COMPLICITAT
Una de les diversions d’aquests petits "Peixos" és cridar-me divertits, quan em veuen amb la càmera, i amagar-se a la caseta o a la “cova” del pati.
D’aquí quatre dies ens barallarem plegats per que estudiïn, facin deures, es comportin i siguin responsables i honestos. De moment gaudim el moment i em dediquen aquests somriures còmplices que tant m’agraden.
6 comentaris:
Quan trobem la complicitat amb algú no l’hauríem de perdre mai. No ens hem de deixar perdre una persona amb qui en tenim ja que amb un còmplice tot és fàcil i planer, s’hi estableix una relació màgica ja que encara que som persones diferents encaixem perfectament
Lourdes
Que be que s’ho passen, com disfruten aquest peixos.
Ara es el moment de jugar i riere amb els amics, després ja tocara estar una mica mes concentrats en altres temas.
Gracies per les fotografies.
Noelia Massagué.
Aprofiteu mares i pares d'aquests moments. Mai m'hagués cregut que em posaria nerviosa jo cada cop que ell té un examen. Estic tot el matí a la feina pensant, "com li haurat anat?","s'haurà distret mirant passar una mosca o haurà estat per l'examen?","si s'equivoca en alguna cosa tonta que hem estudiat em sentirà..." Tot un patiment i això que tan sols comencem. De tota manera quan els resultats són bons la satisfacció no té preu.
Marta Sanromà.
Aquests moments són els que fan soportar els altres. Quines carones d'alegria!!!
Què bonics que són!! i quina enveja!! que aprofitin tot el que puguin que com diu la Noelia ja els hi arribara.
Moltes gràcies per les fotos!
Tinc 21 anys i encara recordo quan jugàvem a amagar-nos a la cova del pati de l'escola. Un record molt bonic. I quina sort poder-lo reviure gràcies al bloc!
Publica un comentari a l'entrada