Dimecres, 8 de novembre de 2006
L’Helena va portar el seu hàmster a l’escola.
Va arribat molt il·lusionada amb la seva gàbia.
A mig matí el hàmster encara no havia sortit del niu i l’Helena i els seus companys estaven preocupats.
La Srta. ha mirat d’esbrinar que li passava al pobre animaló i ha comprovat que aquest estava mort dins el niu.
M’ha cridat per dir-m’ho i jo, per evitar el disgust, he tingut la genial idea d’anar a una nena que sé que en te molts i els fa criar, i demanar-li que ens en portés un d’igual i així poder fer el canvi.
Dit i fet, hem fet el canvi en secret i el hàmster ha jugat feliç tota la tarda sota l’observació curiosa de tots els nens.
Problema resol.
Ja havia oblidat el tema quan aquest matí ha arribat l’Helena, molt emocionada, dient que el seu hàmster havia tingut fillets.
Darrera anava la seva mare, gens emocionada, per parlar amb mi sobre l’estada de l’animaló a l’escola.
Ella i jo hem tingut una llarga xerrada en el despatx... agraeixo el bon sentit de l’humor que al final va demostrar tenir la mare.