15/11/07

Dimecres, 14 de novembre de 2007
GRÀCIES
Explicar que se sent quan fas una reunió de pares i te n’adones que hi ha cinc famílies que són antics alumnes de l’escola i que, a més a més, la Tutora també ho ha estat, és una emoció difícil d’explicar.
Avui és molt tard, són gairebé les 12:00 de la nit, acabo d’arribar del Palau de la Música, i es pot dir que he sortit de casa a les 8:00 del matí i només he tornat un ratet al migdia. Malgrat que estic cansada no volia acabar aquest dia sense donar les gràcies a totes i cadascuna de les famílies que any rere any, generació darrera generació, confien en nosaltres, en la nostra escola, i també a les famílies nouvingudes que també ho fan.
Tenir actualment una quarta generació a l’escola és un orgull i un honor.
Seguirem treballant plegats i ajudant-vos a fer dels vostres fills i filles persones bones, responsables i amb valors.
Gràcies.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Els records de la meva infancia sempre estan lligats amb la meva escola. Tinc records,bons i dolents però recordo la seguretat que tenia dintre d'ella, i sobretot els mestres!De la Ray,Dolors,Rosa i del Jaume que ens feia les classes d'historia,dibuix i gimmástica,ell era molt original amb els seus metodes.
Per tot aixó i més,quan estava embarassada de la Clara i la Srta.Elena amb va dir que el meu fill tenia una plaça a l'escola no vaig rumiar ni pensar altres opcions.
Ara l'Enric esta també a l'escola i estic molt contenta dels progresos de tots dos.
Gràcies

Anònim ha dit...

les reunions de pares sempre són importants ja que rebem informació sobre coses dels nostres fills, però la de ahir va ser podria calificar com espectacular ja que a p-2 els nens són molt petits i en el meu cas almenys no puc tenir una conversa amb el sergi ja que jo li parlo peró de moment ell sols em mira i repeteix les meves paraules, però gracies a les explicacions de la maria i l'ana avuí podem saber que fan els nostres fills.aquest mati li ensenyat la samba al sergi i la seva careta s'ha iluminat ha estat un moment meravellós que podriem incloure dins del sac de col-leccionar moments, he intentat recordar la canço peró he fracasat. vull donar especialment les gràcies a la maria per la seva efusivitat i naturalitat i a l'ana pq per ser la seva primera reunió ho va fer molt bé i per la propera dir-li que no estigui tant nerviosa que si pot estar 8 hores diaries amb un grup de 23 fierecitas els pares encara que no ho cregui al costat d'ells som corderitos.

francesca.

Anònim ha dit...

Francesca, totalment d'acord amb tot el que dius. Es molt emocionat estar a la classe on el teu fill fa el seu dia a dia, amb la seves cadirets els seus penjador, dibuixos, tots el color i la forma en la que paseu llista m'encanta i ho trobo molt original.
Pels que no la vareu poder apuntar...aquí la teniu:

Samba, Samba, Samba
l'elefant balla i balla
Samba, Samba, Samba
Belluga una orella, belluga l'altre
Belluga una pota i belluga la trompa.

Felicitats Maria, Anna per fer-ho de cor, i fent-se arribar aquests moments.

Sra. Elena per estar on estar

I tu Montserrat per totes i cadascuna de les paraules del Blog, que a vegades ens emocionan tant.

Berta

Anònim ha dit...

Jo també soc antiga alumne i estic d'acord amb la Belén,tinc molts bons records de l'ecola,m'enrecordo de moltes coses bones,de les senyoretes,professors,alumnes,festivals,males notes però també de bones notes,anècdotes... i he passat tota la meva vida a l'escola i encara estic vinculada,algun dia explicaré alguna anècdota divertida com ex-alumne.

Anònim ha dit...

També ens va agradar molt la reunió i la post reunió (veure les aules i comentar amb les mestres com van els nens).

A casa ja fa estona que tenim el nostre tresoret dormint amb la samba.

Anònim ha dit...

Soy antigua alumna, mi hija de cuatro años va a la escuela y si todo va bien, y la señorita Elena todavía nos guarda el sitio, el año que viene mi hijo empezará allí el cole. Reconozco que con Marta si barajé otras posibilidades a la hora de buscar escuela, aunque nunca muy seriamente, pero desde luego con el niño no lo pienso, veo a Marta lo que tiene y lo que disfruta y no creo que en ningún otro sitio lo pueda encontrar y mucho menos se lo puedan dar.
Tengo muchos recuerdos del cole, de las clases, de los festivales, de los compañeros, de los profesores. Ahora que tengo oportunidad, reivindico la vuelta del profesor Jaime al cole, quiero que mis hijos disfruten y aprendan como yo lo hice con él. Decírselo: en COU mi profesor de Historia del Arte, me preguntó que donde había estudiado porque tenía unos muy buenos conocimientos . Siempre lo pongo de ejemplo pero creo que poquitos habremos estudiado a Fellini como parte imprescindible de la historia moderna, no he visto "El ladrón de bicicletas" pero podría contarla como si la hubiera visto en el "cine", igual que el dia que nos la explicó a nosotros en 8º de EGB como una lección más ...... por cierto el neorrealismo italiano, fue materia de examen!!!.