JOC SIMBÒLIC
El joc simbòlic és aquell joc on els nens i les nenes juguen a “fer com...”, és a dir, fer com si fossin mares, metges, perruquers, mestres, botiguers… imitant tot allò que els envolta.
Aquest tipus de joc és molt important entre els 2 anys fins als 7 ó 8 anys, ja que s’aprèn a resoldre conflictes quotidians i es canvia la realitat pròpia tot imitant als adults.
A l’escola, els divendres, des dels més petits fins a 2n. de Primària dediquem una estona de la tarda al joc simbòlic.
Aquest tipus de joc és molt important entre els 2 anys fins als 7 ó 8 anys, ja que s’aprèn a resoldre conflictes quotidians i es canvia la realitat pròpia tot imitant als adults.
A l’escola, els divendres, des dels més petits fins a 2n. de Primària dediquem una estona de la tarda al joc simbòlic.
No cal que sempre els fem jugar amb construccions, trencaclosques, jocs educatius, jocs de pensar... deixeu-los que juguin a nines, a comprar i vendre, a fireta, és a dir, als jocs de tota la vida, aquesta és una manera d’haver d’establir ells mateixos les normes del joc i això fomenta la sociabilització entre ells, ja que les instruccions no venen marcades per unes normes de joc sinó per unes normes de conducta que els apropa al món dels adults, i a una convivència entre ells mateixos.
Recordeu que vosaltres pares i mares, i nosaltres els mestres, som els seus models a imitar.
Recordeu que vosaltres pares i mares, i nosaltres els mestres, som els seus models a imitar.
5 comentaris:
Tanta pedagogia i tanta historia per arribar a la conclusió que el millor és el joc de tota la vida. ja era hora que ens adonessim!!!
els caps de setmana tenim una 2na escola a casa..prepara 23 nines (com la seva classe) els possa a llegir a cada un d'ells i també els castiga possan els noms a la pissarra dels que no van al pati..segur que fa el mateix que la Lorena.Es molt divertit sentirla com parla amb els ninos com si fossin els seus companys de l'escola!!
M'agrada veure que es diu Joc Simbòlic, perque ja fa cosa d'un mes que el Marc juga a casa al joc invisible !!! diem. Sobretot ens dona de menjar aire i no creigueu que esta boníssssim.
Berta
La imaginació dels més petits és lo millor que hi ha. Els adults hauriem d'apendre d'ells, intercanvi. Nosaltres els hi ensenyem però perqué no apendre d'ells? Gemma
Ja sabeu que els nens expliquen el que volen i quan volen; doncs, a vegades, jo per aconseguir alguna informació en concret, li dic: va juguem a que ara jo soc l'Arnau i tu la Srta. així obtinc informació mes detallada i mantenim una conversa d’allò mes divertida ;-)
Publica un comentari a l'entrada