Dilluns, 2 de juny de 2008
MANIES
El mes de juny és un dels mesos més antipàtics escolarment parlant.
Comença a fer calor i els nens estan especialment neguitosos.
El dia s’allarga molt i això descol·loca. Gairebé el sol no s’ha amagat i ja han d’anar a dormir.
Els llibres estan pràcticament acabats, estem fent tapes, acabant controls però no podem abaixar el ritme... queda molta feina per fer.
Notes, àlbums, informes, reunions d’avaluació, classes obertes, graduació, dibuixos per a les tapes, adonar-se que uns han aprés molt i altres no tant i seguir amb el treball de cada dia... tot respirant l'ambient de vacances.
El pitjor de tot per a mi és donar les classes amb les finestres obertes.
És una mania que tinc: no puc estar a la classe amb les finestres obertes.
Cada dia es repeteix la mateixa rutina. A primera hora del matí s’obren les finestres fins que arribo jo i les tanco. Quan entro a una classe el primer que faig és tancar les finestres. Els nens ho saben i alguns fins i tot se m’avancen, tot ajudant a tancar, quan em veuen entrar.
Tanco finestres també amb les classes buides, quan els nens estan al gimnàs o al pati.
Curiós. Algun psicoanalista en faria un estudi, de ben segur. De moment però, seguiré tancant les finestres quan jo doni la classe, tot esperant que la calor trigui el màxim en arribar.
8 comentaris:
Tens raó. És un cosa que no pensem, al juny fa calor i s'han d'obrir finestres però el soroll del carrer (siguin els ocells, els de BCNeta que passen, les senyores que parlen pel carrer, les motos excesivament sonores, etc.) tot aixó molesta i és clar, despista qualsevol cosa que estiguis dient o escoltant (i més als nens). A la feina també ens passa, obrim per refrescar l'ambient i molesta sentir tants sorolls (no crec que faci falta cap psicoanalista, són maníes que tots tenim, com qui sempre tanca portes). Sonia M.
Aqui teniu un bonica poesia infantil per alegrar-vos el mes de Juny :-)
Ens regala juny
la millor temporada.
Per molt que matinis,
no veus l’albada.
Els dies són llargs
i la llum molt clara.
Ens regala préssecs i cireres,
banys a la mar blava,
les tardes lliures
i les vacances més llargues.
Ens diu amb veu emocionada
que el curs té la cloenda preparada.
Ens convida a fruir
de la revetlla amb màgia estelada.
Ens duu el solstici d’estiu
per acomiadar una primavera ja caducada.
Et rebem, juny,
amb una forta abraçada.
Anims que ja sou a la recta final
Entenc perfectament que treballar amb soroll es horroros, ho sabré jo que tot el dia sento motos, ara be, quan arribo a casa, jo tinc la sort de viure a un lloc on davant desde el menjador veig la muntanya, obro totes les finestres i sento els ocells, els gossos, veig a la gent caminant pel bosc, i sento felecitat. jo cada matí ja sigui hivern, estiu, nevi o plogui prenc el meu cacaolat sentada a la escala del jardí escoltant com a màxim els ocells, i el silenci, i aixó ho valoro precisament perque vivim en una ciutat plena de sorolls, fums, i contaminació.
Per cert molt maca la poesia.
Francesca.
És cert, treballar amb sorolls es molt molest i despista moltíssim, però hem de pensar que comença a fer calor, els nens porten bata i a les classes entra el sol.
Siguem una mica més flexibles en aquest aspecte o penseu en posar alguna mena de ventilació. És una proposta ja que a vegades els nens surten molt agobiats.
Salutacions.
En aquesta feina cada mes té els seves coses i el juny el que té és que passa molt ràpid i que la canalla està esverada de debò.
Pel que fa a les finestres jo com a màxim les deixo obertes un pam, és molt fàcil que es distreguin amb sorolls externs.
Salut
Anims que ja esteu a la recta final, ah! i tranqui que no farè cap estudi psicoanalista...je je, tan sencill com una costum.
Petons
Dolors C.
Una altra aportació poètica per donar valor al Juny!
UN PREC
En les noces de S. i M.
Ara que l'amor us porta
l'un cap a l'altre i que semlba
que al món ja no hi ha res més
fora d'aquest obsedir-vos
per poder tenir-vos sempre,
jo vull fer un prec als Celestes:
que ells us guardin de tancar-vos
al tris redós solitari
on l'Amor es desvirtua,
que ells us facin solidaris
del gran corrent de la vida,
generosos en la carn,
que a l'esperit dóna força,
i generosos de cor,
que a la carn dóna sentit.
Que allò que el Temps, que és voraç,
s'afanya a voler menjar-se
(fidelitat, alegria ...)
vosaltres, ambo força doble,
corrent més que ell, estimant-vos,
pugueu dur-ho al seu esclat.
Així el goig dels vostres cossos
en aquest juny tan pletòric
serà de l'Amor penyora
en un Juny solar i etern.
Narcís Comadira
Pels que estem a fora el ritme trepidant i antipàtic del mes de juny ens sembla molt atractiu. Sentir parlar d`albums, informes etc ens sembla molt bonic. Pel que fa a les finestres jo crec que tants nens al voltant tot el dia no et permet ni un soroll de més. Jo tinc dos nens a casa i alguns dies no soporto ni sentir la tele.MS
Publica un comentari a l'entrada