Divendres, 1 de desembre de 2006
Avui he llegit una notícia al diari que m’ha preocupat molt: en una escola han deixat de celebrar el Nadal degut a la gran presència d’estrangers.
Comentar-vos això és perillós i complicat però, sincerament, no entenc la reacció d’aquesta escola.
Recordo que fa anys vaig haver d’explicar-li a un papa d’un alumne estranger (esportista d’elit), que era el Tió i que calia fer per aconseguir regalets del curiós tronc.
Li va encantar i em consta que a partir de llavors en aquella casa ucraïnesa es va incorporar una nova tradició i els fills van gaudir d’un enriquiment de cultura i vivències, sense perdre la pròpia.
A mi m’agraden les tradicions de casa nostra, des de les escoles hem de treballar per conservar-les i enriquir-les amb les nou vingudes però mai substituir-les ni deixar-les de fer.
Hem d’ensenyar-los el que tenim, ja que sinó el que pot passar és que les perdrem i mai seran nostres les altres, el resultat que obtindrem serà una generació que no sabrà estimar el que li pertany per història , per tradició, per cultura i per herència.
Tal i com diu el cantant: qui perd els orígens, perd l’identitat.
Bon cap de setmana.
1 comentari:
Bon dia,
totes les tradicions són cultura, i la cultura ens ajuda a enriquir-nos, aquesta escola no crec que faci mases coses pels seus alumnes,no els hi transmet cultura, és un lloc que tenen els nens com si fos un pàrquing i no una escola. Perque treure les tradicions própies perque hi ha gent estrangera no és llógic, s'haurien d'enriquir de totes les tradicions socials i culturals, aquesta és una de les diferències de la "nostra" escola, si em permets la paraula, amb altres escoles. Les tradicions han de perdurar són el signe d'identitat que tenim i no les podem perdre, gràcies de nou. (Mare Jan P-5)
Publica un comentari a l'entrada