27/11/07

Dimarts, 27 de novembre de 2007
FELICITATS PETITES
La vida és plena de felicitats petites i de grans maldecaps. Em coneixeu ja una miqueta i sabeu que no acostumo a veure el costat fosc de les coses. No escric per recordar els problemes de l’ensenyament, tenim altres canals per fer-ho. Tornem doncs a les felicitats petites.
A vegades us sembla impossible però estem envoltats tot el dia d’elles. El problema és que tenim els ulls tancats, el cap emboirat de conflictes, la pressa a les cames i l’ansietat al cor.
No cal veure-ho tot de color rosa però si que cal posar una mica de color a les coses.
On podem trobar-les? Us explicaré a on les he trobat jo avui:
- el despertador em sona una mitja horeta abans per poder estar uns vint minuts esmorzant, en la meva cafeteria preferida, llegint el diari, parlant amb un amic o senzillament observant a la gent
- hem escoltat el mar, dins d’un cargol, amb els de 3 i 4 anys
- m’he assegut a terra, tot explicant un conte, mentre 20 parells d’ulls em miraven amb sorpresa. A l’acabar la Neus m’ha somrigut i m’ha abraçat.
- L’Arnau m’ha regalat un dibuix on sortim, ell i jo, amb la caixa dels angelets.
- La Sara s’ha posat malalta i l’han vingut a buscar, la seva germaneta bessona em diu: jo em quedo, és igual que ella marxi, jo em vull quedar a cantar amb tu
- He trucat a la Judith per saber com es trobava, aquesta tarda s’ha fet un trau al cap, i hem tingut una encantadora conversa per telèfon
- He dinat amb un bon amic
- Li he fet una pizza casolana a la Marta, i només entrar a casa, quan ha sentit l’olor del forn, ha cridat: Pizza un dimarts!!! Que bé!!!

M’estic adonant que avui estic escrivint un dels post més llargs i encara no he acabat d’anomenar felicitats petites. Evidentment si us expliqués els problemes que he tingut seria tan o més llarg però aquesta és una altra història.
Feu l’esforç de trobar cada dia les vostres felicitats petites. Les voleu compartir i explicar?

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Treure'm les sabates quan arribo a casa després de tot el dia

Anònim ha dit...

Menjar la xocolatina que a vegades posen amb el café

jordi martinez ha dit...

Portar a dormir el meu fill de 4 anys, tenir una estoneta de tranquilitat mútua per explicar-nos les nostres coses, explicar-li un conte, fer-li un petò i que em digui cada nit "Bona nit Papa guapo".

Noemí ha dit...

Quan estic molt atabalada la Mireia és el meu despertador perque em diu: Mama..
Jo li dic : ¿Quèeee?
Mireia: Ets molt guapa
Sempre fa el mateix i em fa despertar i aturarme i li faig un petò.

Anònim ha dit...

Avui és dimecres, i com tots els dimecres el Gerard i la Judit es prenen més rápidament el got de llet per sortir 10 minutets abans i passar pel quiosc a comprar cromos de les seves col.leccions.
Seiem tots tres en un banc de la Plaça del Centre i obrim els sobres per veure quins ens falten. Llavors me'ls donen i tornem a continuar la nostra rutina.

Anònim ha dit...

Avui per fi el meu fill ha fet 6 anys. Dic per fi perque porta més de 3 mesos preguntant-me cada dia quants dies falten pel seu aniversari. Des de fa un parell de setmanes li vaig dir que el dia del seu aniversari faria una coca per portar-la a la classe, llavors ell em va dir que la faria ell. El dilluns a la nit la va fer, mama deixeme-la fer a mi. Així doncs la va fer ell. Desprès va voler trucar a tots els avis per explicar que havia fet una coca per portar-li als seus amics i que havia "pelat" els ous i tot. És cert tot ho va fer ell, menys remener-la del tot ja que li feia mal el braç i posar-la al forn, perque mama el forn crema.
Al sortir de l'escola més content que mai m'ha dit tots els nens de la classe m'han dit que no estava bona, estava boníssima, una satisfacció personal per ell, i com no a la mama se li queia la baba de veure'l que amb una cosa tant senzilla com deixar-li fer una coca ell era tan FELIÇ. Ara però ja m'ha advertit que vol portar més coques a l'escola, la feinada serà meva per explicar-li que no es poden portar sempre.
Gemma

Anònim ha dit...

La Sara s'ha quedat a casa amb angines i quan sortiem cap a l'escola, l'Alba i la Sara s'han fet una gran abraçada amb petó inclos. L'Alba li ha dit: "ja li diré a la senyoreta Núria que estas malalta"

Laura

Anònim ha dit...

Llegir el blog cada dia!!!

sílvia z ha dit...

Jo també intento que les petites felicitats em facin oblidar els problemes diaris. Un resum de les meves petites felicitats:
-Anar a buscar al Pol al cole i que el primer que em digui sigui: Ohhh mama, que guapaaaaa!!!!(gairebé se'm salten les llàgrimes de felicitat!)
-Tenir bons amics i sentir-te estimat per ells...
-Anar a veure els meus avis amb el Pol i veure com els fem feliços només per estar una estoneta amb ells.
-Fer una escapadeta a una ciutat nova, i passejar pels seus carrers per primera vegada...
-Fer una cerveseta i una tapa amb unes bones amigues

Ja m'ha pujat la moral per continuar treballant...

Un petonàs!!!

Lourdes Borras ha dit...

De vegades les coses més petites són les més importants en les nostres vides. Un aperitiu en una terrasseta al solet, un passeig per la platja, bona companyia, una conversa amb el meu fill de 4 anys, un bon llibre o peli, llegir el blog i veure que be que estan els nostres fills a l'escola .... Pero tal i com tu dius perque aquests moments siguin presents en la nostra vida hem d'adoptar una actitud positiva, apassionar-nos amb el que fem i valorar el que tenim. Cal aprendre a trobar-los i saber gaudir-ne.

Anònim ha dit...

Un moment molt important independenment de les estones que passo amb el meu fill es pel mati quan anem al cole, ens pica el Blas lo que significa que em de corre. Quan voltem per Vallerpir ja anem corren, i casi arribem a la escola comença aquella estona que trobo tan important: Bon día princesa (li diem a l'aïna) bon día Neus que guapa vens avui, bon dia Sergio, Marc, Carlos i a tots els que ens trobem i veure les seves caretes amb una mica de vergonya, ens com dir "un altre dia i hi som tots aqui"
Silvia

Anònim ha dit...

Afortunadament hi ha moltes felicitats petites enmig dels problemes.
Sempre hi ha un moment al dia que crido als meus fills pel seu nom, en diminutiu, carinyosament amb una tonalitat i intenció que ells ja coneixen. Llavors, facin el que facin ho deixen, em busquen amb la mirada i em tiren un petó. MS

Anònim ha dit...

Menjar un pastís els diumenges, amb café, davant de la Tv, mentre el nen juga a l'alfombra i jo em tapo amb una manta

Berenguer ha dit...

Prendre regularment les "infusions d'optimisme Montserrat". Em donen una gran energia :-)

Anònim ha dit...

Cada dia em costa més anar a treballar, tinc molta mandra... però quan arribo a la feina i em trobo alguna clienta esperant a la porta, encara que faci fred,em recompensa.
També, quan arribo a casa i m'assèc al sofà, sabent que els nens ja dormen i que el dia s'ha acabat, per demà començar un altre igual de bò o de dur.

Laia

Anònim ha dit...

Avui ha estat un dia esgotador a la feina i al arrivar a casa el meu fill Sergi m'ha rebut molt content i carinyos, i hem diu..."mama seu que tinc una sorpressa, bueno escolta."..., acte seguit m'ha explicat amb molt entusiasme(ja saps com es ell)la seva primera experiencia al laboratori amb una sepia, detall per detall, seguidament m'ha ensenyat la revista de dinos que el seu pare ha comprat per a ell, es un seguidor i admirador de tot el que fa aquest tema, m'ha tocat la flauta ensenyan-me el que ha fet a música, per acavar amb la sorpressa final del seu primer treball de tecnologia, un fantastic rellotge fet amb fusta que funciona... realment ha estat el millor moment del dia, i com dius he tocat la felicitat i els problemes de la jornada ja son història.

Dolors Casanovas
P/ ah! i com no, el nostre moment del blog...

Anònim ha dit...

cada dia hi ha felicitats petites, o jo diria més aviat felicitats grans, algunes d'elles són:
llegir-lis cada dia un conte als meus fills, i veure la cara rient del sergi mentre mira els dibuixos, i la cara de sorpresa de la neus quan li camvio el final del conte.
poder anar a recollir als meus fills al cole, banyar-los, explicar a la neus al que he fet durant al dia i ella a mi, donar-lis al sopar, jugar tots tres i sobretot tots catre tirats al terra del menjador a qualsevol cosa.
m'agrada deixar-los a l'escola amb el seu somriure perquè em demostra que s'ho passan de meravella i això m'omple de felicitat.
poder tenir una estona com aquesta al dia per llegir el blog i poder compartir tots junts els nostres sentiments i vivéncies.
i encara que molta gent s'espantarà m'agrada anar a treballar, fer la meva feina ben feta, compartir un diàleg amb els companys i clients, sumergir-me amb els números,i al final del dia sentar-me una estona al sofa i pensa en la sort d'haver viscut un altre dia.
francesca

Joanna ha dit...

Seure al costat de la finestra amb un bon llibre un dia de pluja.

Anònim ha dit...

Este jueves por la noche, despúes de un largo dia de trabajo y no ver a los niños desde la noche anterior, llegar a casa sentir como Marta se echa a mis brazos i oir a Daniel gritar i mover los brazos de alegría. Un dia más, por fin en casa y con lo que más quiero.
Nuria

BELEN ha dit...

CADA VESPRE QUAN L'ENRIC JA DORM I LA CLARA ES POSSA ESTIRADA AMB MI AL SOFA BEN TAPADETES AMB LA MANTA.

Anònim ha dit...

Ola senyoreta Monserrat!!Gracies per comentar lo del meu trau!I moltes gracies per trucar i preocupar-te tant!Espero que no em torni a pasar per que a classe de gimnastica em tenia que pasa 1 hora sencera sentada al costat de la senyoreta Pilar(Que menos mal que ha tornat el color de la seva pell)Que pasis un Bon dia senyoreta!

P.D:Em sento orgullosa de ser la seva alumne.

Judith Abelenda Pomar

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...