Divendres, 17 de novembre de 2006
El nostre carter és d’allò més simpàtic.
Faci el dia que faci, sigui el dia que sigui, ell sempre entra a l’escola amb el correu a la mà i el somriure als llavis.
Ens coneix a tots pel nom i ens fa un comentari sobre el dia, el cap de setmana,
el temps...
M’agrada que entri a l’escola i que els nens vegin i observin la simplicitat de fer la feina cada dia amb serenitat i bon humor.
L’acte de donar el correu desitjant un bon dia, una cosa tan senzilla i rutinària, esdevé una petita lliçó d’educació i exemple per a ells.
Aquesta és la millor classe d’ètica i bones formes que podem ensenyar.
No em cansaré mai de dir que els nostres fills tenen com a model la imitació.
De poc serveix dir que han de saludar si nosaltres no ho fem, que han d’ésser educats si nosaltres no ho som.
M’he adonat que molts nens quan el veuen el saluden espontàniament, els hi ha sortit d’ells perquè això és el que ell ha transmet.
És una sort, i una esperança, tenir a la vora dels nostres fills persones així.
Sr. Carter, nosaltres també esperem que tinguis un bon dia.
Gràcies Jordi.