Dijous, 9 de novembre de 2006
Avui havia una manifestació de mestres per demanar suport per imposar disciplina a les escoles.
El problema és greu malgrat que, segons els polítics, no és alarmant.
A la nostra escola no és habitual que ens trobem amb casos greus de disciplina però cada vegada costa més que els nens acceptin un no per resposta.
La frustració gairebé ha desaparegut en el dia a dia del món dels petits i viuen immersos dins una bombolla confortable.
Donar un no per resposta ajuda a entendre que les coses no s’aconsegueixen fàcilment.
Quan a un nen no se li dóna mai un no, se li nega a conèixer el valor de l’esforç, a guanyar-se les coses i sobre tot a conèixer que a vegades no podem aconseguir tot allò que desitgem.
Cada dia és més comú veure que un nen arriba sense jaqueta de xandall senzillament perquè no se la vol posar, sense esmorzar perquè no el vol, sense portar ell la seva cartera perquè li pesa, pegant o mossegant a la mare perquè té el dia girat... i darrera d’ell arriba la mare justificant tots aquests actes.
No es pot justificar allò que no és justificable.
Un cop la mare marxa se’ls hi posa el xandall, esmorzen el que hi ha, pugen ells sols la cartera i deixen de mossegar o pegar sense protestar.
Un nen que no coneix la frustració serà un adolescent vulnerable davant una societat que contínuament li dirà no a les coses i llavors, enfrontat per primera vegada a la frustració, pot agafar camins dramàtics.
Si no coneix el no tampoc sabrà dir que no.
L’excés de protecció, la manca de disciplina i l’absència total d’esforç farà dels vostres fills uns adults dèbils i indefensos davant una societat dura i competitiva.
Penseu-hi.