Dimarts, 22 de febrer de 2011
ESTUDIAR?
Els nens fan els deures normalment. No tenim massa lluita en aquest aspecte. De fet la lluita la teniu a casa.
El que no fan els nens és estudiar. Hi ha pocs que ho facin.
L’hàbit d’estudi cal començar-lo a 2n de primària, a molt estirar a 3r.
Un lloc tranquil, una taula i una cadira còmode, una bona llum, la televisió tancada i l’ordinador fora de la vista són imprescindibles a l’hora d’estudiar. Seure davant del llibre. Fer una lectura silenciosa, repetir-ho en veu alta. Per últim cal preguntar allò que han estudiat tot aprofitant l’hora del bany, el sopar, el moment d’anar a dormir o de camí cap a l’escola.
Per què els nens no estudien? Feu-vos la pregunta.
Massa activitats extraescolars? Poc ambient a casa? Massa soroll?
Avui llegia que els nens i els adolescents inverteixen una hora i mitja al dia a les xarxes socials. Ara està clar el motiu de la falta d’estudi.
Visiten pàgines web gens infantils i res educatives. Quan un nen està davant de l’ordinador es porta bé, juga i no molesta. Però recordeu que no estudia.
10 comentaris:
Per que els nens no estudien?? Evidentment per culpa nostra, els pares. Lògicament si per ells fos, mai és un bon moment per estudiar, llegir i fer els deures. El comentari normalment és: "ja m’ho sé o ja ho faré", però la nostra resposta sempre és la mateixa: "A veure ensenya’m que ja t’ho saps o va quan abans facis els deures abans podràs jugar" Per sort la lluita cada vegada és menor, va adquirint l'habit d'estudiar i fer els deures perquè veu la recompensa en el resultat final.
Lourdes
Això que dius és una realitat, és molt cómode que estigui "conectat", d´aquesta manera hi ha pares que obliden les seves funcions xq així els hi és molt cómode... quan arribi l´hora intentarem que a casa no passi.
Ens donaràs alguna pista de la disfressa?!?!?!
Patrícia
Mi hijo si que estudia, pero solo las cosas que le gustan, sobretodo Medi natural. Intento motivarlo con cosas nuevas, deberes nuevos y cosas varias que pueda manipular y aprender pero sobretodo que disfrute. Es importante una buena mesa, una buena silla, luz y todo el material que necesite a mano.
Pedro
Doncs a mi repetir una lectura un cop i un altre mai m'ha servit. Memoritzar "fent colzes", que dèiem abans (no sé si encara), m'ha estat impossible. Suposo que per això sempre m'han agradat les ciències pures, sóc geòleg, i no llicenciat en història, en filologia o en dret. A mi el que m'anava bé és tenir al costat paper i llapis, i resumir el que anava llegint, sobretot amb les coses més complicades. D'aquesta forma, havies de fer diferents esforços consecutius sobre un mateix concepte, que al final acabaves comprenent:
1. recordar el que havies llegit
2. mastegar-ho i pensar com ho escriuries
3. escriptura del concepte
4. relectura
5. comparació amb l'original
6a. Està bé? doncs a pel següent
6b. Està malament? Santornem-hi
LluísR
A mi particularment en costa que es posi, reconec que es un nen "vago" i "tranquil" però he trobat crec la forma de motivar-lo. Sempre li entra son a la hora d'estudiar o li surten les llàgrimes de cocodril perquè "no he entenc". Fer-li exemples que ell pugui entendre i ho vegi com un joc. Ahir per exemple no entenia quan tenia que posar "ia" o "hi ha" puff... jo no tinc nivell de català escrit (be ni parlat) però crec que al final ho vam aconseguir... sobre tot intentar que entenguin lo que estudien, estudiar sense entendre el que, no te sentit.
És cert que costa molt aprendre l'hàbit d'estudiar. Fer els deures és ja una rutina però estudiar requereix un esforç extra i és molt complicat. A vegades en tenen prou amb les explicacions de la classe i llavors com que treuen bona nota es confien i pensen que no cal estudiar.
Estar atent a classe és bàsic, amb això ja hi ha molt guanyat però per descomptat no n'hi ha prou. Encara que només atenent a classe treguin bona nota no hem de permetre que es refiin, perque ara tenen poca materia però el dia que tinguin molt per estudiar que passara....
Estudiar en casa , y hacer los deberes estoy convencida es nuestra responsabilidad ;
A mi niño le cuesta mucho empezar y además se distrae con mucha pero mucha facilidad ,
generalmente tardo más tiempo en crear el ambiente apropiado para que haga los deberes y
estudie a gusto que él en terminarlos.
Estudiar si le cuesta un poco más , porque siempre "según él" necesita mi ayuda excepto para las mates porque le encantan; aunque estoy segura que esta capacitado para hacerlo todo él solo, delly
Nosaltres amb la nena la veritat no tenim gaire problema, es una nena constant i madura en el sentit que ella mateixa sap que quan arriba a casa el primer és fer els deures i si cal estudiar, després si hi ha temps jugarà. A vegades com suposo que és normal em diu mama es que no ho entenc, pero jo ja se que és perqué si li explico és més fàcil que si ho té que llegir, així que li dic donçs tornau a llegir, i jo sense que ella s'adoni l'observo fora de l'habitació. Evidentment quan té dubtes li explico pero m'agrada que estudi sola i amb un paper i un llapís per escriure aquelles paraules que costan memoritzar o no enten per després comentar-les.
Amb el nen és una altra história, hem aconseguit que segui a la seva taula i que sigui conscient que fins que no acabi la feina no és pot aixecar, igual que fins que no s'acaba de dinar. La veritat pero és que de mica en mica i dia a dia va millorant i adquirin bons hàbits per quan arribi a primer la meitat de la feina ja la tinguem feta. Els hàbits son molt importants. Jo sempre he sigut incapaç d'estudiar directament d'un llibre, sempre habia de fer resums, i dels resums esquemes, si que és cert que perdia molt més temps, pero a mi em funcionaba perqué quan habia d'estudiar els esquemes i els resums el 90% ja m'ho sabia. Crec que cadascuú ha d'escollir la seva própia técnica d'estudi. I està clar que passar molta estona davant l'ordinador o davant la tele no és bó,ni pels nens ni pels grans, encara que per molts de nosaltres sigui la nosta eina de feina.
Francesca
El meu fill fa segon i hem d'estudiar junts. Encara no sap fer-ho sol. Ho llegim,li pregunto,ho tornem a llegir,li explico,li torno a preguntar...normalment s'ho apren. Li torno a preguntar abans d'anar a dormir,de camí al cole... tot bé. Però què puc fer quan respon la pregunta més tonta malament perquè s'ha distret o ha parlat quan no tocava? Matar-lo?
Ahir surt del cole i..."mama, m'he equivocat amb una pregunta més tonta..." Amb preguntaven "això" i he respost "això"...Què tonto,no mama? si era "això"...Crec que aquest cop serà un notable..."
En aquells moments no sabia si matar-lo per la reposta equivocada sabent la correcte o riure perquè realment la resposta era de riure i d'estar realment als núvols. Bè,jo seguiré fent la meva feina que és ajudar-lo en els estudis i en el que faci falta.
Marta Sanromà.
Publica un comentari a l'entrada