Dijous, 27 de juny de 2008
CAL ANAR AL CASAL D'ESTIU?
Avui hem comentaven uns pares que ells no eren partidaris de portar els seus fills al casal d’estiu i que reivindicaven l’avorriment dels infants.
Recordo que, fa ja temps, això mateix ho vaig sentir a dir a l’escriptor Quim Monzó. Ell deia que actualment no deixem que els nens s’avorreixin i que constantment els bombardegem d’activitats. Recordava com ell passava les seves llargues vacances sense fer res, assegut al balcó de casa veient passar els dies. Afegia que aquesta manca d’activitat mai havia estat un impediment en la seva vida.
Podeu imaginar que jo no estic gens d’acord amb tot això.
Tots hem de tenir una estona de no-oci, sense fer res i deixar que les idees ballin sense rumb pel nostre cervell però fer això durant tot el dia, al llarg de tres mesos, potser és un gra massa.
La mandra porta mandra i, personalment, la gent mandrosa és un dels defectes que no acostumo a tolerar massa bé en les persones, ni en els nens.
Aquesta conversa m’ha fet reflexionar sobre els avantatges de fer el casal d’estiu, i fer-lo a la pròpia escola.
Aquestes han estat les meves conclusions:
- Els nens continuen en un ambient i amb companys coneguts, no cal adaptació
- La línia educativa és la mateixa, per tant no entren en conflictes de valors i normes
- Tenim la possibilitat de treballar amb ells d’una manera diferent, en situacions que no vivim durant el curs i això ajuda a conèixer-los d’una altra manera
- Barregem classes i edats similars, per tant es crea unió a l’escola i la possibilitat de tenir amics a altres classes
- Veuen la seva escola com a un lloc polivalent: podem estudiar, jugar, fer tallers, jocs d’aigua, excursions... el ventall és ampli
Podeu, si voleu, ampliar les meves conclusions.
10 comentaris:
Estic d'acord amb tú. A mí em fa gràcia veure també altres nens petits com passejen pel carrer amb les seves iaies, pot ser una mica avorrits però també crec que es mereixen el descans, però tant avorriment, realment és bó? amb la iaia a comprar, etc? No, no, és millor el que s'els ofereig:
- Compartir dies diferents amb les mestres i els companys.
- Connèixer altres nens d'altres classes i a més així saben a quina classe estaràn al proper curs.
- Passen el dia distrets i estàn a la seva segona casa, no a cap lloc desconegut.
He dit les mateixes coses que tú dius Montserrat, però en definitiva sóc partidaria del descans, sobretot si el nen ha estat anant sempre a classe sempre queixar-se (el Xavier només ha faltat 1 dia en tot el curs) i crec que s'ha guanyat el seu bon descans, però crec que massa no és bo. Molt petons! Sonia.
El curs escolar finalitza al mes de juny i per a molts pares i mares és dificil compaginar les vacances escolars amb els horaris laborals.
El casal d’estiu és una molt bona opció que ens permet oferir als nostres fills/filles un espai adequat i unes activitats programades de manera coherent.
Personalment em sento molt afortunada de que l’escola ens ofereixi continuïtat durant el mes de juliol i nomes veig avantatges en que facin el casal d’estiu dins del seu entorn habitual.
Considero que amb tres mesos els nens tenen temps d´anar al Casal,d´ estar amb l´iaia(les iaies també mereixen el seu descans), anar de vacances, avorrir-se, descansar i mirar pel balcó tant com vulguin,...
Quant acaba l´escola sempre recordo que jo marxava fora l´últim dia de classe i no tornava fins el primer. No sòc de la generació del Sr. Monzó, però igualment tot l´entorn sòcial ha canviat molt, la majòria de les mares treballem i no tenim tres mesos de vacances, inclùs moltes families d´avui en dia es troven amb que també treballen els avis.
Encara que no canvien d´entorn els meus fills fan la distinció entre casal i escola, van super contents, i encara que jo no treballès els portaria al Casal.
Volia dir que ... es mereixen descans sobretot si el nen ha estat anant sempre a classe "sense" (no sempre) queixar-se mai i molt content, com el Xavier que ha anat tot el curs molt feliç i ara al Casal també. Gràcies i bon cap de setmana a tothom!!! Sonia.
M´ho estic passan molt bé al casal,amb l'Anna i l'Ernest.
L'Ivan m'ha dit que ha fet
puzzles i a jugat a cotxes.
Bon cap de setmana.
Jo penso que una cosa és descansar i una altra avorrir-se... la segona.... és molt avorrida!!!
A mi em sembla molt bé que els nens puguin anar al casal d'estiu, a no ser que puguin gaudir d'altres activitats d'oci amb la família. Però abans que quedar-se sol/a a casa.... millor divertir-se en un casal.
I ja tindran temps de descansar o avorrir-se quan surtin d'allí, que tampoc s'hi estan 14 hores...
Hola!
Mira, jo també sóc mestre, i hauria de dir que sempre, en tots els aspectes, els extrems són perillosos. Penso que hi ha nens que es passen el curs a l'escola, des de les 8 del matí fins a les sis o les set de la tarda fent activitats extraescolars, o estudi assistit... I després van a futbol, patinatge, anglès... I arriben a casa seva a les 8 del vespre com a mínim, sense temps de jugar ni de fer els deures.
Aquests nens són els mateixos que aniran al casal d'estiu tots els dies possibles, i després faran colònies d'estiu, o bé un casal esportiu... I finalment faran tres setmanes de vacances amb els pares i després tornaran a fer activitats extraescolars. O sigui, faran les mateixes vacances (o menys) que els adults.
Els pares som els que tenim l'obligació d'estar de tant en tant amb els nostres fills, no els hem d'anar buscant guarderies contínuament. Cal conciliar la vida laboral amb la familiar. I si el nen ha treballat bé durant el curs, que faci vacances, que no vol dir aborrir-se. Els podem donar molts instruments des de casa per tal que estiguin amb altres amics, repassin matèria escolar, llegeixi, escriguin...
Durant la meva infantesa mai vaig anar a cap casal d'estiu, i a casa treballava molt i jugava molt, feia altres coses que durant el curs escolar no podia fer (i no era només anar a la piscina...).
Bé, bones vacances!!
El Pol ja em parla de l'Àngels, que si no m'equivoco, serà la seva senyoreta el curs vinent. Per ell, que és més aviat tímid, a més a més el casal li dona l'oportunitat de conèixer la seva senyoreta de l'any vinent, i per a mi això també és una avantage a afegir a les que tu has comentat.
I repecte a l'avorriment, jo sempre intento que no s'avorreixi, i els caps de setmana sempre intentem fer alguna activitat diferent. Penso que l'estiu se'ls hi pot acabar fent llarg, sense casal ni colònies, i els pares només tenim 3 setmanes de vacances.Jo em considero una privilegiada perquè de petita a l'estiu me n'anava al poble amb els avis els mesos de juliol i l'agost i quan tornava a Barcelona al setembre estava desitjant que comencés l'escola perquè m'avorria!Sílvia Z.
Estic completament d'acord en que no fer res no pot ser, la Neus i el Sergi estan molt contents d'anar al casal, perque com el seu pare i jo treballem diu la Neus que
prefereix estar amb els seus amics que no a casa, ara be te molt clar que aquests dies no fa escola normal. Ahir estava llegin amb el seu pare i quan van acavar li va dir, ja veures com demà la teva senyoreta estarà molt contenta de com llegeixes, i la Neus tota seria li diu, papa, aquests dies de casal en el cole no llegim, ni fem números ni res de tot aixó, el que fem es jugar.
Francesca
jo tinc molts bons records dels meus estius amb els avis, els tiets i també de que sempre a mitjans d'agost estava cansada i tenia moltes ganes de anar a l'escola i de veure els meus companys.
Sempre he pensat q son masses vacances, anys enrera poques mares treballaven i sinò estaven els avis, però ara com es el meu cas moltes families, traballem pares, mares , avis y avias per aixó per molt que ens agradi o no, tenim que buscar una solució per deixar els nostres fills.
Estic molt a favor igualment del casal ja que penso que es una manera de q els nens es relacionin amb el reste de nens de l'escola i disfrutar cada dia de un joc, una activitat o d'una descoberta nova.
belén
Publica un comentari a l'entrada