Dilluns, 19 de novembre de 2007
LA GAVINA DEL PATI
Cada dia ens visita una gavina al pati de l’escola. De fet jo no l’havia vist mai però avui m’ho han comentat uns nens i una senyoreta.
He sortit a veure-la i allà estava, enfilada a dalt de tot, vigilant.
Li he volgut fer una foto però no s’ha deixat en cap moment, se'm dóna millor fer fotos als nens.
Les gavines només tenen de maco el nom però aquesta m’ha caigut especialment bé.
Malgrat ser una mena de rata amb ales, segons la descripció de gairebé tothom, la nostra gavina manté a ratlla els coloms i només per això m’és simpàtica.
Els coloms pul·lulen pel pati, tot menjant les molles de pa, però si hi ha la gavina vigilant aquests no s’atreveixen a baixar.
La gavina apareix, de sobte, quan es toca el timbre de canvi de pati. Baixa, reina i senyora de l’escena, i picoteja trossets de fuet, galetes, formatge o bastonets que han deixat els nens.
Això ho fa varis cops, entre canvi i canvi de classes, fins que està tipa. Aleshores desapareix per donar pas als coloms.
Amb els més petits m’agrada cantar una cançó que diu: Al pati de l’escola hi havia un ocellet, que es deia pica-soques i feia el seu niuet... hauré de buscar una bonica cançó que parli de les gavines, però em sembla que no m’ensortiré.
1 comentari:
Que tal aquesta? No es gaire infantil pero es maqueta ;-)
Oh, gavina voladora que volteges sobre el mar i al pas del vent mar enfora vas voltant fins arribar,
a la platja assolellada, platja de dolços records on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola, prop la quieta onada don-li la besada que li envio mes fervent.
Digues-li que sento dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
etc...
Publica un comentari a l'entrada