7/5/08

Dimecres, 7 de maig de 2007
NEN O NENA?
Avui estava omplint, a l’ordinador, la fitxa d’una pre-inscripió.
El petit, o petita, té un nom tan estrany que he dubtat a l’hora de posar si era home o dona.
Normalment l’ordinador reconeix els noms i ho posa automàticament però aquest no el reconeixia i s’ha quedat aturat a la casella corresponent sense deixar-me avançar.
He anat a mirar la foto que adjunta el formulari però és un nadó, per tant, tampoc he sabut reconèixer, en la cara grassoneta i riallera, al nen o nena que amaga.
Aleatòriament he posat que era un nen. Al setembre sortirem de dubtes.
Tot això m’ha fet recordar una anècdota que em va passar fa un temps.
Va venir una nena nova que es deia Nonna. Deuria tenir uns 7 ó 8 anys. Quan la vaig entrar a la classe i la vaig presentar als nous companys, un dels nens va exclamar en veu alta:
- Jolines, vaya nombre!

Li vaig cridar l'atenció per la seva manca de delicadesa davant una nena que estava espantada el primer dia, en una escola nova, i per la seva falta de respecte.
El més curiós de tot plegat és que el nen que va dir això es deia Crescenci!
Només un nen pot ignorar la seva pròpia realitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sobre el tema dels noms us explicaré la nostra anècdota. El Pol va néixer a Lanzarote i allà ara s'estan posant molt noms d'origen "guanche" (antics pobladors de les Canàries), així que noms que per nosaltres eren ben estranys com Hacomar (nen) o Ico (nena) allà són d'allò més normal. En canvi a l'hora d'anar a inscriure al Pol al Registre de Lanzarote ens vam quedar ben sorpresos quan ens van demanar documentació que demostrés que el nom existia!Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Sílvia Z,tenin un fill nascut a Lanzarote,que fas aquí??,aquelles terres són genials!!

Laia.

Carme Fortià ha dit...

Per desgràcia, més d'un adult segueix ignorant la seva pròpia realiatat!

Bé, ja ens explicaràs quin era el nom nou! jeje

M'encanten les anècdotes que expliques!