Dijous, 12 de juny de 2008
CLOENDA
Aquestes fotos són els nostres Pollets… fa 10 anys!!!
Acabem un curs i amb ell marxa una altra promoció. Sap greu.
El més bonic de ser mestra és que podem formar part de la vida de molts nens. Els hi transmetrem coneixements i valors. Tenim alegries i disgustos. Fracassos i èxits.
Amb alguns d’ells no ens tornarem a veure mai més, altres mantenen una relació amb l’escola.
La vida d’un mestre no la determina aquests èxits o fracassos sinó la possibilitat de formar part de la vida d’un nen i participar, d’aquesta manera, en el destí d’un home.
La nostàlgia sempre s’apodera de mi quan acaba un curs (una altra raó del per què no m’agrada el mes de juny).
Un altre curs ha passat, un altre any. Malgrat tot el fet de poder veure com marxen de l’escola, per què ja han acabat la Primària, és un goig.
Una de les meves cançons preferides diu: no li treguis anys a la teva vida, posa-li vida als anys.
Posar vida als anys vol dir viure amb intensitat qualsevol moment.
Feu-ho!Acabem un curs i amb ell marxa una altra promoció. Sap greu.
El més bonic de ser mestra és que podem formar part de la vida de molts nens. Els hi transmetrem coneixements i valors. Tenim alegries i disgustos. Fracassos i èxits.
Amb alguns d’ells no ens tornarem a veure mai més, altres mantenen una relació amb l’escola.
La vida d’un mestre no la determina aquests èxits o fracassos sinó la possibilitat de formar part de la vida d’un nen i participar, d’aquesta manera, en el destí d’un home.
La nostàlgia sempre s’apodera de mi quan acaba un curs (una altra raó del per què no m’agrada el mes de juny).
Un altre curs ha passat, un altre any. Malgrat tot el fet de poder veure com marxen de l’escola, per què ja han acabat la Primària, és un goig.
Una de les meves cançons preferides diu: no li treguis anys a la teva vida, posa-li vida als anys.
Posar vida als anys vol dir viure amb intensitat qualsevol moment.
11 comentaris:
Molta sort a tots en la nova etapa que comenceu, tingueu molt clar, però, que els petits us trovaran a faltar.
família Anguera-Aixalà
ay, mare meva!! si m´he emocionat veure aquets nens no sé que em passará quant siguin els meus!! Molta sort a tots!!!
Buf, t'entenc perfectament.Ha de fer molta pena veure marxar cada any una promoció després d'haver seguit tant de prop tota la seva vida...Jo encara recordo el moment de l'adéu amb els meus amics de l'escola. Tornàvem de la sortida de final de curs, i a Sants Estació, agafats de les mans, vam cantar "és l'hora dels adéus"... En aquell moment em vaig sentir perduda, el món em va caure a sobre, no podia imaginar-me la meva vida lluny de la meva escola i els meus amics...Quin moment tant difícil...
Desitjo moltíssima sort a la nova promoció en la nova etapa que els espera!!També els hi voldria dir que, tot i que fa 24 anys d'aquella separació amb els amics de l'escola, encara conservem l'amistat i ens continuem veient (tot i que no tant sovint com ens agradaria). Una abraçada!Sílvia Z.
Jo em considero una persona bastant optimista, intento quedarme sempre amb les coses positives fins i tot quan s'atravesa un moment "doloros" com aquest. Vosaltres adolescents que comenceu una nova etapa, penseu que sempre us quedarà el record dels moments viscuts a l'escola, i passats els anys podreu explicar a tothom aquests records a igual que fan ara els vostres pares en aquestes pàgines. Penseu que si l'amistat que heu mantingut amb els amics es de veritat, aquests amics us acompanyaran al llarg de les vostres vides. Una prova d'aixo es que la padrina de la meva filla es amiga meva desde fa 31 anys, ens vam coneixar a la guarderia Solet quan les dues teniem 3 anys i fins ara i espero que durant sempre ens hem acompanyat en aquest llarg camí que es la vida. Per altra banda a vosaltres mestres us dic que heu format part important de la vida d'aquests nens i que part dels records que tindran de la seva escola sereu vosaltres.
Francesca.
Realment t'ha amusiones veient aquestes fotos,perquè et dons conte de que el temps passa volant.Don molta pena que se'n vagin,perquè són com una familia,però es llei d vida,tots ho em passat.Esperem que els vagi molt be a tots.
CASTAÑO
Desitjo molta sort a la nova promoció,i als pares dels adolescents, que també que començen una nova etapa amb els seus fills,és un moment emocionant que cal viure amb intensitat i sense baixar la guardia,pero tranquils que han tingut un molt bon entrenement per afrontar aquesta nova etapa al haber passat per l'escola del Carme.
Felicitats als nens i nenes per la seva graduació, als pares i a tota l'escola.
Sort!!
Dolors C.
hola!!!
fa molt temps que no entrava pero he tingut molts exàmens i exposicions orals
jo intento mantenir relació a distància perqué no us puc anar veure pero mentre sigui l'esplai de l'escola intentaré anar ha veure que tal va tot
adeu
ja ens veurem
hola!!!! ara si que em queda poc per surti d 'aquesta escola i anar a unaltre jo en aqest cole mu he pasat molt be .adeu
by:gemma algar
Quina pena, ja és la segona vegada que hem de passar per una graduació i un adéu aquí a l'Escola del Carme. Sembla mentida que el temps passi tant i tant depressa. Quan es va graduar l'Àlex vàrem pensar "encara ens en queden 4 per la Laia" i ja ho veus, ja han passat aquests quatre anys i la veritat ni me n'he adonat. Ja han acabat una etapa de la seva vida i ara n'hauran d'afrontar una altra, però sé que no els hi costarà el canvi que faran d'escola, mestres, companys, etc. perquè estan suficientment preparats en tots els aspectes per fer-ho. Ho dic per experiència.
Molta sort a tots els alumnes que aquest any deixaran la "seva escola del Carme" i moltes gràcies a tot l'equip directiu i professorat de l'escola.
Familia Tort-Ribas
Hola! soc l'Oscar de 6è, m'ho he passat molt bé en aquesta escola, deixant a part, tots els hàbits de treball que m'han ensenyat, gràcies escola!!
sebla mentida que petitons!!!!!!!!!!! berta
Publica un comentari a l'entrada