Dimarts, 15 de juliol de 2008
L'ANÈCDOTA DE L'EXCURSIÓ
L’anècdota més divertida de l’excursió va ser la següent:
És l’hora de fer fila per anar a buscar l’autocar. La prioritat en aquests moments és mirar que portin la motxilla penjada a l’esquena i comptar-los a tots per enèsima vegada.
La conversa entre nosaltres és sempre la mateixa:
- quants en dúiem?
- 45
- Ah, si, és veritat
- Feu la fila ben feta que us comptarem

Quan estem a la meitat dels comptes evidentment ens descomptem perquè es mouen. Si aconseguim comptar-los en surten 44.
Tornem a començar.
Mentrestant la Clara li reclama a l’Ernest, el monitor, les papallones. Vol anar a buscar les papallones.
No la deixem moure de la fila, tot dient-li que deixi tranquil·les a les papallones, que volin pel bosc.
Ella insisteix però jo sóc inflexible: ningú es mou de la fila fins que no em surtin els 45 nens!
Ja estan tots. Fem ullada ràpida per la zona vigilant que no quedi res i marxem.
La Clara plora que vol les papallones i l’Ernest l'insisteix en que cal deixar-les lliures.
Quan arribem a la Plaça Major del poble em giro per mirar la fila. La Clara és un mar de llàgrimes. És estrany que plori tant per unes papallones.
M’acosto a ella i li pregunto:
- Què et passa? Per què plores?
- M’he deixat les papallones al picnic
- Clara, no pots endur-te les papallones, elles han d’anar amb la seva mama -Li dic per consolar-la del drama

Però algú em diu:
- Són les papallones que portava per recollir el cabell!!!

De seguida faig que l’Ernest vagi ben depresa a buscar les boniques i enormes papallones de color rosa que la Clara portava al cabell i que havia deixat en una de les taules de la zona de
picnic. Per sort les vam recuperar i tornen a lluir en el seu cabell.