Dilluns, 20 de novembre de 2006
L’Helena, que té 5 anys, es queda a dinar un cop per setmana, els divendres, just el dia que acostuma a haver-hi llegum a l’escola.
A ella no li agrada gaire ni les llenties ni els cigrons, però és el que hi ha i s’ha d’acostumar a menjar de tot.
El cas és que l’Helena no està gaire conforme en menjar-se els cigrons i va idear una estratègia.
Està asseguda amb el Quim i quan ja han menjat un parell de cullerades el distreu dient:
- Mira Quim quin pot hi ha a la prestatgeria...
- Mira Quim quina foto hi ha al mural...
- Mira Quim quins llibres allà...

Cada vegada que el pobre Quim bada amb el que li diu l’Helena, ella li posa una cullerada de cigrons en el plat d’ell.
El Quim, que també té 5 anys, no entén que és el que passa i ell va menjar sense protestar. Però l’Helena estava massa pendent d’enredar al Quim i no es va adonar que la monitora se la mirava just en el moment d’incrementar la ració de cigrons del seu company.
Helena, has estat molt viva, però a partir d’ara no et tocarà més remei que menjar-te els cigrons que et toquen.