Diumenge, 7 de novembre de 2010
NO DIGUIS Y GREGA MAI MÉS
La y grega desapareix i passa a dir-se ye. A partir d’ara no s’accentuarà l’adverbi ni els pronoms demostratius, fins i tot en cas de possible confusió.
Els monosíl•labs perden l’accent gràfic i canvia la utilització de la “q”.
Es cataloga “ex”, “anti” i “pro” com a prefix, de manera que s’escriuran enganxats a la paraula que acompanyin.
Tot això diuen que és per afavorir la unitat del castellà als dos costats de l’Atlàntic.
??????????????????
Unitat? Per què volem la unitat d’un idioma quan el que el manté ric són les variants pròpies, genuïnes i territorials?
En temps en que l’ortografia és un cavall de batalla important només falta que ara ens canviïn les normes.
Els alumnes es confonen i els mestres dubten, això és el caos de l’ortografia.
Llegia a la premsa que amb aquests canvis ortogràfics podrem llegir Borges i Delibes. Ara entenc perquè no els llegíem, el motiu és perquè no els enteníem.
Dissabte, en una botiga de Barcelona em van dir:
“Estos polleros le sientan chévere. Són un chance por el costo que tienen. Recién llegaron, apúrese. Però no los maneje en el lavarropas.”
Ja que hem d’unificar la llengua amb l’altre costat de l’Atlàntic les mestres de Llengua castellana començaran a parlar així als nens a les escoles.
D’aquí a poc no entendran a Cervantes però tranquils que, segons els entesos, entendran a Vargas Llosa.
Quina tranquil·litat que ens dóna això.