17/2/11

Dimecers, 16 de febrer de 2011
UNA JOIA
A primera hora del matí estava reunida programant un taller de lectura pels nens, amb una noia de l’Editorial Ballart.
Estàvem treballant i de sobte la noia em diu: quina il•lusió em fa entrar en aquesta escola i fer els tallers aquí. La conec de tota la vida, de passar-hi, d’anomenada... i sempre he pensat que aquesta escola era com una JOIA de les que ja no en queden. Té un caliu especial.
Fantàstica manera de començar el dia he tingut avui.
Ahir llegia en una revista d’ensenyament que el gran pedagog de fama internacional Francesco Tonucci, deia que per tenir una bona escola no calen ni grans espais, ni invertir amb tecnologia punta. El que calia eren mestres amb vocació i ben preparats, recolzats per pares disposats a treballar AMB el mestre i no CONTRA el mestre. D’aquesta manera els resultats es veurien en els alumnes de manera immediata.
Nosaltres tenim mestres implicats i pares que es recolzen, per això tenim aquestes joies de nens i aquesta joia d’escola.

9 comentaris:

Patrícia Borràs ha dit...

L´escola del Carme és una gran JOIA, amb uns DIAMANTS meravellosos que fan que tot vagi com ha d´anar per pujar uns BRILLANTS fantàstics!!!

Patrícia

Anònim ha dit...

sincerament, quan em pregunten a quina escola porto als meus fills, dic molt orgullosa que a l'escola del Carme, que si estic contenta?? contenta, tranquili, orgullosa...

Anònim ha dit...

Cert,l'Escola del Carme es una joia i el secret es,com be a dit la noia, pel seu caliu i pq tots junts formem una "brillant" familia.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Nosaltres tambe estem molt orgullosos de portar el nostre fill a l'escola del carme. Per nosaltres es una escola única i estem molt d'acord amb la Patricia, es una joia, amb diamants meravellosos que ho fan possible.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

quin bon rollo, no??? Moltes felicitats, aquests rumors diuen molt de l'escola. A seguir així. Rosa B.

Anònim ha dit...

Quan era petita anaba a una gran escola, i dic gran perqué era molt gran no perqué fos gran en el sentit de bona. La veritat es que no m'agradaba per diferents motius, un dels principals es que semblaban números en lloc de persones, per aixó quan els meus pares em van preguntar si volia cambiar no vaig tenir cap dubte. Suposo que per aquest motiu tenia clar que els meus fills anirian a una escola petita i familiar. M'agrada quan trobem a nens pel carrer que no son de la mateixa classe pero coneixan al seu nom. L'altra dia mateix estaba compran en una botiga i no sé com va sortir el tema dels nens, jo vaig mencionar que si fos per la meva filla sempre menjaria l'entrepà del mateix i de sobte una veu per darrera em va dir la teva filla es la Neus veritat? em vaig quedar parada perqué jo no coneixia a aquell nen, li vaig contestar que si i li vaig preguntar si coneixia a la Neus i em va dir que si perqué l'any passat anavan al patí junts. Donçs la veritat es que em va encantar, son petites anécdotes importants almenys per mí. M'agrada aquest caràcter familiar que tenen tant alumnes, profesors com pares, m'encanta per exemple quan em trobo a la srta.Maria pel carrer i sempre et saluda i et parla, m'agrada fer de "tafanera"a la porta amb la senyoreta Montserrat, m'agrada poder tractar de qualsevol cosa amb les tutores. Si que és cert que potser no tenim gran tecnologies, pero llavors no seria una joia d'escola sino una escola perfecte i la perfecció plena no existeix, prefereixo que sigui perfecte en quan qualitat humana que perfecte en quan quantitat d'espai i tecnologia.
Bon cap de setmana.Francesca

Anònim ha dit...

Jo també penso que és una escola amb molt de caliu...sempre m´ha agradat sentir-me segura i recolzada..en momemts dificils la Martina i jo ens em sentit així com a casa, segures i recolzades...gràcies
Mònica

Anònim ha dit...

Com deia el meu avi....." En el envase pequeño esta la buena confitura" i aixo és el que pasa a la nostra escola. Bon cap de setmana.
EVA

Anònim ha dit...

Hola a tots,
jo també tinc l'Escola del Carme com a lloc referent del barri, ja des de ben petita em cridava l'atenció el color blau, els dibuixos dels nens i els porticons. Va passar el temps, i el meu primer nebot, en Gerard, que ara té 14 anys, va ser alumne de P1 i P2, i vaig conèixer una mica millor l'escola, i l'Isabel i la Maria. I ara que sóc mare de l'Adrià, no vam dubtar a portar-lo a l'Escola del Carme. Vaig passar de ser la tieta del Gerard a la mare de l'Adrià i a conèixer per dins l'escola i la srta. Elena, la Montserrat i la Sheila, i estem molt contents perquè l'Adrià hi va content i aprèn moltes coses i perquè dels vostres comentaris sé que aquest tarannà continua durant totes les etapes. Jo també vaig sorprendre'm quan caminant vaig sentir, "mare, aquest és l'Adrià", ens vam girar i era l'Ariadna, una nena de l'escola a qui no coneixíem ni a la seva mare. Ens va fer molta il·lusió.
Família Cubells Palau