Dimarts, 20 de novembre de 2007
PRE-NADAL
El Nadal ja treu el cap per la finestra a l’escola.
Estem buscant ja el vers dels petits. Avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, han portat Nadales pels Peixos i el Ós de la Música pels Óssos. Després d’una deliberació hem decidit posar-li Clau de Sol, ha calgut fer votació entre aquest nom i el de Twaikovski.
La fotocopiadora treu fum amb les portades dels àlbums, les felicitacions, els treballets... les mestres estan triant la més bonica per fer.
Comencem a demanar cartolines i fasteners... però no us penseu que sigui tan fàcil.
Si demanes una cartolina color verd comencen els problemes, ja que la pregunta és obligada: verd fort, o verd fluix, o verd caqui, o verd poma, o verd ... el mateix passa amb els blaus. Hi ha tants tons de color diferents com noms d’objectes.
Ara gairebé tothom ja sap que és un fastener però sempre hi ha el que no ho sap i cal tenir-ne un de mostra.
I no parlem de les mides de les cartolines, és tot un món les Din-4, les Din-3...
Abans el blau era blau, el verd era verd i les cartolines eren grans o petites. Fora problemes.
Jo ja torno anar amb la meva bossa amb els CD de Nadales. Sempre tinc la Música que necessito a cada classe però les Nadales van amunt i avall amb mi.
Comencen dies durs, cansats, plens de feina, de nervis, de lluita pel final de trimestre, de notes, d’informes, de controls... però el Nadal és una de les meves èpoques preferides i tal i com em diu sempre un amic meu, quan em veu estressada en aquesta època: Vinga no et queixis que en el fons “estás en tu salsa”