1/11/06

Dimecres, 1 de novembre 2006
Ella és molt bonica.
Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.
Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.
És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.
Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.
Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.
La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.
Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.
Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit, la idea d'escriure el diari de l'escola ens sembla genial, amb molt de temps és una de les millors idees que creiem has tingut referent al "cole".
Serà entretingut i alhora informatiu llegir cada dia el què creus rellevant de l'escola. És una manera que tenim per entrar-hi dintre i sentir que en formem part. Ànim, segur que a final de curs serà una experiència molt interessant.

Anònim ha dit...

Fantàstica idea! M'ha encantat el diari, em fa sentir a prop l'escola.
Sóc mare d'un nen de la classe dels cargols (P-2) i a partir d'avui no
em perdré les novetats que hi aneu penjant. ENHORABONA! Sílvia

Anònim ha dit...

Gracies per les vostres paraules
que ens ajuden davant els problemes,
a sentir-nos mes valents i
que no estem sols.
Felicitats i endavant amb aquest diari
Joan

Anònim ha dit...

Gracies a tots els de l'escola per el vostre suport en aquest moments difícils, es mes fàcil de portar de veure que tots esteu pendents de la nena i que cuideu d'ella. L'escola es una gran família.
Petons
Núria