Dijous, 3 de febrer de 2011
CONCEPTES, PROCEDIMENTS I ACTITUDS
Aquesta setmana ha estat "setmana de despatx". Això vol dir que he passat més temps al despatx amb reunions, entrevistes, ordinador i burocràcia que dins les aules. Quan passa això el blog se’n ressent i el meu estat anímic també.
Ahir un pare em preguntava perquè calia recitar les taules de multiplicar i donar tanta importància a l’operativa. Ho trobava una pèrdua de temps i una feina inútil quan d’aquí molt poc el seu fill agafarà una calculadora per multiplicar tot i que serà capaç de fer una llarga equació i un logaritme neperià.
Vaig pensar que potser la resposta podia interessar a molts de vosaltres.
Cal aprendre a sumar, a restar i les taules de multiplicar perquè el que de veritat interessa és el procediment.
Si volem que els nens sàpiguen fer coses en un futur cal treballar els procediments, és a dir, la manera de fer les coses.
Un procediment és un conjunt d’accions ordenades i orientades cap a una meta a aconseguir.
Amb l’aprenentatge de procediments aconseguim que els nens aprenguin a fer coses quotidianes, senzilles, inútils potser, importants segons com es miri i necessàries per la seva educació integral. El nen, i tots nosaltres, oblidarà les taules, les poesies, els noms dels rius, les característiques dels minerals i els valors de les notes musicals de ben segur però l’esforç, el treball, l’ús de la memòria, la rutina, l’ordre i el procés d’aprenentatge quedarà gravat i això és el que volem aconseguir.
No hem d’oblidar que cal treballar de la mateixa manera el concepte, el procediment i l’actitud.
Per exemple, el concepte és aprendre les lletres, el procediment és saber ajuntar-les per formar paraules amb sentit i entendre el que llegim, l’actitud és estimar la lectura, tenir cura dels llibres i ser respectuós i tenir una gran admiració pels nous coneixements que ens poden donar els llibres.
Cal aprendre les taules, cal repetir-les de memòria, cal preguntar-les a diari, cal copiar-les si no les saben... i cal fer tot això perquè els nens d’infantil i primària estan en un procés d’aprenentatge on tan important és repetir les coses com intentar tirar amb una pilota peces de fusta.
Esforç, repetició i treball amb això aconseguirem disciplina, recursos i resultats. És així de senzill. És així de complicat.
Però per guanyar només conec una paraula: esforç.
CONCEPTES, PROCEDIMENTS I ACTITUDS
Aquesta setmana ha estat "setmana de despatx". Això vol dir que he passat més temps al despatx amb reunions, entrevistes, ordinador i burocràcia que dins les aules. Quan passa això el blog se’n ressent i el meu estat anímic també.
Ahir un pare em preguntava perquè calia recitar les taules de multiplicar i donar tanta importància a l’operativa. Ho trobava una pèrdua de temps i una feina inútil quan d’aquí molt poc el seu fill agafarà una calculadora per multiplicar tot i que serà capaç de fer una llarga equació i un logaritme neperià.
Vaig pensar que potser la resposta podia interessar a molts de vosaltres.
Cal aprendre a sumar, a restar i les taules de multiplicar perquè el que de veritat interessa és el procediment.
Si volem que els nens sàpiguen fer coses en un futur cal treballar els procediments, és a dir, la manera de fer les coses.
Un procediment és un conjunt d’accions ordenades i orientades cap a una meta a aconseguir.
Amb l’aprenentatge de procediments aconseguim que els nens aprenguin a fer coses quotidianes, senzilles, inútils potser, importants segons com es miri i necessàries per la seva educació integral. El nen, i tots nosaltres, oblidarà les taules, les poesies, els noms dels rius, les característiques dels minerals i els valors de les notes musicals de ben segur però l’esforç, el treball, l’ús de la memòria, la rutina, l’ordre i el procés d’aprenentatge quedarà gravat i això és el que volem aconseguir.
No hem d’oblidar que cal treballar de la mateixa manera el concepte, el procediment i l’actitud.
Per exemple, el concepte és aprendre les lletres, el procediment és saber ajuntar-les per formar paraules amb sentit i entendre el que llegim, l’actitud és estimar la lectura, tenir cura dels llibres i ser respectuós i tenir una gran admiració pels nous coneixements que ens poden donar els llibres.
Cal aprendre les taules, cal repetir-les de memòria, cal preguntar-les a diari, cal copiar-les si no les saben... i cal fer tot això perquè els nens d’infantil i primària estan en un procés d’aprenentatge on tan important és repetir les coses com intentar tirar amb una pilota peces de fusta.
Esforç, repetició i treball amb això aconseguirem disciplina, recursos i resultats. És així de senzill. És així de complicat.
Però per guanyar només conec una paraula: esforç.
8 comentaris:
Com diria el meu avi....." Como la vida misma”.
Eva
I encara diria més: el que acumulem a primària és el pòsit sobre el que construir coneixements més especialitzats, i per comprendre què passa al món.
Cap artista con cal no es posarà a fer art abstracte sense haver consolidat els coneixements del figuratiu.
Doncs jo, que ja en tinc 41, i que soc de ciències pures, pures, sé els rius de la Península Ibèrica, on neixen i per on passen. I situar absolutament totes les comunitats autònomes, les seves províncies i capitals. Per no dir dels sistemes muntanyosos.
Fer més ampli el "no cal recitar les taules de multiplicar, donat que hi ha calculadores" em fa por: "no cal escriure, donat que els teclats ja porten impreses les lletres"; o: "no cal llegir perquè hi ha programes que et llegeixen els textos de la pantalla de l'ordinador i els escoltes pels altaveus".
Jo porto la direcció tècnica d'un laboratori, però vaig començar com un operari, mamant com fer cada assaig a partir de la seva norma d'execució. I aquesta és la millor manera d'assolir les fites: aprenent de mica en mica, des del més bàsic, per anar ampliant i ampliant.
LluísR
Escúchame..... cada día hablas mejor!!!
Sin palabras.
"En Tierra Extraña"
De mica en mica s´omple la pica
Aquest "petits" coneixements seràn els que en un futur i amb la nostra ajuda els faràn grans persones...
No crec que cap estona amb els fills (per molta mandra que faci sentir-los repetir vuitanta vegades el mateix) sigui una perdua de temps, aquí s´ha de veura la paciència de cadascú...
Patrícia
Porto estona intentant entendre el comentari d'aquest pare i no puc. Es com s'ha fet sempre i espero que no canvii. Que és més fàcil donar una calculadora,evidentment,però per fer inutils els cervells dels nens i a la seva capacitat per apendre.
Què hi ha més bonic que veure el teu fill aprenent tot allò que els hi estan ensenyant,no te preu. Continueu així que nosaltres seguirem escoltant els nostres fills les vegades que calguin amb les mates i amb el que faci falta.
Marta Sanromà.
Basic i imporantíssim. Es clar que jo encara recordo totes les taules de multiplicar i utilitzo a diari alguna operació matematica senzilla de forma inconscient, però per això cal estudiar, repetir i aprendre coses de memòria, amb esforç... que mai s'obliden... I despres ja tindrem moltes eines que ens faciliten la feina, però no s'ha d'oblidar que les hem de fer treballar nosaltres sabent el que volem. -Qui no sap el que busca, no entén el que troba!! Rosa B.
Con 16 años, sacaba 9 en mates, pero con trampa, porque a pesar de que nos hacian repertir hasta el aburrimiento las tablas, solo lo hicieron en 8 de EGB, que paso, que no dio tiempo, era tarde. Os preguntareis como sacaba entonces un 9 en Mates, facil...me compre 10 lapices de madera, en los que estaban las tablas de multiplicar, os acordais? jajaja. Echa la ley, feta la trampa.
Ahora, soy consciente de que asi no se aprende, hay que hacerlo desde mas peke, y ademas como lo haceis en el cole, sin descanso. Sabes que orgullo para mi, ver que se las sabe...no como el resto, que aun no las saben, o jamas las aprendieron. Yo de tanto usar el lapiz al final me las aprendi!!!
Cris
Publica un comentari a l'entrada