Dimarts, 19 de juny de 2007
FINAL DE CURS
Gairebé no queden fulls per treballar, les bates els hi queden petites, els àlbums s’apilen a les prestatgeries a punt d’anar cap a casa, en els murals no llueixen dibuixos, no queda pegament i el que queda ja no enganxa, els colors són tan petits que és impossible pintar, les notes posades, l’alegria a la cara dels nens per les vacances, l’esgotament a les cares de les mestres i l’espant a la cara dels pares quan pensen en dies interminables que queden per endavant.
Demà farem el traspàs de material d’una classe a l’altra. Això els hi agrada molt de fer-ho. Hem de portar els arxivadors, els diccionaris, les tisores i alguna cosa més a un curs superior. És emocionant entrar a la classe que ens tocarà el curs vinent, sempre la troben, al començament, més bonica que la que han tingut durant el llarg curs.
Els de 1r. aniran al pis de dalt i els de 4r. baixen al de baix.
Hi haurà plors amb els de 6è., llargues abraçades i s’acomiadaran com si mai es tornessin a veure.
No m’agraden els acomiadaments, mai m’acomiado de ningú, per tant no ho faré demà.
Us diré Bona Tarda, com cada dia, quan faig la sortida i continuaré amb la meva feina, encara que us sembli mentida, hem de preparar, a partir de demà mateix, l’escola per obrir el proper curs.
8 comentaris:
Per cert que no t'agraden les despedides, carai quina n'acabes de fer. No sé si és l'hora o que tinc el dia però m'has emocionat. La veritat és que t'entenc, ha de ser difícil dir adeu sense que es desfagi el nus de la gola.
Bona sort als que marxen i benvinguts als que arriven. Els altres ens seguirem veient.
Espero que el blog no descansi amb el casal.
A mi tambè m'has fet emocionar llegint el comentari, que emocionant fer el traspàs de material ells mateixos a la propia classe, m'agradaria veure'ls per un foradet les cares que posen quan vegin la nova classe. Paraules del meu fill "és que l'any que ve, ja seré molt gran", farà primer, però la veritat és que el temps passa molt ràpid.
Per cert estic totalment d'acord amb la Dolors, l'idioma és el de menys, el que importa són els sentiments que es transmeten amb les lletres i amb el to. Si haguessiu buscat cançons amb difícil afinació la crítica haguès vingut per aquí, fa un temps ja ho vares dir, no nomès s'han de buscar fer crítiques si no tambè donar felicitacions.
Així doncs, per part meva i de la meva família Felicitats pel curs que hem passat, a direcció, a les mestres, a les monitores de menjador i a tots els alumnes i pares. Bones Vacances a tots.
Gemma
A MI TAMPOC M' AGRADEN LES DESPEDIDES, SOC UNA BLEDA, I SEMPRE PLORO, PERO TAMBE ESTIC ORGULLOSA DE SABER DEMOSTRAR ELS MEUS SENTIMENTS. TAMBE ET DIRE FINS DILLUNS I BON CAP DE SETMANA, PERO A TOTS DESDE AQUI US DESITJEM BONES VACANCES!!!! I ENS TROBEM AL SEPTEMBRE AMB LES PILES CARREGADES!!!
CRIS SADA
Avui els nens acaben el curs, un any de treball, d'esforç, d'amistats i de noves històries viscudes.(Així ens adonem com es van fent grans). Els acomiadaments no agraden a ningú, per això es pot substitui per "Fins la Tornada". Bé, gràcies per la feina feta i que l'Escola obri les portes pel proper curs amb la mateixa il·lusió que enguany.
Que tingueu un Bon Estiu, alumnes, pares/mares i mestres.
Molt bon estiu a tothom, gràcies a l'equip de l'escola per l'any que hem passat, i moltes gràcies a tu per captar-ho en el bloc, ha estat un curs diferent, m'ha semblat viure'l més de dins.
Gràcies
Sembla mentida però ja s’acaba el curs i comencen les vacances! Felicitats a totes les mestres per la feina feta, els àlbums son genials. Heu treballat de valent!
Aprofiteu l’estiu per:
JUGAR
NEDAR
LLEGIR
PRENDRE EL SOL
DESCANSAR
MENJAR GELATS
En definitiva, carregueu les piles pel setembre que ens retrobarem tots, a punt per tornar a començar.
No sé exactament con se senten els
meus fills que precisament un fa primer i l`altre quart i per tant el curs vinent faran el canvi de pis. El que sí puc dir és que llegint aquest escrit he recordat amb nostàlgia com em sentia jo quan acabava un curs escolar.
Bon estiu a tots els lectors.
Montse
a mi si que em queden poques paraules i tot son plors nomes de pensar-hi que el curs que be començare sense gent coneguda i amb les profesares em posa molt trista no se que dir nomes se que tinc un nus a la gola durant tot el dia
mai oblidare aquesta escola , seria imposible queden moltes histories per explicar pero se que la primera sera aquesta la meva infancia junt amb bons records
ESCOLA DEL CARME MAI T'OBLDARE
Yasmine
Publica un comentari a l'entrada