3/10/11

Dilluns, 3 d'octubre de 2011
LA FORÇA
Si hi ha una cosa que m’emociona sempre, absolutament sempre, són els castellers.

De ben petita els meus pares em portaven a la Plaça de Sant Jaume a veure’ls. Recordo que admirava la força i la valentia.
Veure l’anxaneta a dalt em produïa, i em produeix, un corrent elèctric per tot el meu cos. Els pèls de punta i l’emoció acostumen sempre a paralitzar-me quan els veig.
El so de la gralla explica l’estat del castell i ens informa del valor.
Malgrat tot jo sempre admirava secretament a l’aixecador. El més petit, el que no saluda, el que no rep els aplaudiments, el que no fa un petó al públic però el que sosté a l’anxaneta.
De fet és el que fa l’esforç en silenci, però no per això és menys esforç.
Un castell és com la vida.
L’anem fent amb esforç, amb força, amb perseverança, amb emoció... i quan tot cau tornem a pujar amb superació, amb més esforç, amb voluntat i amb més força que mai.
Si puc transmetre als meus alumnes una petita part d’aquest missatge de ben segur em sentiré el millor aixecador del món. Ells seran la pinya que aixecaran la seva vida... i seran els anxanetes de la seva pròpia vida.
La vida és plena de dificultats.
L’important és tornar-se a aixecar
I lluitar fins al final.



14 comentaris:

Silvia M. ha dit...

Sense comentaris, simplement... emocionant!

Anònim ha dit...

Avui m'han saltat les llàgrimes de l'emoció...Quin video més bonic...Totalment d'acord amb les teves paraules...Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Una paraula... impressionant!!!

Reflecteix perfectament la vida, que ens fa caure mil cops... però ens aixequem i continuem fent-ho encara millor. Cal que siguem la pinya dels nostres fills.

Montse Galan

Anònim ha dit...

No hi ha paraules!!!! Precios!!!

Marga Pitarch

Anònim ha dit...

Tens tota la rao "un castell es com la vida.
Aixecar, caure i tornar aixecar amb mes esforç que mai.

Impressionant.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Un video molt maco i emotiu, tal com és la vida, moments bons, moments dolents,lluita, esperança i superació.
Francesca

Laia ha dit...

una gran llicó de la vida, sense paraules...

Patrícia Borràs ha dit...

L´esforç, la constància i la superació personal són la marca, a aixecar tots els nostres castells cada dia, no decaiguem mai!!!
Preciós i emocionant!!!
Patrícia

Pais secret ha dit...

Amunt Montserrat!!! ;-)

Noemi Massague ha dit...

Un gran video...una gran veritat.

AINA ha dit...

Quin missatge mes clar!!! precios no calen moltes paraules com sempre una imatge mes que mil paraules que bonic!

Aina G .

Anònim ha dit...

Sempre ens aixequem amb nous aprenentatges de cada caiguda i ancara que sempre hi ha algú al voltan que et dona la ma, és un mateix qui ha de treura la força interior per seguir endevant, només un pot ensortir-se´n.Quan creus amb tu i amb el que fas i sens,llavors saps qui ets i pots començar a caminar un altre cop.
Sincerament genial!!!
Mònica

Anònim ha dit...

Amb els 36 anys que tinc he caigut molts cops però per sort sempre m'he aixecat. S'ha de ser sempre positiu i quan sembla que ve un altra caiguda,caure si cal, però tornar a aixecar-se. Sempre hi ha un per que o per qui aixecar-se,sempre,encara que sembli que no...
Preciós Montserrat!!!!
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Hola!
A mi també m'agrada molt veure els castellers en acció, es barreja l'emoció i el patir per a que no caigui. Quan comença a sonar la gralla, vol dir que va de debò, que el castell s'aixeca i tot és silenci i atenció als components del castell. Tens raó Montserrat, en un castell tothom és important, des de la pinya fins l'aixeneta i a l'escola i a la vida, tenim papers diferents però sense els altres anem coixos i és més fàcil que el castell caigui.
Ja ho diuen, la pinya fa la força!(la gralla ja s'escolta... Som-hi!)
Helena Palau
mare dofí Adrià Cubells

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...