Dimecres, 14 de maig de 2008
EL MEU PRIMER LLIBRE
Diuen que en la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.
Avui amb la sortida del llibre “La catosfera literària” jo ja ho he fet tot. Hauré de tornar a repetir de nou les tres coses, o inventar-ne de noves.
El llibre és una antologia catalana de textos escrits en diferents blogs.
Em fa molta il·lusió que un dels escrits, inspirat en una alumna, estigui publicat.
Un cop més els meus alumnes em donen la possibilitat d’escriure el que sento, el que visc i les meves experiències, no exemptes de sentiment.
M’agrada veure créixer els meus alumnes.
M’agrada compartir amb vosaltres l’escola.
M’agrada ser mestra.
Aquest és l’escrit que s’ha publicat:
Maria
Ella és molt bonica.Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.

P.S. Història real amb final feliç.