Divendres, 18 de febrer de 2011
"LLORANDO POR GRANADA"
Divendres, per la tarda, vaig fer la sortida gairebé uns cinc minuts més tard.
Just quan anava a obrir vaig sentir música a la classe de 6è.
De primer moment no vaig fer cas malgrat que ja eren gairebé les cinc de la tarda. És típic i normal que la Srta Rosa apuri fins l’últim minut i més, les seves classes.
El que em va cridar l’atenció és que no era una cançó d’anglès. Estava sonant “Llorando por Granada”. Molt encuriosida vaig entrar a veure què passava.
- Què escolteu? Aquesta cançó fa “mil” anys que no l’escoltava.
- Hem estat explicant a Socials la pèrdua de Granada per Boabdill i ara escoltàvem aquesta cançó que en parla. Em van contestar gairebé tots a l’uníson.
De seguida em vaig posar a cantar-la amb ells, rient i intentant ballar al ritme àrab de la música.
La gràcia de ser Directora i mestra de Música a la vegada em permet tenir aquesta dualitat amb els meu alumnes: en un segon em poden veure cantant i passar a la seriositat més estricte. Ells estan acostumats. Són llicències que em permeto i que m’agraden.
Val a dir que vaig estar tota la tarda amb la cançoneta al cap i recordant la primera vegada que vam entrar a l ‘Alhambra amb la meva filla Marta. Li vaig explicar que Boabdil, l’últim rei de Granada, va perdre la ciutat en una batalla contra els Cristians. Quan marxava cap l’exili es va girar plorant a mirar per última vegada l’Alhambra i la seva mare li va dir:
Plora com una dona el que no has sabut defensar com un home.
La frase li va impactar molt i la va estar repetint durant tota la visita i el viatge.
Aquestes anècdotes només ens serveixen després per saber coses que ens fan guanyar al Trivial, com la cançó que van sentir, però anem omplint el bagatge de coneixements dels nens amb les eines, anècdotes i recursos de tot tipus. A l’ensenyament tot s’hi val.