Dimecres, 14 de maig de 2008
EL MEU PRIMER LLIBRE
Diuen que en la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.
Avui amb la sortida del llibre “La catosfera literària” jo ja ho he fet tot. Hauré de tornar a repetir de nou les tres coses, o inventar-ne de noves.
El llibre és una antologia catalana de textos escrits en diferents blogs.
Em fa molta il·lusió que un dels escrits, inspirat en una alumna, estigui publicat.
Un cop més els meus alumnes em donen la possibilitat d’escriure el que sento, el que visc i les meves experiències, no exemptes de sentiment.
M’agrada veure créixer els meus alumnes.
M’agrada compartir amb vosaltres l’escola.
M’agrada ser mestra.
Aquest és l’escrit que s’ha publicat:
Maria
Ella és molt bonica.Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.
P.S. Història real amb final feliç.
EL MEU PRIMER LLIBRE
Diuen que en la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.
Avui amb la sortida del llibre “La catosfera literària” jo ja ho he fet tot. Hauré de tornar a repetir de nou les tres coses, o inventar-ne de noves.
El llibre és una antologia catalana de textos escrits en diferents blogs.
Em fa molta il·lusió que un dels escrits, inspirat en una alumna, estigui publicat.
Un cop més els meus alumnes em donen la possibilitat d’escriure el que sento, el que visc i les meves experiències, no exemptes de sentiment.
M’agrada veure créixer els meus alumnes.
M’agrada compartir amb vosaltres l’escola.
M’agrada ser mestra.
Aquest és l’escrit que s’ha publicat:
Maria
Ella és molt bonica.Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.
P.S. Història real amb final feliç.
10 comentaris:
Quan vaig llegir aquesta entrada, em vaig emocionar molt.
Avui l'he tornat a llegir i m'he tornat ha emocionar,espero que aquesta història hagi tingut un final feliç.
Lo de tornar a repetir les tres coses,em sembla bé,però et veus amb cor de tenir un altre fill en aquestes alçades?
Ah!, i saber on es pot comprar aquest llibre,promet ser interessant...
Laia.
Felicitats per la publicació. La veritat és que l'escrit s'ho mereix. Quan el vaig llegir em va emocionar molt, i més coneixent a la nena. M'en alegro moltíssim que s'hagi publicat aquest llibre, i sobretot que la historia hagi acabat molt bé.
Felicitats a tú i a la Maria també.
Cristina
Moltes felicitats!!!
Per fer una feina tant noble, perquè t'agradi fer-la, per descriure-la tant bé, perquè la història hagi acabat bé!
La veritat es que també me emocionat molt llegint la historia m'agraderia també sabe on podem comprar el llibre que tant promet.
Felictats
Berta
Moltes felicitats!Em fa molta il.lusió que en aquest llibre hi hagi una de les teves entrades i ja estic desitjant comprar-me'l. Especialment aquesta entrada la trobo molt maca i m'alegra que hagi tingut un final feliç.Un petonàs!Sílvia Z.
P.D. A mi m'agrada formar part de l'escola!!
Espero poder llegir-ho aviat... el Jordi no m'ha dit res...
enhorabona.
Moltes felicitats!! De totes formes penso que amb tot el que ens escrius al blog ja havies complert amb aixó d´escriure un llibre, però de forma més moderna. Jo cada dia tinc ganes de llegir un nou capitol.
Ha estat una bona noticia que l´ emotiva història de la Maria tingui un bon final.
Muchas Felicidades !!!
Ya comentaras como conseguir el libro.
Bueno, hasta la proxima pues no paras de sorprendernos!!
Felicitats, es bonic cumplir els nostres somnis.
francesca
Montserrat, tens sens dubte un dels blogs amb més comentaris, felicitats !!! ;D
Publica un comentari a l'entrada