28/3/11

Dilluns, 28 de maig de 2011
ANA
Semblava una dona fràgil però la seva fortalesa no tenia límits. Quan la vaig conèixer transmetia una força, una llum i una senzillesa que m’agradava.
Discreta, sempre amb un somriure.
Vinculada a l’escola quan calia, al nostre costat quan la necessitàvem i sempre recolzant les nostres iniciatives.
Va lluitar ferotgement amb la malaltia cruel que se la menjava, guanyant batalles dia a dia però perden la guerra final. Malgrat tot mai va defallir.
Pel seu fill es llevava cada dia, l’acompanyava a l’escola, s’arreglava exquisidament i per un moment enganyava al monstre silenciós que lluitava sense perdó.
És injust.
Un nen de 10 anys no es pot quedar sense mare però aquest cop la mort ha guanyat la partida.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau.



Quan vaig escriure aquesta entrada no sentia pena, només sentia ràbia. Ràbia pel que penso que no és just.
Una de les coses més dures que he fet com a mestra és posar-me davant de 22 nens i nenes de 10 i 11 anys i explicar-los que la mama d’un company ha marxat per sempre.
Vaig estar a punt de no fer-ho. Però ho vaig fer perquè ella s’ho mereix.
Els vaig mirar a tots i darrera d’ells vaig veure a totes les mames, a totes vosaltres, i em vaig veure a mi i a la meva filla i a la meva mare.
Jo no puc explicar a un nen que ha passat i perquè ha passat perquè ni jo ho sé però si que puc parlar de sentiments, d’amor, d’empatia i de sinceritat.
Jo no vull fer sentimentalismes, ni vull escriure per l’Ana coses boniques només vull aconseguir que la meva ràbia passi a ser pena i la meva pena passi a ser força per seguir endavant.
Gràcies a tots pels comentaris. Jo la coneixia i sé, sense cap dubte, que ella ho agraeix allà on estigui de tot cor.

53 comentaris:

Anònim ha dit...

Molts ànims a tots i sobre tot aquest nen que no li falti el caliu dels companys que segur que l'estimen. Es un dels cops mes durs que em de passar però no ho deuria de passar un nen. Quan sento aquestes injustícies de la vida... em pregunto.. on està deu? Per això el meu mes sincer pesam i ànims.
S.M.

Anònim ha dit...

Una mare increible, una bona persona, et trobarem a faltar. Una abraçada a la família.AG

Anònim ha dit...

L´hem conegut com a mare, sense paraules.....aixó és dur, molt dur,...i molt més injust....des del nostre petit espai de relació intentarem que el meravellòs somriure del seu fill estigui present el màxim de temps, i segur que ella sonmriura en veure´l. Vaja lliçó de lluita i coratge ens ha deixat. Un petò Ana, la nostra abraçada més sincera i molts ànims a tota la familia i la seva gent més propera.
Familia De las Heras Enériz.

Anònim ha dit...

Molts ànims JoseMª, t¨estimem molt.Silvia

Anònim ha dit...

un peto molt fort,i el nostre pesam. familia Torres

Anònim ha dit...

un escrit presios gracies montserrat sempre la recordarem

mamafau

Anònim ha dit...

Jo tinc la mort de la meva iaia molt recient pr ja era molt gran,92 anys i ja li tocaba descansar, pr molt q la hem plorat i la trobarem a faltar sempre. Lo q no es just es q passin aqstes coses. Si realment hi ha algù allà dalt, com pot permetre q s'ha li emportin la mare a un nen de 10 anys??? Hi han coses tant injustes...i mai trobarem una explicació del pq.
Una forta abraÇada a la familia.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Es una pena molt gran , ningú es mereix això i menys un nen de 10anys.la familia Bullich-Guiu dona els condols a la familia.

Familia Fortun Massague ha dit...

Difícil trobar paraules...un cop massa fort. No puc deixar de pensar-hi i només sento tristesa, molta tristesa. Amb 10 anys i sense mare, és injust. Molts ànims José Mª, els teus companys t'estimen moltíssim.
El més sincer condol a la família.
Ana, descansa en pau.

Anònim ha dit...

Una mujer maravillosa (que nos hacia sonreir),siempre con buena cara acompañando y buscando a su hijo en el colegio (aunque a veces nos comentara que no se encontraba bien, siempre tenia una sonrisa delante de su hijo).
Hoy se ha ido una persona que recordaremos el resto de nuestras vidas.
Mucha fuerza para todos los familiares. Seguro que tus compañeros de clase te ayudaran a llevarlo un poquito mejor.

Ana, siempre estarás en nuestros corazones.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Yo no te conocía, o si, quien sabe, igual nos habíamos cruzado mil veces en la puerta del cole con un "hola", sin saber nada de tu enfermedad, ni tan siquiera tu nombre... Pero esta noche rezaré por ti, porque yo si estoy segura que "Dios" te está esperando, me niego a creer que tanto sufrimiento sea en balde. Algo hermoso te está esperando, y ese "algo" cuidará de tu hijo aquí en la tierra.

Descansa en paz.

"En Tierra Extraña"

Anònim ha dit...

Realment és una experiencia molt dura pel nen i que ha afectat a la resta de la clase ja que s'aprecien al seu company El nostre condol a la familia
Familia Izquierdo Viladiu

Anònim ha dit...

La vida molts cops no és justa. Els nostres més sentits condols a la familia i sobretot al Jose M.

Familia Perez-Galan

Anònim ha dit...

No hay palabras ni tan siquiera para decir lo mucho que lo sentimos. Luchar contra esa enfermedad vale la pena, siempre hay esperanza, pero en este caso, su esperanza tiene 10 años, ya podias haberle dejado unos 10 mas, si tan buena era para llevartela, deberias de haber pensado que alguien tan bueno se merece estar un poco mas con su bebe.
Cuidala, y vela por los que se quedan aqui.

Un abrazo, muy grande para toda la familia.
Cris

Jordi Martinez ha dit...

Quan succeeixen aquestes desgracies, ens n'adonem de com és d'injusta la vida.
Com pot ser que un nen de 10 anys, amb tota una vida per davant, perdi la seva mare??Respostes no en tenim, però del que estic segur és que desde l'escola intentareu omplir, una miqueta, aquest inmens buit que li ha quedat a aquest nen.
Una forta abraçada a la familia i amics de l'Ana.

Anònim ha dit...

Una abraçada molt forta a la família, és realment injust.

Família Anguera-Aixalà

Anònim ha dit...

Lo sentimos muchísimo.
Fuè una gran persona que nos hara falta siempre.

Un abrazo a la familia y muy especialmente a Josep Mª.

Te recordaremos siempre ...

Genoveva - Sergio

Anònim ha dit...

Són moments molt díficils per tots i sobre tot per la família i amics..... vagi el nostre sentit condol

Família Rico Vicente

Anònim ha dit...

el nostre més sincer condol
Familia Izquierdo Cánovas

Anònim ha dit...

La mort és molt cruel i deixa una ferida que mai no queda curada del tot. Aquest cas, quan mora una mare jove que deixa un fill petit a més a més és inexplicable, injust, no hi ha paraules...Només vull donar ànims al seu home, al seu fill i a tota la seva família i amics per tirar endavant convivint amb el gran buit que ha deixat l'Ana. Una forta abraçada. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Has estat exemple de fortalesa. Avui l´escola plora per tú i els teus. Anims a tota la seva família. MS

Magda Altsient ha dit...

El nostre més sentit condol per la seva familia i amics.
Familia Garcia Altisent.

Fragment de "Lletra a Dolors" Miquel Martí i Pol.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Anònim ha dit...

Lamento profundament la mort de l’Ana. No la coneixia personalment, però en aquests moments tant dificils vull expressar el meu condol a la seva família, amics i la gent que la vareu conèixer
El seu fill de 10 anys segur que no entén el perquè de moltes coses i necessita més que mai a tots els que estimeu l’Ana, però estic segura que ella allà on és li transmetrà aquesta energia, força i afany de superació que ha demostrat.
Una abraçada i molts ànims per seguir endavant

Lourdes Borràs

Familia Leon Vilanova ha dit...

Ayer cuando lei el mensaje, me produjo una gran tristeza, por el niño y por la madre, en todo el proceso que han sufrido y en todo lo que habra llegado a pensar Ana y su familia...,mi pensamiento ha estado entorno a ella, no nos habiamos tratado pero ahora descubro la fortaleza interior que ha demostrado en este proceso.
Un beso para Ana , donde quiera que estes, y otro para Jose Maria y su familia

Anònim ha dit...

Deseamos acompañaros en vuestro dolor y expresaros nuestro más sentido pesame, por el fallecimiento de una persona tan querida e importante en la vida de todo ser humano, como es la propia madre¡¡¡ ánimo rezaremos esta noche por el eterno descanso de Ana y por sus familiares que encuentren el consuelo y se llenen de fortaleza, Un fuerte abrazo
Familia Fuenmayor Arango

Anònim ha dit...

Em sap molt greu, no tinc més paraules!!
No puc ni escoltar la cançó....
Molta força per aquesta família
Rosa B.

Anònim ha dit...

Mai estem preparats per la perdúa d'un ésser estimat, els pares estimem als fills com mai ningú ho farà. Sembla que t'arranquin un trosset del cor que mai ningú el podrà tornar a omplir perqué aquest troçet pertany sols a aquesta persona que has perdut. No és just perdre un pare o una mare a qualsevol edat, peró fer-ho en 10 anys a més d'injust és cruel . Les paraules de la gent no alivian pass aquest dolor pero si que us acompanyaran en aquests moments tant durs. Penseu que on sigui que estigui sempre estarà en el vostra cor, en la vostra manera d'actuar, de riure,de plorar...perque sempre formareu part d'ella, perqué ella així us ha ensenyat. Una abraçada molt forta per tota la familia
Familia Toiran-Prat

Anònim ha dit...

Des d'hair que em vaig enterar, no puc deixar de pensar en el Josep M.ª, no puc deixar de pensar com es deu sentir, i com explicar-li a un nen de 10 anys el per que de la mort d'una mare tant jove, si no ho entenem ni els adults.
El meu condol per tota la familia i amics.

Familia Royo Paredes

Anònim ha dit...

Em sap molt de greu. Ànims i força a la família i molta tendresa especialment per al nen. Segur que l'Ana descansa i continuarà acompanyant i donant coratge a la seva família.

Helena
mare pollet Adrià

Anònim ha dit...

El nostre condol a tota la família.
Familia Blázquez-Pando

Júlia 5è ha dit...

ERA UNA PERSONA MOLT SIMPÀTICA,NO ESMEREXIA RES DEL QUE HA PASAT.

JOSE Mª ESTAREM EL TEU COSTAT QUAN HO NECESSITIS.ANIMS TU HO POTS SUPERAR!!!!!!

JÚLIA 5è

Anònim ha dit...

es molt injust el que ha passat un no es pot quedar sense mare i meinx un nen de 10 anys JoseMª anims tots estarem el teu costat aina izquierdo viladiu

lydia lopez 5è ha dit...

No es just perque no s'ho maraxia ningu ni la mare ni la familia i menys el pobre Jose Maria.Pero no podem fer res l'unic que podem fer es donarli a la familia molta força.Jo fa dos anys vaig enterrar a la meva tieta de la mateixa enfermetat i fa tres messos al meu avi i ara tinc un tiet que tambe ho té bueno,Jose Maria que sapiguis que tota la classe em plorat .El nostre condol a la familia.Un peto i una abraçada molt forta.

Anònim ha dit...

Aquestes coses no hauríen de passar mai!!
Estic trista i molt emprenyada...la vida no és justa!!!
descansa en pau Ana

LAia

Anònim ha dit...

No cal dir res més, està tot dit, la vida és així, i contra això podem lluitar amb totes les nostres forces, però no decidim res ... molts ànims a tota la família i a seguir vivint pel José Mª.
Família Archilés Fandos

cristina aranda 5e´ ha dit...

Es injust jo he plorat molt i era la meva segona mare per mi. Sempre em comprava coses i manimava sempre que ho necessitava .Ella estava amb mi a las duras i a las maduras com es sol dir en castella mencantava com era ella i el seu fill.Ellsforman part de la meva familia . Ella es la millor persona del mon i aixo si que no so mereix ni ella ni ningu .HI han agut llagrimas a mars en aquesta casa . SEMPRE majudava quan jo tenia problemas. Jo l´estimava molt i encara léstimo i penso que a les personas que li queia malament era perque no la conexian.

Anònim ha dit...

UNA GRAN DONA TRANSPARENT I SINCERA.
ANA, GRÀCIES PER HAVER-ME CREUAT AMB TU EN EL CAMÍ DE LA VIDA.

EL NOSTRE CONDOL PER A LA FAMÍLIA.


SANCHO-DE DIOS

Anònim ha dit...

Animos JoséMª que en la escuela tienes muchos amigos y todos te queremos.
Todos estamos contigo.
Tu amigo Sergio Guerrero (1º)

Anònim ha dit...

JOSE Mª AQUEST MOMENT ES MOL DUR PERO PENSA QUE LA TEVA MARE SEMPRE ESTARA AMB TU LES MARES MAI ENS DEIXAN. UNA ABRASADA MOL FORTA .

LAURA SANCHO

micky y jordi (primos cristina) ha dit...

Micky y Jordi eras como una tia para nosotros lo eras todo,te has ido y no hemos quedado muy tristes
tu nos hacias reír,llorar de alegria,sants nos es lo mismo sin tí,nuestro mas sentido pesame para Jose Maria y Familia.te echamos mucho de menos.

Anònim ha dit...

Estic molt trista i em fa molta pena perque si a mi em passes no se que faria.Molts anims Jose!!!
T'estem esperant!
Andrea de las Heras 5è

Anònim ha dit...

Molt trista aquesta notícia ... aixó és el que més costa d'assumir a una familia i més a un petit que perd a la seva mare... no conneixía a l'Ana personalment, però estarà també en el nostre cor, la mamá d'un nen de la nostra Escola, lluitant dia a dia... el nostre condol per la Família de l'ANA.

Família Molins-Muñoz

familia dela cristina de 5e´ ha dit...

jo estic molt trista i elks meus cosins i tiets tambe molts anims al jose maria sempre estarem amb igual que la teva mare.La meva mare ha plorat moltissim perque nosaltres lestimem molt i ja savem que ella ens pot veure a nosaltres pero nosaltres no a ella per desgracia i jose maria tu pensa que ara esta en un lloc millor

jordi martinez angles cosi de la cristina aranda angles i el millor amic del jose maria ha dit...

m'enrecordo aquest estiu amb el teu vas d'orxata a la teva placeta. El dia que vem anar a la platja que ho vem passar d'allo mes be el dia que vem anar a HOSTALRIC tristos per tornar a casa i a tu se te va encendre una llumeta i vas dir de casa res ens anem a llançar tu sempre tan positiva tan forta, tan valenta, guapissima no t'olvidarem mai. Erats com la meva 2º mare en el col·legi deia que erats la meva tieta la meva mes sentida condolencia a la familia i el meu gran estimadissim JOSEP MARIA. ANA MAI TOLVIDAREM.

Miquel Martínez (cosi Cristina Aranda i amic del Jose Maria) ha dit...

Ana quan et vaig veura per primera vegada sabia que serias una bona persona i al cap de poc vaig veura que dins del meu cor habia una senyora que es deia Ana Garcia Garcia quan vaig saber que vas morir el meu cor es va destrozar a trosets petits molt petits i en un moment vaig pensar que sempre estarias al nostre costat i vui que sapigues que t'estimuu moltissim i sempre estare pensan en tu. M.M.A

Anònim ha dit...

No hi ha paraules, no estem preparats per aixó. Hem de valorar dia a dia el que tenim.
Sentim molt el que ha passat perque posar-nos al lloc de la família i per damunt de tot de l'Anna...No em vull ni imaginar...en fi, a tots ens vénen llàgrimes als ulls.
Una abraçada a la família.
Rosa.

Anònim ha dit...

El meu mes sentit condol a tota la familia...la veritat no tinc paraules...

Mònica

Familia Coll Borràs ha dit...

El nostre condol i una abraçada molt forta a tota la familia.

Familia Coll Borràs

Anònim ha dit...

YO TUVE LA GRAN SUERTE DE CONOCERTE Y PODER HABLAR CONTIGO HAS SIDO UNA PERSONA MUY CARIÑOSA,QUE JAMAS HAS DADO MUESTRA DE TU ENFERMEDAD,SIEMPRE CON UNA SONRISA EN LOS LABIOS Y UNA PALABRA CARIÑOSA,SIEMPRE APOYANDO Y DANDO ANIMOS A LOS DEMAS SIN PENSAR EN TI. SABEMOS QUE HAS LUCHADO CON FUERZAS EN CONTRA DE ESTE MAL,Y TE HA GANADO LA BATALLA.PERO NOS HAS DEMOSTRADO FUERZA Y UNA ENTEREZA INIGUALABLE,ANIMO JOSE MARIA Y
FAMILIARES PORQUE ANA EN DONDE ESTE SIEMPRE VA A VELAR POR VOSOTROS. AHORA MISMO ES LA ESTRELLA QUE MAS ALUMBRA EN EL CIELO UN BESO Y HASTA
SIEMPRE ANA
BEATRIZ SANCHEZ (MAMA DE ERIC FIGARO DE 3ª)

Anònim ha dit...

Cuando me lo dijo María, no me lo podía creer! Que injusta es la vida.

Como le digo a María, ahora más que nunca tienen que arropar a Jose Mª.

Mi más sentido pésame a la familia.

Mª Carmen Cañizares

Elia ha dit...

Las madres son únicas y deberían ser eternas...

Un beso allá donde estés y mucha fortaleza a su familia.

Familia Verdú Hernández

LAIA GISPERT 5è ha dit...

Jo no la coneixia pero tothom parlava molt be d'ella.L'anna era una persona molt simpatica ella aixo no so mareixia.AQUEST MOMENTS SON MOLT DURS PER TU JOSE MARIA PERO ENS TENS A TOTS NOSALTRES TOTS TAPOLLEM EN AQUETS MOMENTS ENTEM AMB TU I SOBRETOT TESTIMEM. CONTA AMB MI QUAN NECEWSITIS AJUDA O UN HOMBRO ON ARRECOLZARTE ESTAREM SEMPRE TOT ELS TEUS COSTAT I QUE SAPIGUS QUE LA TEVA MARE NA SE A ANAT PERQUE UNA PERSONA SEN VA QUAN JA NO LO RECORDEN I NO ESTA EN ELS NOSTRES PENSAMENT I ELLA ESTA EN ELS PENSAMENTS DE TOTHOM

LAIA GIPERT 5è

Anònim ha dit...

Tot el nostre ànim i suport a la Familia. Us acompanyem en el sentiment.

Familia Martí Pitarch (P1)

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...