MESTRES...
Quan jo feia BUP, (algú recorda el batxillerat unificat polivalent???), vaig tenir una mestra que sempre anava carregada de llibres. Els deixava sobre de la seva taula i no en feia cap comentari.
Quan algú tímidament s’acostava i els mirava, remenava la seva pila i et donava un llibre. Aquest privilegi era considerat un tresor. Em va costar molt apropar-me a la taula per aconseguir que em deixés un llibre dels seus, però al final ho vaig fer. Em va donar “Nada” de Carmen Laforet. Recordo el títol i la coberta negre del llibre perfectament però molt poc de l’argument, algun dia l’hauré de rellegir. El que si que recordo és el sentiment d’emoció que vaig sentir quan tenia el llibre a les mans. Aquesta professora ho sabia tot sobre literatura i jo l’admirava.
Aquesta admiració és, ara per ara, molt més difícil d’aconseguir, però no impossible.
Malgrat tot amb una mica d’entusiasme, imaginació, il·lusió i moltes ganes, els mestres encara podem encendre l’espurna de la curiositat dels nens.
Difícil? Molt... però qui us va dir que era fàcil?
Sigui com sigui avui he agafat un mal de cap impressionant escoltant a gairebé 50 nens tocant el xilofon (no tots a l’hora!!!) i descobrint que, venir a tocar el xilofon a la meva taula, és tot un esdeveniment. Potser algú ho recordarà, en el seu blog, d’aquí uns quants anys, tot dient... jo tenia una mestra de música que ...
Bromes a part, no em direu que no val la pena. Tots formem part del record d’algú.
Quina és la vostra mestra, o mestre, preferit??? Quin recordeu???
9 comentaris:
Recordo, amb molt "carinyu" la mestra de literatura catalana de l'Insti: Fina Anglès (autora de diversos llibres). En vam apendre molt. També un mestre de mates que sempre deia: "una persona no val res si no sap derivar, pregunte-ho sempre quan intentin lligar amb vosaltres i.. si no en sap, busqueu-ne un altre". Per si de cas mai li he preguntat al Xavi si sap derivar...
Judit
És curiós, ara que m'has fet pensar, veig que tinc, com a mínim un bon record, de cadascún dels meus profes de BUP. És veritat que hi havia uns amb els que tenia més bon feeling que amb uns altres, depenent sobretot si l'assignatura que em donaven m'agradava més o menys. De tota manera si haguès d'escollir un, escolliria el Francesc, el tutor que vam tenir a 7è i 8è (ens donava català) , sobretot per la paciència i dedicació que va tenir.
Cristina
En primer lloc Montserrat haig de dir-te que la Neus te un disgust molt gran, donç ahir, tenia que toca segon ella el piano i com la vaig haver d'anar a buscar avans no va poder tocar tot el que ella volia, així que entre plors em va dir mama li diràs a la Montserrat que torni a portar un altre dia el piano per mi i per la Martina que avuí ella no ha vingut al cole i tampoc la pogut tocar. Aixó em va fer il-lusió per dos motius, un perque m'agrada veure com li agrada anar al cole, i un altre molt important també es que va recordar que una companya de la clase ( martina) no havia anat a l'escola i no l'havia tocat, i si aixó no es companyerisme, estimació ja em direu pas que es.
Referent al tema del que fas referencia, jo recordo molt als meus profes tant de BUP com EGB. A uns mes que d'altres, pero recordo de tots ells algun moment especial.
Francesca
Es la primera vez que voy a escribir en este blog, en realidad he de confesar que hace poco que lo sigo y no con asiduidad. Esta vez he sentido la necesidad de dedicar un breve comentario a una profesora que tuve en la segunda etapa de la E.G.B. Ni siquiera sé si está viva o no, si lo está debe ser muy mayor. Sor Casilda se llama (o se llamaba), era mi profesora de francés y es que, además de ser una bellísima persona, tener una paciencia infinita y una sonrisa eterna, me dí cuenta hace poco (en un viaje a París) de que también fué una excelente profesora. Ahí va pues, mi tributo a quien ocupa una parte entrañable de mis recuerdos infantiles.
Lidia
El meu record va dedicat a la que va ser mestre i avui amiga la Hrma.Sagrario que vaig tindre la fortuna de poder coneixer a la meva escola de les Carmelites del carrer Puig-Gari del barri, avui radio Estel, d'aixó fa ja 44 anys, i mantenim encare el contacte i ara és la meva amiga Sagrario, per a mi és tot un honor haber pogut mantenir aquesta amistat plena de records, gracies`Sagrario.
Dolors Casanovas
Una de les profes que em bé al cap en seguida, és la més dura que he tingut mai. Exigent, quadriculada i dura. Vaig estar durant tot el curs en tensió cada cop que s'acostava. Tot i així, és de les profes que em va ensenyar més coses, tant de l'assignatura com de la vida. Ara li agraeixo haver-me fet més forta i treballadora.
Tot i així, a qui sempre recordaré amb molt de carinyo és al meu profe de tecnologia, que em va despertar la meva passió per les màquines i va dedicar molt de temps i atenció a compartir els seus coneixements. Gràcies!!!
Marta
Se llamaba Carmina,fue mi profesora de literatura en COU, tenía una simpatía y alegría desbordante y lo transmitía en cada clase que nos daba. Además de los que ya entraban en la asignatura para la preparación de la selectividad,siempre hacía mención a otros libros con ellos me hice una lista, los leí todos, de esa lista guardo como oro en paño la trilogia de G.Durrell: "Mi familia y otros animales", "Bichos y demás parientes" y el "Jardín de las delicias" La alegría que desprenden los libros, su sentido del humor es todo Carmina.
Per mi el favorit de tots era el professor Jaume que el vaig tindré en 7é i 8é de EGB.
Els seus métodes poc convencionals que a molts no els hi agradava a mi m'encantaba, sempre estaba pendent de tot! Lo mitjor era quan ens possaba a tots amb una rotllana i ens feia preguntes rápidas d'historia i qui deia la resposta correcta anava el 1º de la fila.
Encara es avui que m'enrecordo del FERNANDEZ com ell amb deia i de moltes dates i noms importants de l'historia. A part d'aixó encara que amb donavan por..la Rai i la Rossa també eran genials!
Donali molts records de part meva!
Belén alias Fernandez
Les meves preferides eren la Josefina i la Rosa. De BUP un professor de mates de l'Emperador Carles.
Publica un comentari a l'entrada