14/3/11

Dilluns, 14 de març de 2011
PUNTUALITAT: DO DE REIS
Una de les coses que treballarem molt seriosament a l’escola és el tema de la puntualitat.
Les classes comencen puntualment i el fet de que fins les 9:10 ó més entrin nens amb comptagotes destorba el bon començament de l’activitat matinal.
La falta de puntualitat és una manca de respecte.
Els nens que arriben a la seva hora estan a punt, fins i tot han començat la feina. Tenen l’abric penjat i la bata posada. El material i els llibres a sobre de la taula.
El nen que entra tard interromp. Ha de dir bon dia, s’ha de treure l’abric i posar-se la bata. Treure els llibres i el material. Buscar els deures. Quan ja ha fet tot això ha de preguntar quina feina ha de fer i tots han d’esperar-lo.
Si tenen examen no es pot repartir fins que arriba tothom, no es poden començar els dictats, ni dictar els problemes de matemàtiques.
Si estan al gimnàs cal acompanyar-los.
La falta de puntualitat és un mal hàbit i un mal costum.
Sempre podem tenir un entrebanc, algun problema concret però arribar sempre just de temps o tard per costum és un mal exemple pels nostres fills i filles.
La puntualitat al matí és molt senzilla: posar el despertador 10 minuts abans.
Començar el dia amb més tranquil•litat ajuda en la concentració. Hi ha nens que venen a l’escola amb l’estomac buit, amb prou feines un got de llet, i desesperats corrents pel carrer.
El trajecte fins l’escola pot ser un bon moment de relació i conversa.
Recordar la lliçó, pensar en les activitats del dia que tenim per endavant i gaudir de l’estona d’acompanyar-los fins la porta és una bona manera de començar la jornada. Això té data de caducitat i si els porteu arrossegant i veniu barallats de bon matí és una felicitat petita que us perdeu.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord.

Anònim ha dit...

Completament d'acord!!! Per mi es esencial la puntualitat i reconec que, quan anem bé de temps, anar a l'escola és un trosset molt petit que dóna per molt. recordem coses, repassem coses i expliquem coses del dia abans que, normalment, estava massa cansat per explicar res. Rosa B.

Berenguer ha dit...

On s'ha de signar aquest manifest?

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb que la manca de puntualitat es una falta de respecta.
Els tenim que ensenya al menys una base per que tot funcioni be, i la puntualitat es vital per tot el que fem al llarg de la nostra vida.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Vull compartir un fragment del llibre "La Paradoja" de James Hunter:
“- Recordad que todo lo que hace un líder constituye un mensaje. Si llegamos tarde a nuestras citas, reuniones u otros compromisos, ¿qué mensaje estamos haciendo llegar a los demás? […]
Podem ser líders en algunes ocasions a casa, a la feina amb els amics, però fins i tot, en situacions on no som líders, ser puntual és ser respectuós amb l’altre i mostrar respecte cap a una persona és una manera de guanyar-se la seva confiança.
APM

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que s'els hi ha d'ensenyar la puntualitat com un valor més en la seva educació.

Anònim ha dit...

Estoy de acuerdo en todo lo que ha puesto. Si yo llego tarde por olvidar la bata o alguna cosa más es mi problema y no tiene que afectar a los demás niños del cole. Aún así intento ser muy puntual por respeto a todo el colegio.
Gema

Anònim ha dit...

Sens dubte la puntualitat es una mostra de responsabilitat, de respecte, un hàbit necessari tant per a aprofitar el temps personal com per a respectar el valuós temps dels demés.
M’agrada ser puntual i si per una causa no puc, em sap molt de greu...
Lourdes

Anònim ha dit...

Es impresionante!Es una falta de consideración a los demás, hacia el profesor y hacia los compeñeros. Y, desgraciadamente, a la falta de respeto se une la distorsión que ocasiona del grupo, porque entre que se quitan la chaqueta, el bolso ( cartera), una eternidad!
Soy del parecer que la puntualidad es un elemento indispensable dentro de las diferentes responsabilidades que tenemos en nuestra vida, como el deber de cumplir con nuestras obligaciones.

Nuria R. E.

Silvia M. ha dit...

Jo carregaré amb la meva culpa, no hi han excuses! I la culpable soc jo, encara que l'aixequi abans, sempre arribem just o tard. I m'aixeco a les 6:30 per qui pensi malament. Crec que ha après que "las prisas no son buenas", però no que fer esperar es molt lleig
I posats aprofitaria a dir-li a tots els pares que facin el favor de no posar-se a la porta de l'escola quan entren o surten els nens ja que interfereixen l'entrada o sortida.
Ara semblarà que nomes som nosaltres el que ho reconeguem, a partir de demà nosaltres arribarem a l'hora!

Anònim ha dit...

A mi m'agrada no haber d'anar corrents de bon matí, ja corro prou durant el dia,em considero una mica fanàtica dels horaris, em llevo molt d'hora al matí per no tenir que anar corrents i els nens saben perfectament que pel matí quan es despertan no es podan dormir, donçs el fet de surti de casa 5 minuts més tart de l'habitual suposa troba més trànsit del normal, a igual que els dies de pluja encara hem de sortir més d'hora. Intento sortir de casa amb temps suficient per arribar correctament abans de les 9,prevenin fins i tot algun petit entrebanc per la carretera i crec que poques vegades hem arribat tart,ara bé reconec que quan ho hem fet tant a mi com en els nens ens ha sapigut molt greu. A ells no els hi agradar arribar tart, precisament perqué han de posar-se la bata corrents...,crec que son plenament conscients de les consequencies negatives de fer tart, no em refereixo als càstigs sino al malestar que et crea, la nena fins i tot és posa molt nerviosa fins el punt que pel camí va preguntan si fem tart, i acaba possant-me més nervisosa a mi, i els nervis al volant no són bons,per aixó alguna vegada he optat per dir-li que no fem tart, fins a l'últim moment que els faig baixar del cotxe corretns. Tot i així i encara que són contades les vegades que han arribat tart demano disculpes pels inconvenients que aquest fet provoca a tothom.
Francesca

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb el post d'avui. Tots podem arribar un cop tard, però no es pot agafar com costum arribar sempre 5 minuts tard.
Aquest matí les meves filles s'han despertat 30 minuts abans de l'hora habitual. Volien arribar abans a l'escola.... i no recordo haver arribat mai tard. Fins que no he llegit el blog no he entès tanta pressió per anar a l'escola.

Laura

Anònim ha dit...

Qui hem coneix ja ho sap, nosaltres arribem als llocs entre 10 i 15 minuts abans. Prefereixo esperar jo a que m'esperin els altres. És una premisa que m'han ensenyat de ben petita.
Però, si els pares depenem de les iaies per portar els nens a l'escola, això ja és un obstacle. Iaia puntual, el nen arriba a fer fila i tot. Iaia no puntual,....
Però, tot i així, li dono les gràcies.
Gemma

Anònim ha dit...

a mi de bien pequeña me enseñaron a llegar puntual o diez minutos antes a los sitios y por suerte mi hijo esta aprendiendo lo mismo alomejor por eso no entiendo a las personas que por costumbre siempre llegan tarde a los sitios por mucho que se lo propongan.creo que la puntualidad es una responsabilidad y respeto hacia los demás y aunque parezca una tonteria el simple hecho de hacer que nuestros hijos lleguen puntuales al colegio hara de ellos un poquito mas responsables en el futuro GEMMA S

Divendres, 15 de desembre del 2017 CONCERT DELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DE P3 Aquí teníu els grans cantaires i ballarins. Esperem q...