Dijous, 3 de juliol de 2008
PARC SOL DE BAIX
Hem anat al parc de Sol de Baix. El temps ens ha ajudat molt, el fet d’estar núvol és sempre un avantatge quan surts amb nens.
No feia massa calor i això vol dir que no tenien set, per tant no hem tingut l’urgència d’improvisar cap lavabo.
Aquest parc està força bé. L’he trobat net i hem estat pràcticament sols tot el matí.
Els grans han jugat a una mena d’adaptació de beisbol i els petits amb els jocs de fusta i la sorra.
Podeu veure les fotos al web.
No feia massa calor i això vol dir que no tenien set, per tant no hem tingut l’urgència d’improvisar cap lavabo.
Aquest parc està força bé. L’he trobat net i hem estat pràcticament sols tot el matí.
Els grans han jugat a una mena d’adaptació de beisbol i els petits amb els jocs de fusta i la sorra.
Podeu veure les fotos al web.
3 comentaris:
Que xules han quedat les camisetes que heu fet al casal d'estiu, amb el nom de cadascú i el logo de l'escola. Estan monissims tots igualets.
Que be que s'ho han passat. la Neus m'ha explicat que havia anat amb els nens de P-3,P-4,P-5...m'agrada força que interectuin les diferents classes, quan anem pel carrer o per exemple l'altra dia en el super amb va fer sentir-me molt be, veure com la Neus saludava a una nena de P-5 que ho sento perque ara no recordo el nom i aquesta nena es va apropar a la Neus i li va fer una caricia a la galta, la Neus va somriura-li i li va fer un petó. Aixó es molt bonic
avuí es pensava que anirian al parc de les infantes. m'ha costat fer-li entendre que avuí no seria, perque ella tosuda deia que si que era avuí. Diu que el casal es molt xulo. les semarretes son molt originals, quina feina hauran tingut les mestres per fer-les.
Les fotos mostren la felicitat dels nens, així que tots plegats estem molt contents.
francesca
Montserrat he oblidat de dir-te que siusplau ¿podries fer algunes fotos els pollets i cargols? El Sergi encara no explica gaires coses del que fa a l'escola i en el CD on vaig gravan totes les fotos del Sergi no tinc tantes com de la Neus. Penso la felicitat que tindran dintre de 10,15 anys quan vegin aquestes fotos. Ojala nosaltres haguessim pogut tindre unes com aquestes.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada