Ja tenim a tot el Jurat format. Inscripció tancada o serem més al Jurat que participants.
Dimarts, 12 d'abril de 2011
SANT JORDI
Aquest any Sant Jordi cau en dissabte de Setmana Santa per tant no tindrem sarau al carrer Saleta. Tampoc farem l’intercanvi de llibres i els Jocs Florals de pares i mares hauran d’esperar una nova edició. Fer-ho abans és materialment impossible i després ja no té dita.
El que si farem és els dels alumnes. Tots els nens han de fer un conte o un poema. De fet la majoria ja ho han fet. Escollim els millors i després, en la reunió de Claustre, votem el guanyador de cada classe.
Aquest any ho farem diferent. Per motivar als nens i a les nenes d’una altra manera el Jurat aquesta vegada seran els pares o mares que així ho desitgin.
Si voleu col•laborar en la votació de les redaccions us heu d’inscriure enviant un correu a l’escola. escoladelcarme@hotmail.com Distribuirem els cursos de manera que cap pare o mare hagi de votar a la classe on tingui algun dels seus fills. Va, animeu-vos. De ben segur això engrescarà a escriure a tots.
10/4/11
Diumenge, 10 d'abril de 2011
PENÚLTIMA SETMANA
La setmana m’empeny inexorable i inflexible sense donar treva i no em deixa un minut sense activitat.
De nou em trobo que cal fer un resum ja que seure per escriure el blog ha estat impossible.
Us he de confessar que tinc ganes d’avorrir-me mortalment, de no fer res més que llegir i escriure mandrosament mentre sonen de fons les meves cançons preferides.
Un últim esforç.
Gent nova que entra a l’escola amb aire fresc i també per no dir-ho amb forces plors dels dos petitons, la Jana i el David, que tot just amb un any, es neguen a adaptar-se de manera pacífica.
Els Peixos es fan grans per moments
Nous Projectes a Educació Física
L’equip de futbol de l’escola va aconseguir una merescuda victòria. Alegria, satisfacció, paciència, tenacitat, constància, esforç, perseverança... així podríem definir aquest equip i encara em quedo curta ja que hauria d’agafar un diccionari per seguir buscant adjectius per ells. Aquests nens suen la samarreta de l’escola i estan al peu del canó. Gràcies per ser-hi, mantenir-vos fidels a l'equip de l'escola i no perdre la il·lusió.
PENÚLTIMA SETMANA
La setmana m’empeny inexorable i inflexible sense donar treva i no em deixa un minut sense activitat.
De nou em trobo que cal fer un resum ja que seure per escriure el blog ha estat impossible.
Us he de confessar que tinc ganes d’avorrir-me mortalment, de no fer res més que llegir i escriure mandrosament mentre sonen de fons les meves cançons preferides.
Un últim esforç.
Gent nova que entra a l’escola amb aire fresc i també per no dir-ho amb forces plors dels dos petitons, la Jana i el David, que tot just amb un any, es neguen a adaptar-se de manera pacífica.
Els Peixos es fan grans per moments
Nous Projectes a Educació Física
L’equip de futbol de l’escola va aconseguir una merescuda victòria. Alegria, satisfacció, paciència, tenacitat, constància, esforç, perseverança... així podríem definir aquest equip i encara em quedo curta ja que hauria d’agafar un diccionari per seguir buscant adjectius per ells. Aquests nens suen la samarreta de l’escola i estan al peu del canó. Gràcies per ser-hi, mantenir-vos fidels a l'equip de l'escola i no perdre la il·lusió.
7/4/11
Dimecres, 6 d'abril de 2011
POLÈMICA AMB EL BATXILLERAT D'ELIT
Podeu llegir l'article al diari ARA
http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/
POLÈMICA AMB EL BATXILLERAT D'ELIT
Podeu llegir l'article al diari ARA
http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/
6/4/11
Dimarts, 5 d'abril de 2011
VALOREM EL QUE TENIM
Estava escrivint un post sobre els psicòlegs quan m’han cridat que feien un programa a la televisió sobre autisme que de ben segur m’interessaria.
He deixat l’escrit a mitges i he anat a veure’l.
Ara he tornat a seure davant de l’ordinador i tinc el cor encongit i un nus a la gola.
He esborrat el post que tenia a mig fer per escriure aquest.
Els testimonis dels pares i mares m’ha impactat. He escoltat la lluita diària per que el teu fill t’abraci, entenguis el que et diu, sàpigues que vol i coneguis les coses que li agraden.
No saber si prefereix un color o altre, una llaminadura o altre i ni tan sols saber si és feliç ha de ser de les coses més dures que et poden passar a la vida.
En aquests moments qualsevol crítica a un psicòleg amb poca educació del post que havia començat, els comentaris gratuïts, malintencionats i amb ràbia, l’enveja i la falta de sentit de l’humor davant qualsevol broma em resulten d’una futilesa ridícula, ignorant i mediocre.
Els nostres problemes amb els nostres fills, els nostres alumnes, són que recordin dir bon dia a l’entrar, que facin els deures, que no oblidin l’agenda i que treguin bones notes.
Els que heu vist el programa entendreu el que intento transmetre.
Gaudiu del que teniu i assaboriu lentament els resultats que tenim.
Cada dia fem un pas endavant, n’hi ha que fan un pas un cop a l’any.
L'autisme
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.
Els símptomes fonamentals són tres:
•alteracions de la comunicació,
•alteracions de les competències socials i de la imaginació,
•i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.
A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.
El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.
VALOREM EL QUE TENIM
Estava escrivint un post sobre els psicòlegs quan m’han cridat que feien un programa a la televisió sobre autisme que de ben segur m’interessaria.
He deixat l’escrit a mitges i he anat a veure’l.
Ara he tornat a seure davant de l’ordinador i tinc el cor encongit i un nus a la gola.
He esborrat el post que tenia a mig fer per escriure aquest.
Els testimonis dels pares i mares m’ha impactat. He escoltat la lluita diària per que el teu fill t’abraci, entenguis el que et diu, sàpigues que vol i coneguis les coses que li agraden.
No saber si prefereix un color o altre, una llaminadura o altre i ni tan sols saber si és feliç ha de ser de les coses més dures que et poden passar a la vida.
En aquests moments qualsevol crítica a un psicòleg amb poca educació del post que havia començat, els comentaris gratuïts, malintencionats i amb ràbia, l’enveja i la falta de sentit de l’humor davant qualsevol broma em resulten d’una futilesa ridícula, ignorant i mediocre.
Els nostres problemes amb els nostres fills, els nostres alumnes, són que recordin dir bon dia a l’entrar, que facin els deures, que no oblidin l’agenda i que treguin bones notes.
Els que heu vist el programa entendreu el que intento transmetre.
Gaudiu del que teniu i assaboriu lentament els resultats que tenim.
Cada dia fem un pas endavant, n’hi ha que fan un pas un cop a l’any.
L'autisme
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.
Els símptomes fonamentals són tres:
•alteracions de la comunicació,
•alteracions de les competències socials i de la imaginació,
•i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.
A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.
El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.
2/4/11
Darrera setmana de Març 2011
De tant en tant el follet poca-solta de l’informàtica decideix entrar en els meus ordinadors i col•lapsar tot el sistema.
Això és el que m’ha passat aquesta setmana i per això el blog se n’ha ressentit.
Tot en un plegat les coses es solucionen i tot torna a funcionar.
Us poso ràpidament al corrent de la setmana que ha estat força moguda.
Dimecres varem anar al circuit d’Educació Vial com a cloenda d’aquesta activitat que realitzem amb la Guàrdia Urbana.
És una activitat que està molt bé ja que el circuit està força ben preparat amb semàfors, senyals i guàrdies urbans.
Els nens se n’adonen el que representa circular i la importància de complir amb les normes de seguretat. Fins i tot jo em decideixo a fer el recorregut com podeu veure a les fotos.
Dijous es va jubilar la Srta M. Àngels.
Ha estat 38 anys amb nosaltres.
Sens dubte una bona mestra. És planera, intel•ligent, propera, carinyosa i amb una gran senzillesa que fa que sigui una gran persona.
Treballar amb ella ha estat molt fàcil. Moltes promocions d’alumnes han passat per les seves classes i forma part de la nostra escola.
Ha estat un luxe tenir-te entre nosaltres.
Ho saps i t’ho he dit moltes vegades que et trobaré a faltar.
També saps que jo no m’acomiado mai, absolutament mai de ningú que ha fet part del camí amb mi, per tant això no és un acomiadament. És un agraïment per tot allò que ens han donat, el que ens has ensenyat, els anys dedicats a l’escola i el goig d’haver-te tingut entre nosaltres.
Gràcies pel teu passeig.
Divendres ja es van donar àlbums i notes. Espero que valoreu molt la feina i l’esforç que hem dedicat tots. La feina ben feta no té fronteres i nosaltres estem oberts al món.
De tant en tant el follet poca-solta de l’informàtica decideix entrar en els meus ordinadors i col•lapsar tot el sistema.
Això és el que m’ha passat aquesta setmana i per això el blog se n’ha ressentit.
Tot en un plegat les coses es solucionen i tot torna a funcionar.
Us poso ràpidament al corrent de la setmana que ha estat força moguda.
Dimecres varem anar al circuit d’Educació Vial com a cloenda d’aquesta activitat que realitzem amb la Guàrdia Urbana.
És una activitat que està molt bé ja que el circuit està força ben preparat amb semàfors, senyals i guàrdies urbans.
Els nens se n’adonen el que representa circular i la importància de complir amb les normes de seguretat. Fins i tot jo em decideixo a fer el recorregut com podeu veure a les fotos.
Dijous es va jubilar la Srta M. Àngels.
Ha estat 38 anys amb nosaltres.
Sens dubte una bona mestra. És planera, intel•ligent, propera, carinyosa i amb una gran senzillesa que fa que sigui una gran persona.
Treballar amb ella ha estat molt fàcil. Moltes promocions d’alumnes han passat per les seves classes i forma part de la nostra escola.
Ha estat un luxe tenir-te entre nosaltres.
Ho saps i t’ho he dit moltes vegades que et trobaré a faltar.
També saps que jo no m’acomiado mai, absolutament mai de ningú que ha fet part del camí amb mi, per tant això no és un acomiadament. És un agraïment per tot allò que ens han donat, el que ens has ensenyat, els anys dedicats a l’escola i el goig d’haver-te tingut entre nosaltres.
Gràcies pel teu passeig.
Divendres ja es van donar àlbums i notes. Espero que valoreu molt la feina i l’esforç que hem dedicat tots. La feina ben feta no té fronteres i nosaltres estem oberts al món.
29/3/11
Dimarts, 29 de març de 2011
TERCER TRIMESTRE
Divendres va acabar per nosaltres el segon trimestre.
Aquest any Setmana Santa cau massa tard per fer els trimestres una mica equilibrats, per tant vam decidir acabar-lo amb el mes de març.
Comença doncs el tercer trimestre del curs escolar.
Ja hem fet tapes, àlbums i les notes estan a punt de ser entregades.
Una última embranzida d’esforç, feina i treball però sens dubte sense deixar de costat la il•lusió i la força que ens caracteritza.
Si el temps ens acompanya, és a dir si no arriba la calor, podrem encara treballar molt bé.
Estem ja als últims temes, així ens quedaran dies per repassar, fiançar i acabar d’arrodonir els conceptes. El segon trimestre ha estat llarg i complicat.
La feina dura però estem obtenint resultats en tots per tant el camí és productiu. Ara recollirem allò que hem sembrat.
El Sol sempre torna a sortir i a brillar intensament. No ho dubteu.
TERCER TRIMESTRE
Divendres va acabar per nosaltres el segon trimestre.
Aquest any Setmana Santa cau massa tard per fer els trimestres una mica equilibrats, per tant vam decidir acabar-lo amb el mes de març.
Comença doncs el tercer trimestre del curs escolar.
Ja hem fet tapes, àlbums i les notes estan a punt de ser entregades.
Una última embranzida d’esforç, feina i treball però sens dubte sense deixar de costat la il•lusió i la força que ens caracteritza.
Si el temps ens acompanya, és a dir si no arriba la calor, podrem encara treballar molt bé.
Estem ja als últims temes, així ens quedaran dies per repassar, fiançar i acabar d’arrodonir els conceptes. El segon trimestre ha estat llarg i complicat.
La feina dura però estem obtenint resultats en tots per tant el camí és productiu. Ara recollirem allò que hem sembrat.
El Sol sempre torna a sortir i a brillar intensament. No ho dubteu.
28/3/11
Dilluns, 28 de maig de 2011
ANA
Semblava una dona fràgil però la seva fortalesa no tenia límits. Quan la vaig conèixer transmetia una força, una llum i una senzillesa que m’agradava.
Discreta, sempre amb un somriure.
Vinculada a l’escola quan calia, al nostre costat quan la necessitàvem i sempre recolzant les nostres iniciatives.
Va lluitar ferotgement amb la malaltia cruel que se la menjava, guanyant batalles dia a dia però perden la guerra final. Malgrat tot mai va defallir.
Pel seu fill es llevava cada dia, l’acompanyava a l’escola, s’arreglava exquisidament i per un moment enganyava al monstre silenciós que lluitava sense perdó.
És injust.
Un nen de 10 anys no es pot quedar sense mare però aquest cop la mort ha guanyat la partida.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau.
Quan vaig escriure aquesta entrada no sentia pena, només sentia ràbia. Ràbia pel que penso que no és just.
Una de les coses més dures que he fet com a mestra és posar-me davant de 22 nens i nenes de 10 i 11 anys i explicar-los que la mama d’un company ha marxat per sempre.
Vaig estar a punt de no fer-ho. Però ho vaig fer perquè ella s’ho mereix.
Els vaig mirar a tots i darrera d’ells vaig veure a totes les mames, a totes vosaltres, i em vaig veure a mi i a la meva filla i a la meva mare.
Jo no puc explicar a un nen que ha passat i perquè ha passat perquè ni jo ho sé però si que puc parlar de sentiments, d’amor, d’empatia i de sinceritat.
Jo no vull fer sentimentalismes, ni vull escriure per l’Ana coses boniques només vull aconseguir que la meva ràbia passi a ser pena i la meva pena passi a ser força per seguir endavant.
Gràcies a tots pels comentaris. Jo la coneixia i sé, sense cap dubte, que ella ho agraeix allà on estigui de tot cor.
ANA
Semblava una dona fràgil però la seva fortalesa no tenia límits. Quan la vaig conèixer transmetia una força, una llum i una senzillesa que m’agradava.
Discreta, sempre amb un somriure.
Vinculada a l’escola quan calia, al nostre costat quan la necessitàvem i sempre recolzant les nostres iniciatives.
Va lluitar ferotgement amb la malaltia cruel que se la menjava, guanyant batalles dia a dia però perden la guerra final. Malgrat tot mai va defallir.
Pel seu fill es llevava cada dia, l’acompanyava a l’escola, s’arreglava exquisidament i per un moment enganyava al monstre silenciós que lluitava sense perdó.
És injust.
Un nen de 10 anys no es pot quedar sense mare però aquest cop la mort ha guanyat la partida.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau.
Quan vaig escriure aquesta entrada no sentia pena, només sentia ràbia. Ràbia pel que penso que no és just.
Una de les coses més dures que he fet com a mestra és posar-me davant de 22 nens i nenes de 10 i 11 anys i explicar-los que la mama d’un company ha marxat per sempre.
Vaig estar a punt de no fer-ho. Però ho vaig fer perquè ella s’ho mereix.
Els vaig mirar a tots i darrera d’ells vaig veure a totes les mames, a totes vosaltres, i em vaig veure a mi i a la meva filla i a la meva mare.
Jo no puc explicar a un nen que ha passat i perquè ha passat perquè ni jo ho sé però si que puc parlar de sentiments, d’amor, d’empatia i de sinceritat.
Jo no vull fer sentimentalismes, ni vull escriure per l’Ana coses boniques només vull aconseguir que la meva ràbia passi a ser pena i la meva pena passi a ser força per seguir endavant.
Gràcies a tots pels comentaris. Jo la coneixia i sé, sense cap dubte, que ella ho agraeix allà on estigui de tot cor.
27/3/11
Diumenge, 27 de març de 2011 MERAVELLOSA MÚSICA I PRECIOSA LLETRA Estava buscant una partitura per tocar al piano i he trobat aquesta petita joia. Escolteu la música, mireu les imatges i llegiu la lletra. És fantàstic. Els deserts són àrids, els músics de blues són vells, els peixos neden a l'aigua, els hiverns són freds, les dones són dèbils, els animals no senten amor, les roses són vermelles, aprendre és feixuc, les carreteres són avorrides, les fàbriques verdes mai seran reals, la gent responsable camina, i el luxe és només per uns pocs. Res és veritat, res és el que sembla...
24/3/11
Dimecres, 23 de març de 2011
ELS ALIMENTS
Els nostres Pollets estan treballant els aliments.
Aquí teniu el video dels nostres artistes més petitons.
ELS ALIMENTS
Els nostres Pollets estan treballant els aliments.
Especialment les fruites.
Una peraaaaaa, una pomaaaaaaaaaa, un plàtannnnnnnnnnn
Ummmmmm que bo!!!
I avui s'han divertit pintant amb sucre i pintura vermella.
Aquí teniu el video dels nostres artistes més petitons.
22/3/11
Dimarts, 22 de març de 2011
NO VAL A COPIAR
Estic a la classe de 1r fent música.
Estem fent blanques i negres. Una pulsació, dues pulsacions. Com que ja ho entenen molt bé els hi afegeixo dues notes: el sol i el mi.
Això complica la feina i se’ls hi acumula l’esforç.
Cal escriure la nota en el pentagrama, el valor i marcar la pulsació.
Cada vegada que acaben un exercici han de venir a corregir. Fent-ho així controlo que ho estan fent bé de bon començament i si no ho entenen els hi explico un per un.
Corregeixo l’exercici d’un nen, té una errada i li explico com ho ha de fer de nou. A continuació el que va al seu darrere em dóna el quadern. Té la mateixa errada, la corregeixo i li explico.
Quan torna al seu lloc per repetir l’exercici me n’adono que els dos “espavilats” seuen junts.
- Ep!!! Vosaltres dos! Veniu aquí immediatament.
Es miren entre ells i s’acosten a la meva taula.
- Us heu copiat la feina!!! Qui s’ha copiat de qui?
El 99% de vegades la resposta dels nens és clara. El que s’ha deixat copiar protesta amb rapidesa i acusa al company.
Avui, però, la resposta ha estat del tot inusual,
Només ell em podia respondre:
- No senyoreta, no ens hem copiat. Hem fet un treball en equip!!!
NO VAL A COPIAR
Estic a la classe de 1r fent música.
Estem fent blanques i negres. Una pulsació, dues pulsacions. Com que ja ho entenen molt bé els hi afegeixo dues notes: el sol i el mi.
Això complica la feina i se’ls hi acumula l’esforç.
Cal escriure la nota en el pentagrama, el valor i marcar la pulsació.
Cada vegada que acaben un exercici han de venir a corregir. Fent-ho així controlo que ho estan fent bé de bon començament i si no ho entenen els hi explico un per un.
Corregeixo l’exercici d’un nen, té una errada i li explico com ho ha de fer de nou. A continuació el que va al seu darrere em dóna el quadern. Té la mateixa errada, la corregeixo i li explico.
Quan torna al seu lloc per repetir l’exercici me n’adono que els dos “espavilats” seuen junts.
- Ep!!! Vosaltres dos! Veniu aquí immediatament.
Es miren entre ells i s’acosten a la meva taula.
- Us heu copiat la feina!!! Qui s’ha copiat de qui?
El 99% de vegades la resposta dels nens és clara. El que s’ha deixat copiar protesta amb rapidesa i acusa al company.
Avui, però, la resposta ha estat del tot inusual,
Només ell em podia respondre:
- No senyoreta, no ens hem copiat. Hem fet un treball en equip!!!
21/3/11
Dilluns, 21 de març de 2011
CONVIVÈNCIES
Avui hem donat la circular per apuntar els nens i les nenes a les convivències.
Aquesta estada de tres dies és molt positiva pel seu desenvolupament personal, per fomentar responsabilitat i aprendre independència i a espavilar-se sols davant petits conflictes.
La vivència que es té de les convivències són records immillorables.
Ho passen molt bé, conviuen amb la natura, fan activitats que a la ciutat no tenen oportunitat de fer, comparteixen espais i s’ajuden entre ells perquè allà tots són iguals.
Nosaltres no en fem cada any per tant el curs que toca anar ho esperen amb més ganes.
Ho valoren molt i ho recorden tot al detall.
Espero que tots hi vagin. De fet els que es queden es perden unes vivències que quan siguin grans els hi sabrà greu no haver viscut.
Patir patim tots però de vegades cal deixar anar la corda poc a poc. Si sabem fer-ho no es trencarà pel lloc equivocat.
CONVIVÈNCIES
Avui hem donat la circular per apuntar els nens i les nenes a les convivències.
Aquesta estada de tres dies és molt positiva pel seu desenvolupament personal, per fomentar responsabilitat i aprendre independència i a espavilar-se sols davant petits conflictes.
La vivència que es té de les convivències són records immillorables.
Ho passen molt bé, conviuen amb la natura, fan activitats que a la ciutat no tenen oportunitat de fer, comparteixen espais i s’ajuden entre ells perquè allà tots són iguals.
Nosaltres no en fem cada any per tant el curs que toca anar ho esperen amb més ganes.
Ho valoren molt i ho recorden tot al detall.
Espero que tots hi vagin. De fet els que es queden es perden unes vivències que quan siguin grans els hi sabrà greu no haver viscut.
Patir patim tots però de vegades cal deixar anar la corda poc a poc. Si sabem fer-ho no es trencarà pel lloc equivocat.
18/3/11
17/3/11
Dijous, 17 de març de 2011
SÀVIES PARAULES DE MIGUEL RUIZ
1-Mai suposis
*No donis res per suposat
*Si tens dubtes, aclareix-los.
*Si sospites, pregunta.
*Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva anima i que no tenen cap fonament.
2. Honora les teves paraules i els teus actes
* Allò que surt de la teva boca, és el que fa allò que tu ets. Si no honores les teves paraules, no t’estàs honorant a tu mateix; si no t’honores a tu mateix no t’estimes.
* Honorar les teves paraules és honorar-te a tu mateix, és ser coherent amb allò que penses i amb allò que fas.
* Mantenir les aparences fan de tu una persona patètica. Tot se sap per molt que ho vulguis amagar. No cal que mantinguis un rol fals.
3. Fes-ho sempre tot lo millor que puguis
* Si sempre ho fas tot lo millor que pots, mai podràs recriminar-te res o penedir-te de res.
4. No et prenguis mai res a títol personal
* Ni la pitjor ofensa.
* Ni el pitjor menyspreu.
* Ni la més greu ferida
* La teva vida importa a poca gent, no vulguis ser allò que no ets ni allò que no vius.
SÀVIES PARAULES DE MIGUEL RUIZ
1-Mai suposis
*No donis res per suposat
*Si tens dubtes, aclareix-los.
*Si sospites, pregunta.
*Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva anima i que no tenen cap fonament.
2. Honora les teves paraules i els teus actes
* Allò que surt de la teva boca, és el que fa allò que tu ets. Si no honores les teves paraules, no t’estàs honorant a tu mateix; si no t’honores a tu mateix no t’estimes.
* Honorar les teves paraules és honorar-te a tu mateix, és ser coherent amb allò que penses i amb allò que fas.
* Mantenir les aparences fan de tu una persona patètica. Tot se sap per molt que ho vulguis amagar. No cal que mantinguis un rol fals.
3. Fes-ho sempre tot lo millor que puguis
* Si sempre ho fas tot lo millor que pots, mai podràs recriminar-te res o penedir-te de res.
4. No et prenguis mai res a títol personal
* Ni la pitjor ofensa.
* Ni el pitjor menyspreu.
* Ni la més greu ferida
* La teva vida importa a poca gent, no vulguis ser allò que no ets ni allò que no vius.
15/3/11
Dimarts, 15 de març de 2011
EL PARAIGÜES ROSA
Plou sobre l’olivera del pati.
Els vidres de les classes entelats i les finestres ben tancades.
De lluny sento els nens cantant.
Les tardes de pluja tenen un encant especial i em posa feliçment melancòlica.
La pluja acostuma a portar-me bon records.
Tardes d’escola recitant taules de multiplicar. Ara també sento als de tercer que reciten la taula del 8, entre rialles. Les veus es confonen amb els de 2n que diuen la del 4.
M’assec a les escales del vestíbul de Saleta i recordo quan esperava a que la iaia em vingués a buscar.
Jo mirava entre els vidres i desitjava que no parés de ploure. Si seguia plovent em portaria el meu bonic paraigües rosa que em van regalar quan vaig fer la Comunió. Jo trobava aquell paraigües preciós. El color rosat deixava passar una llum tènue que em fascinava i em feia fer-lo rodar fins que la iaia em deia que parés.
Realment feliç.
Sento la pluja que cau.
Els nens recullen i surten a penjar la bata i agafar l’abric.
Me’ls miro distretament.
- Srta, encara plou?
- Crec que si...
- Què bé!!! Si plou podré obrir el meu paraigües. Mira que bonic és.
El nen agafa el seu paraigües i l’obre.
Oblido per un moment que no m’agraden els paraigües oberts dins l’escola. Al cap i a la fi ser supersticiós porta mala sort.
- Mira’l!!!
Em diu amb orgull i amb il•lusió.
Espero trobar-me amb un preciós paraigües de color rosa com el meu de quan era petita però el que veig són uns dibuixos, molt lletjos, de l’Spiderman.
Somric.
- T’agrada el meu paraigües?
- És molt bonic. Jo quan era petita en tenia un de color rosa.
- Rosa? A mi no m’agrada el color rosa. Un paraigües rosa?
Em mira burleta. Francament feliç.
He d’anar a fer la sortida. Quan plou és complicada.
Estic a la porta i la iaia, des d’allà on és, em pica l’ullet i em dóna, a la porta de l’escola, el meu preciós paraigües de color rosa que m’acompanya i em protegeix.
Sóc francament feliç.
Davant meu camina el nen amb l’spiderman.
És francament feliç.
Encara no us agrada la pluja?
EL PARAIGÜES ROSA
Plou sobre l’olivera del pati.
Els vidres de les classes entelats i les finestres ben tancades.
De lluny sento els nens cantant.
Les tardes de pluja tenen un encant especial i em posa feliçment melancòlica.
La pluja acostuma a portar-me bon records.
Tardes d’escola recitant taules de multiplicar. Ara també sento als de tercer que reciten la taula del 8, entre rialles. Les veus es confonen amb els de 2n que diuen la del 4.
M’assec a les escales del vestíbul de Saleta i recordo quan esperava a que la iaia em vingués a buscar.
Jo mirava entre els vidres i desitjava que no parés de ploure. Si seguia plovent em portaria el meu bonic paraigües rosa que em van regalar quan vaig fer la Comunió. Jo trobava aquell paraigües preciós. El color rosat deixava passar una llum tènue que em fascinava i em feia fer-lo rodar fins que la iaia em deia que parés.
Realment feliç.
Sento la pluja que cau.
Els nens recullen i surten a penjar la bata i agafar l’abric.
Me’ls miro distretament.
- Srta, encara plou?
- Crec que si...
- Què bé!!! Si plou podré obrir el meu paraigües. Mira que bonic és.
El nen agafa el seu paraigües i l’obre.
Oblido per un moment que no m’agraden els paraigües oberts dins l’escola. Al cap i a la fi ser supersticiós porta mala sort.
- Mira’l!!!
Em diu amb orgull i amb il•lusió.
Espero trobar-me amb un preciós paraigües de color rosa com el meu de quan era petita però el que veig són uns dibuixos, molt lletjos, de l’Spiderman.
Somric.
- T’agrada el meu paraigües?
- És molt bonic. Jo quan era petita en tenia un de color rosa.
- Rosa? A mi no m’agrada el color rosa. Un paraigües rosa?
Em mira burleta. Francament feliç.
He d’anar a fer la sortida. Quan plou és complicada.
Estic a la porta i la iaia, des d’allà on és, em pica l’ullet i em dóna, a la porta de l’escola, el meu preciós paraigües de color rosa que m’acompanya i em protegeix.
Sóc francament feliç.
Davant meu camina el nen amb l’spiderman.
És francament feliç.
Encara no us agrada la pluja?
14/3/11
Dilluns, 14 de març de 2011
PUNTUALITAT: DO DE REIS
Una de les coses que treballarem molt seriosament a l’escola és el tema de la puntualitat.
Les classes comencen puntualment i el fet de que fins les 9:10 ó més entrin nens amb comptagotes destorba el bon començament de l’activitat matinal.
La falta de puntualitat és una manca de respecte.
Els nens que arriben a la seva hora estan a punt, fins i tot han començat la feina. Tenen l’abric penjat i la bata posada. El material i els llibres a sobre de la taula.
El nen que entra tard interromp. Ha de dir bon dia, s’ha de treure l’abric i posar-se la bata. Treure els llibres i el material. Buscar els deures. Quan ja ha fet tot això ha de preguntar quina feina ha de fer i tots han d’esperar-lo.
Si tenen examen no es pot repartir fins que arriba tothom, no es poden començar els dictats, ni dictar els problemes de matemàtiques.
Si estan al gimnàs cal acompanyar-los.
La falta de puntualitat és un mal hàbit i un mal costum.
Sempre podem tenir un entrebanc, algun problema concret però arribar sempre just de temps o tard per costum és un mal exemple pels nostres fills i filles.
La puntualitat al matí és molt senzilla: posar el despertador 10 minuts abans.
Començar el dia amb més tranquil•litat ajuda en la concentració. Hi ha nens que venen a l’escola amb l’estomac buit, amb prou feines un got de llet, i desesperats corrents pel carrer.
El trajecte fins l’escola pot ser un bon moment de relació i conversa.
Recordar la lliçó, pensar en les activitats del dia que tenim per endavant i gaudir de l’estona d’acompanyar-los fins la porta és una bona manera de començar la jornada. Això té data de caducitat i si els porteu arrossegant i veniu barallats de bon matí és una felicitat petita que us perdeu.
PUNTUALITAT: DO DE REIS
Una de les coses que treballarem molt seriosament a l’escola és el tema de la puntualitat.
Les classes comencen puntualment i el fet de que fins les 9:10 ó més entrin nens amb comptagotes destorba el bon començament de l’activitat matinal.
La falta de puntualitat és una manca de respecte.
Els nens que arriben a la seva hora estan a punt, fins i tot han començat la feina. Tenen l’abric penjat i la bata posada. El material i els llibres a sobre de la taula.
El nen que entra tard interromp. Ha de dir bon dia, s’ha de treure l’abric i posar-se la bata. Treure els llibres i el material. Buscar els deures. Quan ja ha fet tot això ha de preguntar quina feina ha de fer i tots han d’esperar-lo.
Si tenen examen no es pot repartir fins que arriba tothom, no es poden començar els dictats, ni dictar els problemes de matemàtiques.
Si estan al gimnàs cal acompanyar-los.
La falta de puntualitat és un mal hàbit i un mal costum.
Sempre podem tenir un entrebanc, algun problema concret però arribar sempre just de temps o tard per costum és un mal exemple pels nostres fills i filles.
La puntualitat al matí és molt senzilla: posar el despertador 10 minuts abans.
Començar el dia amb més tranquil•litat ajuda en la concentració. Hi ha nens que venen a l’escola amb l’estomac buit, amb prou feines un got de llet, i desesperats corrents pel carrer.
El trajecte fins l’escola pot ser un bon moment de relació i conversa.
Recordar la lliçó, pensar en les activitats del dia que tenim per endavant i gaudir de l’estona d’acompanyar-los fins la porta és una bona manera de començar la jornada. Això té data de caducitat i si els porteu arrossegant i veniu barallats de bon matí és una felicitat petita que us perdeu.
11/3/11
Divendres, 11 de març de 2011
FINAL DE LA SETMANA BLANCA: TEATRE EN ANGLÈS
Ja podeu gaudir dels videos i compartir amb els nens i les nenes l'estona que hem passat aquesta tarda.
MOLTES GRÀCIES, un cop més, a l'equip que ho fa possible.
Ha estat un dia perfecte. De fet ha estat una setmana perfecte.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
FINAL DE LA SETMANA BLANCA: TEATRE EN ANGLÈS
Ja podeu gaudir dels videos i compartir amb els nens i les nenes l'estona que hem passat aquesta tarda.
MOLTES GRÀCIES, un cop més, a l'equip que ho fa possible.
Ha estat un dia perfecte. De fet ha estat una setmana perfecte.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
Divendres, 11 de març de 2011
CURSA D'ORIENTACIÓ
La cursa d’orientació que hem fet ha estat tot un èxit.
Només sento:
- Què guai!!!
- Què xaxi!!!
- Què xulo!!!
- Què divertit!!!
Els hi hem donat uns plànols de l’escola i han de seguir unes pistes per trobar les proves que han de fer.
Nens i nenes amunt i avall, rient, corrent... francament divertit.
CURSA D'ORIENTACIÓ
La cursa d’orientació que hem fet ha estat tot un èxit.
Només sento:
- Què guai!!!
- Què xaxi!!!
- Què xulo!!!
- Què divertit!!!
Els hi hem donat uns plànols de l’escola i han de seguir unes pistes per trobar les proves que han de fer.
Nens i nenes amunt i avall, rient, corrent... francament divertit.
10/3/11
Dijous, 10 de març de 2011
DIJOUS DE SETMANA BLANCA
Aquesta setmana ha passat volant.
Jo he estat, i estic, en contra de la setmana blanca des del començament, però he de confessar que treballar a mig gas té la seva gràcia.
Hem estat relaxats, divertits i molt tranquils.
Els nens ho han passat molt bé i demà queda la traca final.
Els divendres ja tenen de per si bona cara però demà serà un divendres especial.
Tan ràpidament com siguem capaços penjarem el vídeo amb les petites obres d’anglès ja que tots estan molt il•lusionats. Esperem que us agradin. Us puc assegurar que tres tardes no donen per més però l’interès i la motivació dels nens i les nenes valen la pena.
DIJOUS DE SETMANA BLANCA
Aquesta setmana ha passat volant.
Jo he estat, i estic, en contra de la setmana blanca des del començament, però he de confessar que treballar a mig gas té la seva gràcia.
Hem estat relaxats, divertits i molt tranquils.
Els nens ho han passat molt bé i demà queda la traca final.
Els divendres ja tenen de per si bona cara però demà serà un divendres especial.
Tan ràpidament com siguem capaços penjarem el vídeo amb les petites obres d’anglès ja que tots estan molt il•lusionats. Esperem que us agradin. Us puc assegurar que tres tardes no donen per més però l’interès i la motivació dels nens i les nenes valen la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)