Dimarts, 12 de juny de 2007
LA FACILITAT DE L'AGRAIMENT
En David Montilla, un company blocaire, ha escrit un post sobre el meu, nostre, blog. M’ha fet molta il·lusió i el vull compartit amb tots vosaltres. El podeu llegir a la següent adreça: http://www.lescaboriesdenmontilla.blogspot.com (11 de juny)
Felicitar a la gent és un art difícil i sempre l’he reivindicat.
Jo penso que la bona educació és basa, en parts iguals, en l’admiració per la feina ben feta i amb la crítica constructiva per aquelles coses que hem de millorar.
És més fàcil criticar que admirar, i també és més fàcil callar abans d’anar a donar les gràcies.
Jo, personalment, tinc la mateixa facilitat per enrabiar-me com per premiar allò que m’agrada i no em costa massa dir-ho. Dir-li a un pare o a una mare que el seu fill és un encant, o que la seva filla és molt autònoma, o que per fi ja sap llegir... em dóna una satisfacció personal difícil d’explicar.
Amb els meus alumnes em passa el mateix. M’agrada dir-los que ho han fet bé, que estic contenta amb ells de la mateixa manera que els puc renyar o castigar.
Entre l’estrès que vivim una petita nota d’agraïment, un somriure, unes gràcies, un petit detall... poden donar la felicitat i fer el dia a dia més fàcil.
Recordo, l'any passat, que a l’acabar, a finals de juliol, el curs i el casal d’estiu, absolutament cansada i derrotada, una petita de sis anys va venir a desitjar-me bon estiu, em va fer un petó i em va donar un paquetet amb sals i sabó de bany amb una nota que deia: gràcies per tot, ara et toca relaxar-te. Aquesta petita mostra de solidaritat em va fer la mestra més feliç del món.
Sóc així, no hi puc fer més.
10 comentaris:
No he pogut trobar aquest comentari que dius, per on dius que para??laia
Moltes gràcies Montserrat per l'agraïment, el fet d'èsser espectador d'aquesta iniciativa em va meravellar i això que cap dels nens era fill meu, imagina't!
Jo de vegades em sento com un enemic per alguns pares, no em veuen com a un "company d'equip" en aquesta tasca tan complicada que és l'educació. Sort que sempre hi ha qui és agraït i es solidaritza i ajuda dia a dia. Si els pares ajuden tot es fa molt més fàcil.
Salut
Laia: has de cliclar en l'adreça que he escrit i un cop allà mirar el post del dia 11
Tens molta raó Montserrat. Des del blog et dono les gràcies per aquestes "charlas" que tens amb el Víctor i que resulten més efectives que tot el que fem nosaltres cada dia.
Sònia
Jo sempre penso que el mes facil es fer mal, que lo mes dificil es fer be, tracta a la gent amb carinyo, intenta ser bona persona. Dic intenta, perque sempre hi ha el que es creu que es bona persona. Pero lo que et deia, dona las gracies et dona molta satisfaccions, perque no mes el sentiment que ha crescut dintre teu que et provocar donar las gracies, es molt gratificant. Jo ho sento quan veig a la meva filla que em dona las gracies, la seva cara s' ilumina de tal manera, que et sents compensada per la teva feina. En fi, gracies gracies per la vostra labor...moltes gracies. Entre tots intentem formar un gran equip
Cristina
Jo també em sento més integrada a l'escola des de que em vas dir Montserrat que em conectés al teu blog (m'ho vas dir a la reunió que vam tenir al març). Jo no tinc temps de parlar cada dia amb les senyoretes del meu fill i amb el teu blog vaig enterant-m'he de coses, que encara que no afecten totes al meu fill de P-2, sí afecten a les coses que passan i pot ser li passaràn més endavant a la escola. Estic contenta de tot el que feu i crec que és un gran esforç. Gràcies per tot! PD. M'encanta quan el meu fill em canta cançons, de les que jo ni m'enrecordava de quan era petita. Sonia.
Montserrat,
El teu blog és el primer que llegeixo cada matí a internet.
Hi destil·les una passió per la teva escola, que no pot fer més que sumar-hi els que et llegim.
Igual que en Berenguer, la 1ª cosa que faig mentres engeguen els programes de l'empresa és llegir el teu bloc, hi ha dies que a migdia encara dono voltes amb el que has escrit, sovint intento expresar-t'hi la meva opinió.
És d'agraïr la teva tasca diària amb els nens junt amb la del reste de l'equip de mestres.
Saps que a vegades (massa sovint potser?)discrepo d'algunes formes de fer.. però que si no estés d'acord amb tu amb la majoria de les coses, el "tandem" que formem pares-escola no funcionaria.
Judit
Admiració per la feina ben feta.
Tan de bo la societat fos així.
Vivim en un mon on sembla que la gent espera la més mínima incidència per expressar una queixa
o posar una denúncia.
Montse
Publica un comentari a l'entrada