6/11/11

Divendres, 4 de novembre de 2011
PLOU, PLOU I PLOU
Quan plou es poden fer moltes coses.

Es pot badar per la finestra tot mirant com cau aigua, es pot llegir amb el soroll de la pluja de fons, es pot anar de passeig ben protegit i deixar volar els pensaments, fins i tot es pot donar classe de socials i de cop i volta fer escoltar la pluja als nens.
Però el que no es pot fer es anar d’excursió amb cinquanta criatures i empastifar-les en un mar de fang, tampoc les podem tenir tancades en un taller d‘una masia quan frisen per sortir a fora a córrer i gaudir de la natura que queda força lluny del seu dia a dia.
Tampoc es pot fer el partit de futbol de la nostra lliga escolar i estrenar la nova equipació. Encara menys es pot fer una llarga fila de nens i nenes amb totes les mides de paraigües, per anar a la piscina on es mullaran de cap a peus però que han d’arribar secs al vestuari.
El que també implica la pluja és que anular una excursió suposa molts mal de caps.
Primer cal prendre la decisió i resar perquè al cap de mitja hora no surti un sol espatarrant.
La casa que ens espera arrufa el nas pel mal de cap que suposa avisar als monitors i programar un altre dia. La companyia d’autocars contempla que un cop els cotxes surten de cotxeres és un servei que cal pagar plogui, nevi o s’enfonsi el món.
Cal negociar un altre dia, que ja no pot ser un divendres ja que les excursions es programen amb un o dos cursos d’antelació i no estic exagerant gens ni mica.
Cal amenaçar a la companyia d’autocars en no tornar a treballar amb ells si em cobren el servei sencer o ni que sigui una penalització. Això és complicat de fer.
El que tampoc es pot fer és una sortida escolar on tothom porta el paraigua a la cara impedint veure qui s’amaga a sota i cal deixar sortir els nens amb l’esperança en que tothom trobi el seu fill de manera ràpida i senzilla.
Tot això a més cal fer-ho tot sentit la rialla burleta del Sr Pinyol que em diu: no t’agrada tant la pluja? No és tan bonic? Això és un desastre, home!

Veritablement els pares sempre tenen raó.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

"La pluja és molt necessària"...Jo ho sé i la meva mare m'ho repeteix quan renego perquè plou...A mi la pluja em deprimeix i trobo que ho complica tot...No m'hagués agradat trobar-me en la teva pell divendres passat...Per sort avui he pogut veure un raig de sol. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Uff!!! és una aventura més gran, anul.lar una excursió que fer-la!!!!

Montse

Anònim ha dit...

A mi m'agrada la pluja peró quan la veig i l'escolto desde la finestra de casa, quan no tens cap necessitat de sortir de casa, llavors si que m'encanta que plogui, m'agrada el color negrós del cel i la sensació de fred. Ara bé la pluja de divendres no em va agradar gens, els nens tenien moltíssimes ganes d'anar d'excursió, peró a mi plovent com plovia la veritat és que no em feia cap gràcia sobretot el recorregut amb autocar, que ja de per si no m'agrada. A més haver de quedar-se tancats a una gran casa sense poder disfrutar de l'aire...
Les anulacions que vas haver de fer segur que no van sentar gens bé, peró no era culpa de ningú, la única culpable en tot cas va ser la pluja, peró com hi ha el famós refrany, no llueve nunca a gusto de todos.
Francesca.

Anònim ha dit...

Ja vaig patir aixo d´ anul.lar una excusió.......quin enrenou, avisar als pares, autocars.........i els despistats que no apareixen al migdia i no es localitzen.....les cares dels nens d decepcio..... Vamos que aixo no t´ ho canvio!!!!!!!! Eva

Anònim ha dit...

Pluja, trons, paraigües, grans i petits bassals, nens juganers que els trepitgen, pares que criden i renyen pero que en el fons voldrien fer-ho ells...
Tota una aventura entrar a l'escola un día així! I no diguem si a sobre hi ha excursió! Pares preocupats, mares trucan-se: tu en saps alguna cosa mes? Has pogut esbrinar alguna cosa? Truca'm si saps res que avui no he pogut anar a despedir-los... Quin patiment! Per fi algú et truca i sents: s'ha anul.lat! Respirem. Tot i que els dies de pluja m'agraden anar en autocar em preocupa. Els conductors són bons professionals però el patiment dels pares no ens ho treu ningú.
Segur que tu has passat molts nervis però els que esperàvem noticies també hem patit una mica...
És un bon enrenou organitzar de nou però l'ilusió que tenen tots avui amb la nova data no es paga.
Gràcies per la dedicació de tot l'equip
Montse

Anònim ha dit...

Sr.Pinyol,el meu fill Marc va dir el mateix que vostè. havia de ser ser un divendres fantàstic i va acabar sent un divendres desastros. Portava una emprenyamenta impressionant. Primer per l'excursió i després pel partit de futbol. Sort que li va durar poc i amb el xou de la fila, camí de la piscina,se li va passar tot.
I com ja li he dit al Marc,tots els problemes fossin aquests. Ja tenim una nova data per l'excursió i un altre pel partit. Espero que el tema autocars també s'hagi solucionat bé.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

PLUJA PLUJA PLOU MOLT VISCA PLOU!!!


MARTI BORRAS BORRAS