Dimarts, 16 de novembre de 2010
EXAMEN DE FLAUTA
El dia que hi ha control individual de flauta és especialment intens.
Estan nerviosos i neguitosos.
Es curiós perquè entre ells s’estableix una xarxa de protecció especial que no acostumo a veure en altres camps a l’escola, ni tan sols en l’esport.
Els nens són per naturalesa competitius i molt molt xivatos.
En canvi quan hi ha l’examen de flauta s’animen i s’ajuden d’una manera especial.
M’agrada molt observar-los.
Les normes de la flauta són molt estrictes a l’escola. Ells no poden tocar mai la flauta si jo no estic al davant. La flauta no es pot treure de la funda fins que jo ho dic i no es pot tocar fora de la meva classe, i sota cap concepte a l’hora del pati.
Aquesta norma respon senzillament a una qüestió de seguretat: si tens la flauta a la boca i et piquen per darrere les dents surten volant.
El dia d’examen m’esperen tots amb la flauta a la mà i només entrar em recorden: Senyoreta avui hi ha control!!!
Seguidament poso una feina, que ja sé que no faran, i començo l’examen.
La rutina és sempre la mateixa: a la meva taula venen per ordre de llista. Sempre ha d’haver el nen que s’examina i l’altre que espera. D’aquesta manera es fa tot molt àgil.
S’esperen el seu torn amb nervis, es donen copets a l’esquena i pateixen fins l’últim moment.
Superar aquests moments és important. Malgrat que en aquell moment ho passen malament cal enfrontar-se amb la por al ridícul, amb la vergonya de que només es sentin les notes desafinades a la classe i sentir-se centre d’atenció quan no domines la situació. Tot el que es supera de petit és feina feta per més endavant.
L’anècdota més divertida ha estat la següent:
- saps què senyoreta, vaig estudiar amb una flauta dels xinos!!!
M’ho ha dit amb mirada burleta sabedor de què vull totes les flautes de la mateixa marca i que sóc força contraria a productes barats, de qualitat dubtosa, com a material escolar.
- Què dius??? Explica’m
- Em vaig deixar la flauta a Barcelona el cap de setmana i la mama em va comprar una als xinos per poder estudiar
- No m’ho puc creure!!!
- I saps que??? Aquella flauta de joguina sona millor que aquesta que ens vas fer comprar tu!!!
- Toca d’una vegada perquè estic perdent la paciència.
Val a dir que ha tocat perfecte, amb la flauta oficial, i ha tret un Excel•lent, Felicitats
8 comentaris:
La veritat és que s'ho han prés al peu de la lletra; la meva filla estava moooolt nerviosa, més que en qualsevol altre exàmen... Llegin-te entenc, que no és pel control en si, si no que per tot el que l'envolta.
De totes les maneres a sortit molt contenta, per ella i per els seus companys.
Laia
Fins a cinc nenes tocant la flauta vaig comptar ahir en el curt trajecte que va de la feina a casa.
Una d'elles, a més, va torturar les meves orelles —i les de deu persones més— a la cua del súper més de vint minuts sense parar, amb la combinació aleatòria i totalment cacofònica de les notes do, re, mi.
De qui va ser la idea que els nens aprenguin a tocar la flauta a l'escola? I per què li diuen flauta dolça si hom pot comprovar a la seva pell que és un dels màxims exponents del què és una contradicció?
Mª ANGELS
Mentre llegia, he recordat els meus dies d'estudiant, per sort la flauta no és un record angustiós, sort pero, que no ens feian cantar un per un sino jo crec que mai hagués aprovat. Pero si recordo perfectament els controls orals i ho faig perqué jo era de les que em posava molt i molt nerviosa i com anavam per ordre de llista degut el meu cognom jo era sempre de les últimes. Perqué s'acostuma a seguir un ordre de llista als controls? era un pregunta que em feia molt sovint fins que un dia li vaig fer la pregunta a la senyoreta, jo tota decidida vaig aixecar-me vaig fer el control de càlcul i una vegada acavat i amb ell superats els nervis vaig mirar-la i li vaig dir senyoreta crec que no es just que sempre es segueixi el mateix ordre, perqué els que esperem encara ens posem més nerviosos, la seva resposta va ser clara, per tres motius, un has de pensar que d'aquesta manera els que espereu teniu més temps per anar repasant (jo no ho crec perque el que no has aprés ja no ho faràs en 10 minuts), segon perqué la vida no es justa (amb aixó tenia raó) i tercer, perqué jo soc la senyoreta, aquesta és la meva classe i jo soc la que posso les normes (la vida segueix sense ser justa). Imagino en aquests nens esperant que els hi toqués i recordo perfectament la sensació. Ànims a tots.
Francesca
Jo estic molt contenta pel tema de la superació personal..... es molt complicat posar-se davant de tots els nens i "atinar" als foradets....jo no m'hi veig capaç..han estudiat molt.
Merche
Apart d´aprovar o suspendre, com dius, està el repte de superar el ridícul, és un tema q crec q em de tractar de ben petits xq hi hauràn molts moments en que coldràn que la terra se´ls empasi i quan abans els ensenyem a superar aquestes pors millor
Patrícia
Mi hija desde hace más de una semana ha hecho una hoja enla nevera donde todos los días apuntaba las veces que le tocaba ensañar con la flauta, y lo seguía al pie de la letra.... al final con buen resultado! estaba feliz por la nota alcanzada.
Felicidades Ariadna!
El Marc practica i la Mireia el copia, fan un bon duet. La veritat, cada vegada sona més dolça.
Teneis toda la razón, lo que más cuesta es ponerse delante de toda la clase y tocar la flauta.
Es un examen de flauta y un examen de superación.
Noelia Massagué.
Publica un comentari a l'entrada