Dilluns, 26 de novembre de 2007
LA FESTA DELS CARGOLS
M’he promès a mi mateixa, i a una altra persona, que avui no ensenyaria cap foto de la festa d’avui. És massa aviat i l’esperit nadalenc encara queda lluny però què voleu que us digui, no m’hi he pogut estar i us he posat aquesta foto que és un aperitiu del que molt aviat veureu. No hi ha manera de que jo em pugui callar una sorpresa. No puc evitar-ho, si no ho dic cantant o dic ballant però he de dir allò que em fa il·lusió.
Avui hem fet la festa amb els cargols de 2 anys. Què bufons!!!
Ha vingut el Pere, amb la seva guitarra i les seves cançons.
Hem descobert un cop més que la Música desperta els nostres sentiments, les nostres alegries i les nostres emocions. Tan petits com són i ja es podia endevinar trets de la personalitat dels nostres petits artistes: aquell que tot ho fa, el que no vol fer res, el que riu o el que està seriós, el que vol sortir per participar espontàniament de la festa, el que s’amaga quan demanen voluntaris, el que canta divertit i el que plora... però tots ens ho hem passat genial.
Al final havien de dir el vers de Nadal per poder-los gravar. La Maria i l’Anna recitaven amb tot l’entusiasme del món però us puc assegurar que cap dels nostres artistes ha obert la boca ni ha fet cap gest. Elles han insistit en dir que tots ho saben fer i que la majoria el diuen però caldrà repetir un altre dia la gravació del vers.
Sabeu què és la passió de pares, no? doncs elles tenen passió de mestres.