Dijous, 7 de juny de 2007
3a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Bon dia des de Palautordera!!! Fa un dia esplèndid.
La nit ha estat llarga: pipis, sed, tos, moltes rialles i emocions.
Sobre les 2:00 tothom dormia per fi.
Ahir a la nit l'excursió amb llanternes va ser un èxit: totes funcionaven!!!
Vam intentar escoltar les òlibes però no vam tenir massa èxit.
Ara estan esmorzant i començarem les activitats del matí.
Les dents netes, crema solar per tot arreu i força genolls pelats... forma part d'estar amb contacte amb la natura.
Ningú plora (no m'he fixat si ho feia alguna senyoreta) i ningú demana la mama.
No patiu!!!
9 comentaris:
Que diferents són les convivències amb Internet! Crec que tots els pares estem molt més tranquils...
Moltes gràcies per dedicar-li temps, Montserrat.
Que ho passeu bé!!!
Bon dia!! Amb tans avanços casi casi no els trobem ni a faltar. Entre el blog (gràcies, gràcies, gràcies)i la web cam us tenim ben controlats, per cert Montserrat t´acabo de veure passar, jajaja(10.35h). Olga
hola Montserrat soy la mama de Maria Dolores, que tranquila me quedo con tus comenatrios. Muchas gracias!!!!
espero que us ho passeu molt bé aquest dia
salutacions
delly
No sou gaire lluny del meu poble. Les òlives les escolto sovint desde casa meu.
Ho sigui que de dormir poc, no? de 2 a 7 ?
Moltes gràcies per mantenir l'informació tan actualitzada.
Laura
Quina passada poder estar informada constantment del que passa per Palautordera... em teniu al blog "engaxada" per veure si hi ha novetats.. jajajajaja!!!
Moltes gràcies Montserrat.
m'agrada molt aquest invent del diari, sobretot ara que estan els nens de convivencies i els pares primerizos ho estem passant una mica malament. jo agraeixo molt que escriguis aquests dies així ens quedem tots més tranquils.
Recordo que les meves convivències no van ser abundants però les poques que vaig anar les vivia amb gran entusiasme, amb molt nervis i amb molta felicitat. Ara quan una es fa gran els ex-alummnes de qualsevol escola ens adonem ho dificil que és l'educació i l'esforç professional i sentimental que és ser professor i la responsabilitat que tot això porta. Gràcies Montse (permetem que et digui de tu), però gràcies aquest blogs tinc l'oportunitat de saber quina educació a nivell escolar esta rebent el meu nebot.
Crec que tots pagariem el que fos per veure els més menuts de la casa disfrutant i jugant a tota hora.
Guau m'estic emocionant quan llegueixo els teus comentaris i sobretot en les convivències pq tens la sensació d'estar una petita part allà a Palautordera. No vull ser més passada i continuo treballant. Salut!.Tata Jan.
Publica un comentari a l'entrada