31/1/11

Dilluns, 31 de gener de 2011
LLEGIR EN VEU ALTA I ESCOLTAR
Aquests dies de moltes visites per informar a famílies que el curs vinent començaran l’escolarització dels seus fills, reflexionava sobre les pedagogies de moda.
L’ensenyament és massa seriós i important com basar-se en noves corrents que no fan res més que moure’ns a tots plegats de manera capritxosa.
Hi ha coses que per molts anys que passin no han de canviar: memoritzar, aprendre a llegir coneixent les síl•labes, estudiar fent colzes, llegir amb veu alta, recitar les taules de multiplicar, fer deures i recordar que les coses s’aconsegueixen amb constància i disciplina són importants i cal tenir-les en compte.
Jo entenc l’ensenyament i l’aprenentatge com un llarg camí d’esforç. Si algú coneix un altre sistema que funcioni, que no sigui una utopia bonica i que doni resultats, estaré encantada en escoltar i aprendre.
A les escoles darrerament s’ha perdut l’hàbit de llegir en veu alta. És un recurs didàctic obsolet en les pedagogies de moda però jo penso que és imprescindible.
Nosaltres encara ho fem.
Llegir en veu alta ens dóna la possibilitat d’escoltar-nos, d’estar atents, de respectar el silenci, de tenir paciència amb qui llegeix lentament i, fins i tot, d’avorrir-nos. Sobre l’avorriment dels nens en parlaré un altre dia ja que penso que els nostres nens actualment s’avorreixen poc.
Escoltar és complicat, no ho sabem fer, i fer aquest exercici a les aules pot ser molt interessant.
Les noves generacions escolten poc i això ho hem de treballar, estigui o no de moda.
Recuperem l’hàbit de llegir en veu alta. Llegiu contes als nens però feu també que ells us els llegeixin, us adonareu amb quina facilitat us distraieu i ben aviat desconnecteu. L’esforç d’escoltar ens costa a tots.

Us convido a escoltar aquest meravellós, increible, preciós i únic poema de Salvador Espriu

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Llegir en veu alta és difícil i necessita molta pràctica. Està bé que ho treballeu a l'escola.

Anònim ha dit...

De vegades tinc la sensació de que moltes de les tasques que queden obsoletes comporten esforç i sacrifici i per aixó no interessen, no convenen, passen de moda...tot ha de ser fàcil,còmode,ràpid, sense esforç i perfecte i aixó que ens aporta??

Sou una gran escola, que s'adapta als nous temps sense perdre bones costums educatives dels vells, que imagino tampoc eren tant dolentes. D'altre banda estariem reconeixent que els pares som un complet desastre.
Helena Rovira

Anònim ha dit...

LLegir en veu alta, recordo les meves classes llegint el llibre de senda els divendres a la tarda després de fer gimnàstica, les primeres classes recordo que tots plegavam que no ens toques, la vergonya de equivocar-nos ens feia passar una mala estona, amb el temps vam compendre que tots hi havia moments que ens equivocavem i no passava res, passada la vergonya vam començar a disfrutar d'aquestes classes i ara les recordo com a divertides i enrequidores. Una de les coses que em van aportar aquestes classes es seguretat, una cosa que crec necessària per tots. Hi ha coses que per molt que passi el temps no hi haurian de canviar.
Francesca

Anònim ha dit...

L´ hora de la lectura era la meva favorita, m´ encanta llegir contes i veure les carones dels nens amb els ulls ben oberts mentre escolten els contes, també canviar els personatges i fer-los protagonistes. No te preu.
EVA PANDO

Anònim ha dit...

Yo tambien recuerdo en la clase tener que leer en voz alta. Cada uno leia un trocito.
Hoy en dia, me gusta leer en voz alta.

Noelia Massagué.

Patrícia Borràs ha dit...

Si una cosa funciona, perquè canviar-la?
Feu molt bona feina com ho feu, com dius i com vem parlar, les modes son modes q van i venen i la majoria de vegades sempre es torna al que realment funciona.
A casa l´hora del conte es practicament indispensables, tan per ella com per mi, és la nostra petita estona màgica...

Patrícia

Anònim ha dit...

Saber llegir en veu alta es difícil però molt bonic i molt important. M'agrada que seguiu insistint en aquests detalls que sembla que sovint s'obliden.... Rosa

Anònim ha dit...

Recuerdo perfectamente cuando leiamos en voz alta en clase,el sliencio, recuerdo que escuchaba con atención a mis compañeros no tanto por el contenido sino por la forma, contaba el número de faltas que hacían , la entonación,las pausas... y yo no quería hacerlo peor.... las comparaciones son odiosas pero en esos momentos que practicabamos la lectura me permitía descubrir como cambiaban las frases, la historia cuando uno u otro leiamos. Ahora soy una lectora empedernida, sin embargo soy de las que desconecto a los tres segundos cuando me están leyendo algo en voz alta y no he leido tres frases en alto cuando bostezo de forma impresionante, por supuesto escucho a mis niños leer con una atención tremenda y soy una campeona contando cuentos... cualquier aspaviento entre frase y frase cualquier exageración en los dialógos... es válida con tal de no distraerme!!!!
Nuria

Berenguer ha dit...

No puc estar més d'acord amb tot el que dius en aquesta entrada!

Fantàstica poesia

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...