12/4/07

Dijous, 12 d’abril de 2007
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No he vist quest anunci, però de ser així tens tota la raó. Encara que avui dia la televisió i segons quines ràdios no tenen cap tipus de respecteper res de res, però no et preocupis un bon mestre sempre és reconegut, si més no pels seus alumnes.laia

manel ha dit...

no puc només que donar-te la raó. Jo no soc mestre, soc educador social i em resulta molt bona la teva reflexió. Jo, t'asseguro que no vaig amb cuetes i tu suposo que tampoc com les noies de l'anunci...
una abraçada
manel

Anònim ha dit...

Pitjor que les cuetes o el posat ridícul, és els canvis constants en el sistema d'accés que, per contra, no canvien res.
Cal més seriositat en el tractament de l'Educació en aquest país.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord, a vegades els anuncis poden ajudar, però si no estan fets amb rigurositat aquesta ajuda es converteix amb un ganivet de doble fil, tira per terra tot el respecte i tota la feina feta durant anys. Això passa amb molts oficis, el meu és el de treballadora social, abans "assistenta social", en quasi bé totes les películes apareix com el que treu els nens als seus pares, així ens em quedat com els dolents. gemma