20/11/07

Dimarts, 20 de novembre de 2007
PRE-NADAL
El Nadal ja treu el cap per la finestra a l’escola.
Estem buscant ja el vers dels petits. Avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, han portat Nadales pels Peixos i el Ós de la Música pels Óssos. Després d’una deliberació hem decidit posar-li Clau de Sol, ha calgut fer votació entre aquest nom i el de Twaikovski.
La fotocopiadora treu fum amb les portades dels àlbums, les felicitacions, els treballets... les mestres estan triant la més bonica per fer.
Comencem a demanar cartolines i fasteners... però no us penseu que sigui tan fàcil.
Si demanes una cartolina color verd comencen els problemes, ja que la pregunta és obligada: verd fort, o verd fluix, o verd caqui, o verd poma, o verd ... el mateix passa amb els blaus. Hi ha tants tons de color diferents com noms d’objectes.
Ara gairebé tothom ja sap que és un fastener però sempre hi ha el que no ho sap i cal tenir-ne un de mostra.
I no parlem de les mides de les cartolines, és tot un món les Din-4, les Din-3...
Abans el blau era blau, el verd era verd i les cartolines eren grans o petites. Fora problemes.
Jo ja torno anar amb la meva bossa amb els CD de Nadales. Sempre tinc la Música que necessito a cada classe però les Nadales van amunt i avall amb mi.
Comencen dies durs, cansats, plens de feina, de nervis, de lluita pel final de trimestre, de notes, d’informes, de controls... però el Nadal és una de les meves èpoques preferides i tal i com em diu sempre un amic meu, quan em veu estressada en aquesta època: Vinga no et queixis que en el fons “estás en tu salsa

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també penso que estas en tu salsa amb tota aquesta moguda ;-)

Carme Fortià ha dit...

Se t'hi veu... Amunt i avall, carregada de coses, amb la ment ocupada amb tot allò que s'ha de fer, però amb la il·lusió a la mirada i al somriure! Jo seria de les que no sap o recorda que serien els fasteners... jeje

Anònim ha dit...

Tots aquests dies durs, estressants i de feina tindran la seva recompensa quan vegis les cares d'il-lusió dels nens i dels pares quan vegin els treballs realitzats.

Anònim ha dit...

Realment, encara que et queixis, t'agrada. I a nosaltres també. D'aquí uns dies, quan de l'altell baixem les decoracions de nadal, sortiran de la caixa els 1ers treballs fets pels nens, una torreta de fang amb 3 espelmes vermelles de l'Eric i un imant per la nevera de l'Ernest.. i així successivament els que han anat fent durant els seus anys a l'escola, el curiós és que ells recorden quins ha fet cada un i se'n senten orgullosos, així doncs, esmera't en no repetir, perquè no n'hi pot haber 2 d'iguals a la caixa !!!
Judit

Anònim ha dit...

A MI TAMBE EM PASSA, CADA ANY TINC LA FEINA DE BUSCA EL LOTS DE NADAL PER LA EMPRESA, DECORAR TOT EL LOCAL, COMPRAR LES TARJETAS DE NADAL...ETC ETC ETC.
PERO NO TE PREU QUAN VEIG ELS ULLS DEL MEUS COMPANYS, CRITICAN ELS LOTS, CRITICAN LES TARJETES, CRITICAN EL ARBRE DE NADAL ETC ETC ETC. NO SAPS LA SORT QUE TENS DE TINDRE NENS, EL GRANS SON MOLT DESAGRAITS, SUPOSO QUE HAN PERDUT EL ESPERIT NADALENÇ...

Anònim ha dit...

el nadal sempre ha estat l'epoca de l'any que més m'agradat, e intento transmetre aquest sentiment a la neus i al sergi. la neus l'any passat va fer totes les felicitacions de nadal ( 27 ni més ni menys) vam comprar cartulines, jo vaig fer els dibuixos i ella va pintar-los, va posar el nom de tota la familia i va enganxar les fotos que feu a l'escola d'ella i el sergi. va ser una feina laboriosa però us recomano que ho feu, aquest any la neus diu que com ja es gran els dibuixos els farà ella sola( no puc imaginar com sortiran).francesca

Anònim ha dit...

el clau de sol ha tingut molt exit montserrat. la veritat es que la neus torbava a faltar una mascota a l'aula.