Dijous, 19 de juny de 2008
FINAL DE CURS... PERÒ CONTINUEM
El curs arriba a la fi. Ha estat un bon curs escolar. No m’agrada massa fer valoracions, ni memòries, ni tan sols propostes de millora per obligació i per què toca fer-ho.
Penso que la vida es viu dia a dia. Cal aprendre amb el present i gaudir d’allò que se’ns posa davant. Millorar cada dia i posar esforç i il·lusió, tot el demés és passat o futur.
No podem viure del passat ni esperar que arribi el futur. El moment és ara mateix.
Tampoc m’agraden els acomiadaments. Mai m’acomiado de ningú. Ni que sàpiga que marxa a l’altra punta de món. No se sap mai on ens trobarem de nou.
Richard Bach va dir: “Viatja lliure i feliç més enllà dels acomiadaments, per sobre de la paraula “sempre”, i ens trobarem alguna vegada, quan així ho vulguem, en mig de la única celebració que mai pot acabar”
2 comentaris:
Estic molt orgullosa de tot el que ha aprés el meu fill. Ahir mirava l'àlbum i jo gaudía veient tot el que ha aprés, molt més del que jo esperava. Vam cantar junts les cançons de la Primavera i el Poema que han aprés. Veig tot el que han pintat i els números que han aprés i m'agrada veure que han treballat força. I l'anglés ... qué guai (si jo ho vaig començar a aprendre quan tenía 6 anys més o menys). Enhorabona a tots/tes els mestres de l'escola! Molt bon treball! i Felicitats a la Núria de P-3 perquè el Xavier l'estima molt. Sonia.
No deixa d´impressionar-me la pila d´àlbums i llibres que tinc sobre la taula. La veritat és que encara no hem tingut temps de mirar-los tots, ja nomès posar ordre per quin començaba primer m´ha costat la seva estona. L´Ivan m´explica fitxa a fitxa i a més a més hem pregunta per veure si jo sé tant com ell. A l´Andrea li dic que han treballat molt i molt bé, han acabat tots els llibres, i ella diu que és el normal, i casi bé de cada pàgina té alguna cosa que comentar-me.
Especialment, moltes grácies a les "Nuries" de P-3 i 2on, els meus fills em diuen que sou molt guapes i us estimen molt. Moltes gàcies a totes les mestres que heu fet possible que avui estem tant orgullosos del coneixements dels nostres fills.
Publica un comentari a l'entrada