Dimarts, 19 de juny de 2007
FESTA I GRADUACIÓ
Ahir vam fer la Graduació dels nens i les nenes de 6è.
Sempre és una festa emotiva i molt bonica.
Un cop van marxar els pares i familiars ens vam quedar a sopar a l’escola amb ells. Quin soroll!!!
Després vam fer la Discoteca. Quin soroll!!!
La nostra és una societat molt sorollosa.
Volien la música molt forta i ells encara cridaven més. Em vaig passar la Cloenda dient-los que cridessin més quan cantaven però les seves cançons de la Disco les cantaven a cor que vols. Les mestres no podíem ni parlar ja que no ens sentíem.
Vaig estar tot el vespre pensant que d’un moment a l’altre entrarien els Mossos per la porta del menjador preguntant que passava.
Però no, no van aparèixer, per sort i a les 23:00 en punt obríem la porta i els retornàvem sans i estalvis, molt i molt suats, molt i molt contents als seus pares.
Ara estan a Port Aventura.
Espero que el dia d’ahir i el d’avui i tots els que han passat a l’escola els hi quedi a la memòria i formi part dels seus millors records.
22 comentaris:
Vaig ser-hi a la festa d’ahir i voldria fer un parell de comentaris al respecte.
D’una banda, desaprovar l’actitud de certs pares a l’hora d’obtenir un record en vídeo o fotogràfic del seu fill/a. Cada vegada que assisteixo a un esdeveniment d’aquestes característiques, no falten els "periodistes" que, sense cap mena de pudor, es palplanten al ben mig de la sala per obtenir l'"exclusiva" del esdeveniment. I dic exclusiva per que tots els que quedem darrera d’aquests personatges ens quedem sense espectacle. Certament una actitud lamentable.
D'altri, també vaig trobar a faltar en el repertori de cançons alguna en català d’antre totes les que es varen cantar (francès, castellà i anglès). De fet, la presentació que vareu passar al principi de l'esdeveniment s’encetava amb la lletra d’una cançó d’en Llach, però l’acompanyament musical era en anglès(!). No vull ser corcó, però pensava que la línia de l’escola era diferent pel que fa al català. Potser són les influències dels trumfets o una simple casualitat.
Sigui com sigui, tot plegat va ser molt emotiu i el més important fou que els nois i noies varen gaudir molt i tot va anar molt bé. Felicitats!
Si que van cantar una cançó en català: Cap cim és prou alt!!!
Durant tota l'Infantil i la Primària els nens no aprenen ni una cançó que no sigui en català. A 6è. i per la Cloenda em permeto aquesta llicència ja que, per desgràcia, els nens i les nenes de 12 anys prefereixen les cançons que sonen per la ràdio o televisió i llavors els tinc molt més motivats per cantar
No estaria de més signar els comentaris que feu.
Sóc pare d'un alumne de P3 i puc corroborar que totes, absolutament totes, les cançons que li han ensenyat a l'escola del Carme són en català i que totes les mestres que ha tingut són catalanes. D'això n'estic molt content pq a casa nostra som catalans i ens hi sentim molt, però també hem de prendre conciencia de que hi ha cançons molt maques en Anglés, Francés o Italià i que en el fons, el més important és l'emotivitat de l'esdeveniment i l'esforç dels mestres en fer-ho possible no l'idioma en que s'han cantat les cançons. He tingut l'oportunitat de veure el DVD i la veritat és que està tan ben fet i és tan emotiu que quan el mires ni tan sols t'hi fixes en l'idioma de les cançons. MONTSERRAT MOLTES FELICITATS PER LA VOSTRA FEINA!!!!
Eps! Que potser no he encertat el to al meu comentari. No volia pas fer un retret a l’escola, només volia expressar la meva sorpresa i disgust per aquesta influència de la febre "gala OT". Ja se que l’escola és un agent bàsic en l’educació dels fills/es, però que no és pas l’únic. Ara bé, m’hagués emocionat molt més sentint "Que tinguem sort" d’en Llach.
PS: és veritat, havia oblidat que varen cantar una versionada al català.
Que tinguem sort és una cançó preciosa... cantada pel Llach... no et pots imaginar la impossibilitat d'afinar-la amb nens de 6è!!! passa el mateix amb Boig per tu... la dificultat de trobar cançons cantades amb català amb arranjaments adequats que s'adaptin a veus de nens és una feina molt complicada, és per això que he d'utilitzar cançons versionades. Si algú coneix cançons en català, alegres, amb missatge d'amistat, que es puguin adaptar a veus infantils, que tinguin ritme i que s'enganxin facilment... estic a l'escola per rebre el CD
Si l`any vinent aconsegueixes
músiques catalanes alegres i que
s`enganxin fàcilment potser alguna
persona trobarà a faltar un estil
més modern pels nens i nenes de 12
anys. Vull dir amb això que us
quedeu amb una valoració global de
la festa perque és impossible fer
content a tothom.
Montse
Encara que no em toca coneixo el DVD de 6e i la primera impressio que em va produir va ser de molta emoció. Potser es que sóc molt simple a l'hora de rebre el missatge. Em sap greu llegir segons quin comentari; que fàcil i a la vegada injust, es trobar defectes en el treball i esforç dels altres que, us puc ben assegurar, ha estat fet amb infinita il.lusió. Felicitats
Jo soc del mateix parer que el carrasclet. Vaig trobar a faltar cançons en català, tot i que entenc el que explica la Montserrat de les entonacions en aquestes edats. No n'hi entenc gens de música, però tan se val si entonen millor o pitjor, i la cançó d'en Llach hagués estat molt encertada.
Ara diré una bestiesa potser, però la cançó "Amics per sempre" dona molta alegria per un final de festa, tot i que és una mica "lolaila".
I que consti que la meva és una crítica constructiva, totalment.
Em nego a acceptar "TANT SE VAL QUE ENTONIN MILLOR O PITJOR" sóc mestra de música i els meus nens no canten cançons que no puguin afinar i cantar amb un minim de dignitat i nivells mínims
Montserrat: va ser una festa preciosa.GRÀCIES. De desagraits l'infern n'està ple
No em puc creure els comentaris que estic llegin, la majoria, em sembla molt trist acabar així un cicle.
laia
Gràcies per la festa... els nens s'ho van pasar pipa i van sopar molt bé i ballar molt i molt
Quines cançons més boniques... jo sé anglès, i català, i castellà... totes van ser perfectes per la ocasió
Respecto totes les opinions, pero he quedat de pedra al llegir i veure que la valoració de la nostre festa de graduació que ha fet "algú" sigui tan pobre, al escoltar nomès el idioma de les cançons... pot ser si hagues fet mès cas al cor i als ulls hagues vist i sentit l'emoció dels nens i nenes,hagues valorat el gran esforç que tots plegats han fet durant aquests dies, que ha estat una feina feta i triada entre tots,...no es mès important el que van dir i fer que el com ho van dir? (per cert que li recordo que també es va cantar en catalá). El que realment conte es l'alegría i satisfacció de FEINA BEN FETA que els nostres fills van manifestar i ens van transmetre a tots els que estabem amb ells, vull dir que la valoració dels nens al acabar la festa va ser de un "10" i la meva, la nostra, de un MOLT BE FELICITATS.
A tot el personal de la nostre escola felicito una vegada mès l'esforç,dedicació i ganes per tota la feina feta a la cloenda i dir que jo sí hem vaig emocionar i molt, com vaig fer ja far 8 anys a la cloenda de la meva filla gran.Si us plau una vegada mès recordo que cal escoltar als nens i ells us donaran la resposta.
GRACIES.
(per cert estic d'acord que estaría millor signar els comentaris no?......)
Una abraçada
Dolors Casanovas.
I per concloure el dit abans:
La mirada esbiaixada i la crítica destructiva davant un esdeveniment tant senzill i emotiu com la graduació dels nens, nomès revela la rancúnia del comentarista i amb ella el seu malestar personal. Potser va ser la frustració per no filamr en primera línea o la reivindicació absurda d'un "catalanisme" mal entès, però en tot cas, Carrasclet i companyía, caldria que us ho féssiu mirar.
I us ho direm en català, l'idioma no dona credibilitat al missatge ni valor a la persona.
El gaudi dels nens està per sobre de la censura d'espectadors superficials, i si sou pares d'algun d'aquests nens, em pregunto que pensaran i sentiran els vostres fills al llegir el vostre comentari...
Dolors i família
Hago míos los comentarios de Dolors Casanovas, a mi hija que hoy acaba P3 aún le queda mucho para vivir momentos tan bonitos como leo descritos, pero llegado el momento no me preocuparía mucho si la canción elegida para el momento sea en inglés, catalán , francés o castellano, incluso en chino cantada por mi hija para ese dia me sabría a gloria, valoraré su esfuerzo su sentimiento y emoción, y probablememte si luego me preguntan, no sabré ni en que idioma cantó. Cada uno fija su atención en lo que cree más importante.
Por cierto soy antigua alumna, ya hace más de 25 años que dejé el colegio y en 6º de EGB (finales de los 70) ya estudiabamos asignaturas integras en catalán. A dia de hoy y desde la distancia, me parece absurdo hoy reproches o criticas (sean destructivas o constructivas)a la "linea" de la escuela cuando siempre ha estado no a la altura sino muy por delante de muchas escuelas del momento, en lo que a enseñanza y educación ha sido.
Enhorabuena a la escuela y a sus profesores.
Nuria.
Nosaltres estem molt contents per com va anar la festa. Els nens estàven molt il.lusionats. Se'ls-hi notava a la cara. Crec que és un dia que no oblidaran mai ... i nosaltres tampoc. Era und ia tan esperat !!! En molts moments se'ns va fer un nus a la gola. Montserrat, ens vas saber tocar la fibra a molts pares ...
Moltes felicitats i que passeu un bon estiu.
Marta Fandos
yasmine:segons quins comentaris m'han sonat una mica malament perque com alumne de l'escola estic molt contenta amb el que vaig fer aquell dia a més em vaig divertir molt trobo una mica malament pensar el idioma o d'on venen les cançons el mes important es el missatge que porten i el que s'expressa en elles. GRACIES A TOTS PER FELICITAR-NOS
ALICIA MARE DE LA YASMINE
Jo com a mare de la Yasmine vaig trovar totes les cançons molt ben cantades i només en veure la cara de felicitat que tenian tots els nens, era per mi un goig, també haig de dir que alguns comentaris dels familiars poden ferir la sensibilitat dels nens o dels seus pares.
Vull felicitar a totes les mestres per el treball i esforç que han fet durant el llarg de la vida escolar de la meva filla.
bones vacances a tots
alicia
Com veig que el comentari que vaig fer ahir tarda no apareix i sí apareix un comentari fet més tard he de suposar que, o bé hi ha hagut un problema tècnic amb el meu comentari i ha desaparegut, o bé m’has aplicat la censurat. Si es tracta de la segona opció, t’he de dir que lamento profundament com a anat tot plegat. A mi tampoc m’agrada que la gent reaccioni amb aquesta bel•ligerància sempre que es treu el tema de la llengua. Ja se que actualment és un tema tabú, però crec que no hem de baixar la guàrdia. Com diu en Llach, la llengua és responsabilitat nostre i de ningú més. Jo, a diferència d’altres persones en aquest post, no m’he llençat a l’atac personal. M’he limitat a expressar una opinió i prou. Pot agradar o no, però el que no es pot fer és agafar-se a una lliure i precipitada interpretació (potser la gent llegeix el que vol) i començar una guerra gratuïta (fixa’t que vaig voler rectificar ràpidament per evitar, precisament, el que va acabar passant. Ara bé, imagino que és més fàcil fer callar la veu discordant que demanar una mica de seny i pertinència en els comentaris de la majoria.
Sigui com sigui, és el teu bloc. Tu tries la seva política i jo l’acato sense més reserves.
Felicitats pel bloc!
PS: no soc pare de cap dels nens de 6è ni de cap nen en definitiva, soc un antic alumne de l’escola que segueixo l’activitat de la vostra escola.
Vaig aplicar la censura, com molt bé dius és el meu blog i jo hi poso les normes. De totes maneres m'encantaria tenir una xerrada pausada sobre el tema, i de pas sabria qui ets ;-)
El tema del blog era la graduació o la llengua en que s'expressaven els nens? La meva filla es graduarà d'aqui a dos anys i es un dia que espero amb molta il.lusió. Soc catalana i parlo als meus fills en català, pero us asseguro que el que més m'importa es el missatge que ells em trasmeten, sigui en l'idioma que sigui. En aquest cas prefereixo el fons a la forma. Felicitats a tots els nens i nenes que s'han graduat, enhorabona per tot el que deuen haver treballat per preparar aquest dia que ben segur va ser un èxit i molta sort en aquesta nova etapa que comencen.
Cristina (mare de la Judit)
Publica un comentari a l'entrada