Divendres, 30 d maig de 2008
CONTES PEL CAP DE SETMANA
ELS OBSTACLES (ANÒNIM)
Vaig caminant per un caminet.
Miro tot el que m’envolta: els arbres, els ocells, les pedres…
A l’horitzó veig una ciutat. És una bonica ciutat i penso que potser hi trobaré tot el que estic buscant. Els meus objectius, els meus èxits, les meves ambicions, els meus somnis. Tot allò que vull aconseguir en la vida, el que necessito, el que intento, el meu treball.
M’imagino que tot està en aquella ciutat.
Camino decidit cap a ella.
El camí ara és costa amunt. Començo a cansar-me però continuo.
De sobte em trobo amb una rasa al mig del camí. Tinc por i dubto.
Malgrat tot aconsegueixo saltar amb força i la passo.
Més endavant em trobo una altra. També la salto.
De sobte un gran abisme fa impossible el meu avanç.
Trobo fustes, claus i eines. Decideixo construir un pont.
Estic a punt de renunciar... però continuo treballant.
Construeixo el pont.
Al final ja el tinc fet però quan el passo, a l’altre costat, em trobo amb una enorme paret.
No la puc travessar. La ciutat està emmurallada.
Tinc el meu destí davant mateix però no puc arribar a ell.
Tinc l’èxit a la mà però se m’escapa.
Al final agafo forces de nou i decideixo escalar la paret.
He de continuar treballant.
De sobte me n’adono que un nen em mira. Sembla que em conegui. Semblo jo mateix quan era petit. Em somriu.
Dic en veu alta:
- Per què hi ha tants obstacles entre el meu objectiu i jo?
El nen em contesta:
- Els obstacles no estaven abans de que tu arribessis. Els obstacles els has portat tu.