21/11/07

Dimecres, 21 de novembre de 2007
RIEM JUNTS
Que tots els nens i nenes de les meves classes cantin i ballin sense vergonya és, podríem dir, el meu principal objectiu a les classes de Música.
El respecte per les nostres qualitats, més o menys encertades, és fonamental per respectar-nos i tolerar-nos uns amb els altres.
Tornar a fer una divisió o una còpia, per que està mal feta, són fets habituals i quotidians a l’escola però sentir-se ridícul cantant o ballant pot ferir molt la sensibilitat.
Els nens saben tot això, per tant, és molt estrany que algú rigui quan es fan interpretacions una mica maldestres.
Avui estàvem assajant Nadales amb els de 4r. molt i molt motivats. Tots dempeus, posats com una coral, mentre jo els dirigia.
No sé si aconseguiré fer que us imagineu l’escena, i el moment còmic que hem viscut.
Venia un tros de la cançó que calia fer-ho fluixet i després cantar amb molta alegria.
A l’arribar el tros de la cançó alegre un dels meus cantaires s’ha posat a cantar fort, molt fort, però absolutament concentrat, intentant seguir les meves indicacions, sense adonar-se del seu voltant. Els altres han anat callant, mirant-me amb ulls oberts, sense saber com reaccionar, mentre ell continuava amb tota la seva veu:.. i els àngels li canten LA DO RE MI FA SOL al·leluia!!! ... fins que s’ha quedat sol i llavors ha vist el que passava.
He hagut de parar la música, rient-nos tots junts.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Són precioses aquestes anécdotes que queden pel record.

Anònim ha dit...

Jo que de petita la vaig patir penso que és molt interesant que treballeu el tema de la vergonya, va amb el caràcter de cada nen o adult, però és ben cert que impedeix fer moltes coses. Jo també utilitzo un petit truquet que va apendre l´Andrea en una de les representacions de Nadal: fer veure que et treus la vergonya de sobre com qui es treu la roba, al menys amb ella va funcionar.
Que bé ho passe-ho, quina enveja!!!

Anònim ha dit...

la vergonya és horrorosa , jo la veritat és que no em considero una persona vergonyosa, però si alguna vegada he tingut ho he passat malament. recordo que quan jo tenia uns 10-12 anys, el meu germà que és 13 anys més gran que jo sempre tenia molta vergonya fins el punt que quan arribava Sant jordi era jo qui tenia que anar a comprar la rosa de la seva novia (ara esposa) perquè es posava vermell com un tomàquet. crec que és força important ajudar desde petits a deixar de costat la vergonya però això es porta en el caràcter i encara que és pot ajudar amb situacions com la que acabas d'explicar qui és vergonyos amb més o menys intensitat ho serà sempre.francesca

Anònim ha dit...

Aixo vol dir que aquet any tenim Concert de Nadal????