ens hi cap.
11:00 tot està muntat. Vaig a buscar als de 6è per assajar. Recordo que no tinc faristol
11:15 paro l’assaig ja que unes mares ens porten els obsequis de la Graduació
11:30 continuem l’assaig, sense faristol i l’ordinador amb virus
12:00 Ja hem anat a comprat el faristol, l’assaig general va perfecte però no funciona l’ordinador
12:15 em donen indicacions per solucionar el problema però evidentment les màquines se’m resisteixen
12:30 torno a parar l’assaig ja que arriben les flors per la graduació. Els hi hem de posar aigua i a l’ombra
13:00 he de fer la sortida
13:15 tinc hora a la perruqueria, avui em faran moltes fotos
14:00 dino ràpidament mentre intento quedar amb l’informàtic. L’ordinador encara no funciona
14:30 preparo l’escenari: flors, fotos, música, pantalla...
15.45 arriba l’informàtic per solucionar el problema més greu que tinc avui
16:30 després de molts nervis per part meva i molta tranquil·litat per part de l’informàtic totes les màquines funcionen
17:00 faig la sortida i acompanyo la fila d’esport
17:30 vaig a casa per vestir-me per l’ocasió festiva que ens espera. Tinc el temps molt just però ho puc fer tot, he de relaxar-me i concentrar-me per poder dirigir als meus cantaires
18:15 m’esperen a la porta ja els de 6è i els seus familiars
18:30 comença l’espectacle... tot funciona a la perfecció. Els nens ho fan perfecte, canten molt bé i parlen com si fossin adults. Plors i emoció
20:00 hem acabat la primera part de la festa, estic contenta, tot ha anat perfecte. Truco perquè ens portin les pizzes
21:00 el pizzero em truca que s’ha perdut, no troba l’adreça que li he donat
21:30 arriben les pizzes
21:45 els nens passen de les pizzes i els gelats i volen posar música
22:00 les mestres, que bonament m’acompanyen, comencen a estar sordes de la música. Ja que ens queda una hora decidim ballar amb ells
22:15 ja hem ballat suficient
22:30 ells continuen ballant i nosaltres mirant el rellotge
23:00 obrim la porta... tots cap a casa
23:10 tothom col·locat... per fi tanco l’escola. No penso fer cap graduació més (no us ho creieu oi?)
23:45 escric el blog
00:00 acabo de tenir una idea nova per la graduació del curs vinent
00:15 el millor que puc fer és anar-me a dormir

Dilluns, 16 de juny de 2008
DARRERA SETMANA
Encetem la darrera setmana de curs.
No sé ben bé perquè però no m'ho sembla que estiguem acabant.
És possible que l’agradable temperatura que ens acompanya en sigui la responsable. Treballar sense calor ens beneficia a tots. Potser també és el fet de que a la nostra escola no fem jornada intensiva.
Això de la jornada intensiva a les escoles, durant el mes de juny i setembre, no ho entenc gens. M’agradaria que algú m’ho expliqués. Treballar sota mínims des del mes de maig fins l’octubre no crec que sigui massa recomanable per als nens que, per norma general, ja costa que agafin un ritme de treball i facin un esforç.
Veure els nens, els pre-adolescents i els adolescents que passen hores al carrer, sols, durant tants i tants dies de ben segur no és massa bo per la seva educació i formació. No en pensen cap de bona i l’avorriment no fa res més que provocar mandra.
De tota manera de moment nosaltres no ens avorrirem gens aquesta setmana. Estem acabant de muntar els àlbums, acabant alguns detallets dels llibres o quaderns i repassant conceptes.
Encara que sigui ja el final no deixem de preguntar les taules i llegim cada dia.
Em fa molta ràbia quan sento que algú diu que aquests dies ja no fem res. Us puc assegurar que no és així.
L’escola acaba el 19 (surrealista també acabar en dijous, però això és una ordre del Departament d’Ensenyament que vetlla per l'ensenyament d'aquest país) i no hi ha cap motiu per deixar de treballar una setmana abans.

Divendres, 13 de juny de 2008
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA
He après què... la vida és molt dura però jo ho sóc més
He aprés què... les oportunitats no es perden mai. Les que tu deixes marxar les aprofita un altre
He aprés què... si dónes rancúnia la felicitat marxar cap un altre costat
He aprés què... cal utilitzar paraules bones, ja que tard o d’hora te les hauràs de tragar
He aprés què... un somriure és la manera més econòmica de millorar el meu aspecte
He aprés què... em senti com em senti, sempre puc fer alguna cosa
He aprés què... tots volem viure a dalt de la muntanya però la felicitat està en el camí
He aprés què... cal gaudir del viatge i oblidar el destí final
He aprés què... només s’han de donar consells quan te’ls demanen
He après què... amb l’amistat sempre puc arribar molt lluny

Dijous, 12 de juny de 2008

CLOENDA

Aquestes fotos són els nostres Pollets… fa 10 anys!!!
Acabem un curs i amb ell marxa una altra promoció. Sap greu.
El més bonic de ser mestra és que podem formar part de la vida de molts nens. Els hi transmetrem coneixements i valors. Tenim alegries i disgustos. Fracassos i èxits.
Amb alguns d’ells no ens tornarem a veure mai més, altres mantenen una relació amb l’escola.
La vida d’un mestre no la determina aquests èxits o fracassos sinó la possibilitat de formar part de la vida d’un nen i participar, d’aquesta manera, en el destí d’un home.
La nostàlgia sempre s’apodera de mi quan acaba un curs (una altra raó del per què no m’agrada el mes de juny).
Un altre curs ha passat, un altre any. Malgrat tot el fet de poder veure com marxen de l’escola, per què ja han acabat la Primària, és un goig.
Una de les meves cançons preferides diu: no li treguis anys a la teva vida, posa-li vida als anys.
Posar vida als anys vol dir viure amb intensitat qualsevol moment.

Feu-ho!

Dimecres, 11 de juny de 2008
ELS ESCLOPS D'EN PAU
Llibre de música acabat, quadern acabat, cançons apreses… última classe.
Els jocs i les cançons populars sempre són un bon recurs per aquests dies.
Els hi he ensenyat la cançó i el joc dels Esclops d’en Pau, què diu així: amb els esclops d’en Pau fangava Sant Joan, triava el gram, Sant Pere li va al darrera amb el tripi tripi trap.
El joc consisteix en seguir la pulsació mentre es van passar un objecte al company de la dreta, al final de la cançó es pica endavant i endarrere dues vegades.
És el joc més simple que us podeu imaginar però han passat una bona estona. No volien parar de jugar.
Com més "tecnològics" són els nens més m’adono que, si els hi ensenyes, gaudeixen molt dels jocs de tota la vida.
Quan ja anaven cap a la classe un dels nens hem diu:
- No he entès casi cap paraula ni Sant Pere ni Sant Joan... però m’he divertit molt!!!

Dimarts, 10 de juny de 2008
DEURES D'ESTIU
Estem acabant el curs i comença de nou el dilema dels deures d’estiu.
Sóc conscient de que els nens tenen moltes vacances. No poden estar tres mesos oblidant tot el que s’ha aprés durant el curs. De tota manera jo no sóc gens partidària de fer deures quan tota la família està de vacances.
Tot i que a l’escola recomanem que es faci el Llibre de vacances, fer-lo al juliol és inútil i absurd. Jo feia fer els deures, a la meva filla, al setembre. Ho recomano a tothom.
El primer dia de setembre organitzaven les pàgines que calia fer cada dia. D’aquesta manera es tornava a la rutina de treball poc a poc. Agafava de nou l’horari i anava perfecte per recordar-ho tot, just abans de començar el curs. Si han fet el llibre al juliol tot torna a estar oblidat.
El que cal fer cada dia és llegir. Això és importantíssim.
Podeu aprofitar l’hora de més sol, o l’hora més fresqueta... tant és... però feu-los llegir cada dia.
A les tardes del mes de juliol fa molta calor per estar a les places, i com que no hi ha deures, podeu aprofitar per anar a les biblioteques, s’està fresquet i còmode.
Abans de marxar de vacances podeu anar-hi tots i escollir una bona pila de llibres.
Feu que us vegin llegir a vosaltres, expliqueu-los les aventures del vostre llibre, les curiositats.
També en els nens els hi agrada molt que llegiu el mateix llibre. D’aquesta manera el podeu comentar i veure qui avança més o parlar sobre el que li passarà al protagonista.
Feu de la lectura un plaer, no una obligació. L’estiu pot ser un bon començament.

Dilluns, 9 de juny de 2008
PROJECTE LINGÜÍSTIC
El Projecte Lingüístic d’una escola és un document on, a partir de la realitat sociocultural del centre, s’elaboren uns processos d’aprenentatge de les llengües curriculars, és a dir, del català, del castellà i de l’anglès.
Les escoles hem hagut de redactar de nou el Projecte Lingüístic. Calia tenir-lo enllestit el 30 de juny d’enguany però degut a la problemàtica del document han allargat el termini d’entrega fins el juny del 2009.
Tot treballant en el nostre projecte, la dificultat que ens trobem és la de redactar-lo tal i com demana la nova normativa, ja que la nostra realitat lingüística no ha sofert massa canvis en els últims anys.
Hem fet una estadística sobre quina és la llengua familiar dels nostres alumnes.
No hi ha cap alumne al centre que no entengui ni parli tant el català com el castellà.
Crec que és interessant que la conegueu i que cadascú pugui fer la seva pròpia lectura:
- el 56% dels alumnes són catalanoparlants, és a dir, parlen català a casa
- el 17% dels alumnes són castellanoparlants
- el 25% son bilingües, català-castellà, segons l’idioma que utilitzen amb el pare o la mare
- el 2% són bilingües, català-altres llengües

Dissabte, 7 de maig de 2008
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA: L'OPCIÓ (Anónim)
Era un bon professor, just i comprensiu, però molt estricte.
L’últim dia de curs un alumne es va acostar a ell i li va dir:
- Me n’alegro d’acabar el curs. Ja no hauré d’escoltar més les ximpleries què diu i no em caldrà veure’l més.

El professor el va mirar tranquil·lament. El noi el desafiava i el provocava. Llavors li va contestar:
- Quan algú t’ofereix alguna cosa que no vols, ho acceptes?
- Clar que no! Va respondre el noi
- Quan algú intenta ferir-me o ofendre’m dient-me coses desagradables, m’està oferint “alguna cosa” que no vull. Tu ara m’ofereixes ràbia i rancúnia, i jo decideixo no acceptar-ho
- Com? No entenc el que em diu. Va respondre l’alumne
- Tu em dones menyspreu i si jo m’enfado i em poso furiós estaré acceptant el teu regal. I jo, amic meu, prefereixo donar-te la meva pròpia serenitat.

La vida ens dóna la llibertat d’amargar-nos o de ser feliços,
La teva ràbia passarà però no la deixis amb mi, per què no m’interessa. No puc controlar el teu cor, però si el meu.
Cada dia pots escollir les emocions o sentiments que vols posar dintre el teu cor, i el que esculls ho tindràs fins que decideixis canviar.
Aquesta és la llibertat més gran que ens dóna la via: la nostra opció de ser feliços.

Divendres, 6 de juny de 2008

BOLA, BOLETA...

Si passeu per davant de la classe dels Pollets aquests dies sentireu constantment: “Bola, boleta, ben rodoneta… tirolirolà, tiroliroleta”
Espero que us agradi la tapa de l’àlbum que estan fent per què fer tanta boleta no és fàcil per aquestes manetes encara maldestres.