24/11/07

Dissabte, 24 de novembre de 2007
LA COMUNICACIÓ
El dijous passat em van dir una de les frases més boniques que he sentit últimament. És del poeta, narrador i dramaturg Josep Palau i Fabra i diu així: “Fer créixer les coses dient-les. Heus aquí el miracle”
Me la va dir la Carme Puche, impulsora del projecte Dedicatòries http://www.dedicatories.net/blog/
La frase ha passat a ser la capçalera del blog, ja que és aquest un dels motius de per què l’escric.
Dir les coses que sents, que vius, que estimes i que penses és una oportunitat que tenim tots a les nostres mans però que no sempre sabem utilitzar, ni ho sabem fer del tot bé.
El regal de la comunicació és trencadís i fort. Dur i sensible. És una eina essencial i una mortífera arma.

Us convido, a compartir amb mi, la xerrada que vam tenir a la Com Ràdio, on em van convidar per parlar de la fundadora de l’escola, D. Elena. El podeu escoltar descarregant-lo des de la web.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonica història

Anònim ha dit...

És bonic compartir històries de persones que han marcat la nostra vida. gràcies per fer-ho.

Anònim ha dit...

Hola Montserrat, felicitats per la xerrada a la ràdio, he compartit una bona estona escoltant com dius tu..les coses que sents, que vius i que estimes.Un BRAVO per el coratge i empenta de Doña Elena, dons gacies a ella i tots-es els que han pogut continuar la seva iniciativa, hem pogut gaudir les families dels nens i nenes de l'escola del Carme dels resultats de la seva llavor.
Realment una molt bonica historia que es mereix tota una dedicatoria, que tothom tenía que saber.
Gracies Doña Elena!!!
Fins sempre.

Dolors Casanovas

Lourdes Borras ha dit...

Què en són els avis, d’especials! Avui la meva avia hauria fet 100 anys, també la recordo amb molt de carinyo.
Montserrat, Enhorabona perquè segur que la teva avia deu estar orgullosa d’haver tingut de una néta, capaç de dedicar-li unes paraules tan sinceres i emotives; i que ha compartit i reconegut públicament el seu esforç personal.
Una abraçada!

belen ha dit...

jo també l'escoltat i he pensat molt amb la meva iaia i amb la meva besavia que vaig descubrir no fa gaire que va ser orfana i era de les corts..tinc que profundizar més amb els records de la mama ja que sempre m'explica que era molt cule i amiga dels jugadors d'aquella època. El meu avi m'explicava que ell es va fer periquito per fer-li la guitxa..
felicitats!la web de les dedicatories está molt bé.

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...