11/11/10

Dijous, 10 de novembre de 2010
COL·LECCIÓ DE REGALS
Tot i que ultimament no parlo de felicitats petites no vol dir que no les tingui. Cada dia intento tenir-ne alguna, si més no la rebusco entre els fets del dia i normalment la trobo.
Avui però, arrel d’una cosa que m’ha passat, he pensat que cada dia rebré un regal.
Heu llegit bé: rebré un regal i seré conscient d’això.
Evidentment parlo de regals no materials.
Proposar-se donar un regal és relativament fàcil.
Malgrat soni pressumptuós a mi no em costa fer regals i sóc generosa amb facilitat. Però l’altra banda de la moneda, i un defecte meu, és que embolicada entre el que dono no veig el que rebo i això ho he de canviar.
Ser conscient de que algú et fa un regal i trobar la felicitat i la gratitud en aquell detall crec que és més complicat i requereix més esforç.
Tot regal és un desig de felicitat quan t’el donen.
A vegades som exageradament egoistes i només valorem i recordem el que hem donat i no som capaços de veure el que hem rebut.
Hi ha mil regals diferents, embolicats amb papers meravellosos d’emoció i grans llaçades plenes d’amor.
Aquesta tarda m’han donat el regal de la confiança i la sinceritat i aquests quatre minuts que ha durat la conversa ha estat el millor moment del dia.
Jo ja he rebut avui el meu regal, i tu?
Col•lecciona regals que et facin i de ben segur acabaràs millor el dia recordant el que han fet per tu.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes entrades em fan pensar i m'agraden molt.
Gràcies.
Nieves

Anònim ha dit...

Jo també l'he rebut!!!

Laia

:-) ha dit...

Sembla que la paraula regal desentona amb tot el que no es pugui embolicar. Però no sempre ha de ser així. Hi ha regals que no costen diners, però que valen un imperi.
SOMRIU
Somriure fa feliç, a qui somriu i a qui veu somriure
Somriure no costa gens i dóna per a molt.
Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ésser etern.
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure que vosaltres mereixeu, sigueu generosos i doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.
:-)

Anònim ha dit...

Quanta raó en les teves paraules. M'encantat el teu escrit.

Laura

Anònim ha dit...

Jo diria que a mi m'encantan els detalls, sempre m'han agradat pero reconec que aquests detalls els valoro més desde fa aproximadament tres anys i mig quan va haver un canvi important a la meva vida, desde llavors cada dia al aixecar-me i obrir la persiana veig les coses de diferent manera i intento mirar-les sempre en positiu. M'agradan moltíssim les sorpreses i m'agrada encara més fer-ne, crec que es la salsa de la vida, el que fa que un es senti viu. I parlan de regals aprofito a destacar tres que he rebut indirectament aquesta setmana a través del Sergi, no diré noms, segur que aquestes fantàstiques persones amb les meves paraules es sentiran identificades: una trucada a primera hora del matí, una nota sincera i entrenyable i un avi que ha tingut la molestia de venir a la meva feina i que quan el veig penso sempre que ojalà quan jo tingui la seva edat tingui la seva vitalitat.
Bon cap de setmana.
Francesca

Anònim ha dit...

Totes les nits abans d´anar a dormir tenim un ritual..pipi, dents i conte...i despres ens diem bona nit mami, bona nit carinyo...però l´altre nit va ser diferent i la meva petita en va regalar la millors de les frases....mami recorda que mai més estaras sola en te´ns a mi i jo mai, mai et deixare i quan sigui gran no marxare...buffff ella no sap que desde el primer dia que va neixa jo no estic sola i que quan sigui gran marxara però jo sempre estare amb ella....
Mònica

marta (volar de nit) ha dit...

Gràcies! Aquest apunt és un regal

Anònim ha dit...

yo cada mañana me voy a trabajar con el mejor regalo del mundo para mi.cuando me acerco a la puerta para irme mi hijo viene corriendo y me de besos hasta que llega el ascensor y espera que cierre la puerta del ascensor para decirme adios.para mi esos pequeños regalos valen mas que nada material.espero que los tenga siempre.

Patrícia Borràs ha dit...

Hem de probar de trobar els petits regals q tots rebem cada deia q són molts de ben segur i deixar le cavories una estona x disfrutar tot lo bó.

Patrícia